Les bases del metodisme a les Balears
(SEGONA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

El primer temple pròpiament protestant de Mallorca era, en realitat, un temple de caràcter privat, per a ús familiar, obert el 1863 per John Frederick Batteman, enginyer anglès impulsor de la dessecació de l'Albufera i artífex dels sistemes de modernitza­ció del subministrament d'aigua al Regne Unit, el qual va obrir una capella anglicana al seu domicili particular de Sa Pobla, on va tenir casa parada durant uns quatre anys. Treballant en el mateix projecte trobem el també enginyer W. Greene, que comença a desplegar activitats de proselitisme evangèlic a Mallorca, tasca en la qual col·labora, durant un any,²⁴ Nicolàs Alonso Maserlau, barber a Gibraltar i antic seminarista catòlic a Granada, al mateix temps que William Wallis, vicecònsol nord-americà, viatja a Eivissa amb la Bíblia sota el braç, amb ànim de fer-hi apostolat, projecte que haurà d'abandonar en constatar-ne les dificultats. El 1868, mentre Greene promou una nova cam­panya d'evangelització a través de llibres, opuscles i fullets, a Alcúdia, Pollença i Sóller, a la veïna illa de Menorca té lloc un fet històric: Francesc Tudurí de la Torre, maonès d'una família de constructors de vaixells i cònsol de Veneçuela, funda la Societat Evangèlica Lliure, a Maó, i hi obre una capella evangèlica al carrer de Gràcia, 73, primer temple protestant als Països Cata­lans i a tot l'estat espanyol.²⁵ Hi obre també una escola, amb l'a­jut del cònsol nord-americà Robinson i la muller d'aquest, Teresa Petrus, filla d'un diputat progressista menorquí. En les tasques docents comptarà amb l'ajut inicial de J. Hernàndez, mestre evangèlic a Alger.

Tres mesos més tard, a Palma, tindrà lloc una manifestació republicana i progressista,²⁶ a favor de la llibertat de cultes, pro­moguda pel periòdic El Iris del Pueblo , alhora que La Unidad Católica recull signatures a les Balears perquè la religió catòlica continuï sent l'única de l'estat espanyol. Mentrestant, William T. Brown, missioner laic anglès acabat d'arribar de Porto (Portu­gal), s'estableix a Barcelona i hi publica, en català, Catecismes d'els Metodistas, obre una escola per a nens i nenes, inicia culte evangèlic en un segon pis de la casa Xifré del Pla de Palau i és nomenat superintendent metodista, mentre l'obra metodista s'anirà estenent per Santa Perpètua de Mogoda, Badalona, Sant Andreu del Palomar, Mollet, Montcada i el Camp de l'Arpa barceloní.

El nou context polític afavoreix, pertot arreu, un esclat de lli­bertats desconegut fins llavors i, al llarg de 1869, els esdeveni­ments se succeeixen. Tudurí, amb el suport de W. Greene, l'enginyer protestant que treballa en la dessecació de l'Albufera mallorquina, obre una llibreria evangèlica a la plaça de Cort de Palma, en un barracot davant de l'ajuntament, poc després destrossat per joves integristes catòlics. El material de propaganda i literatura evangèlica haurà de ser traslladat a cal gravador Joan Anckermman, a la Costa de la Pols, on romandrà al marge d'a­gressions. La SBBE promourà la difusió de la Bíblia, a les Ba­lears, a través dels colportors,²⁷ entre els quals destacaran J. Rodríguez, A. Barri, Francisco Ibáñez, Joaquín Calatayud, Manuel Jiménez Jordan i Josep Ríos. A Eivissa, els colportors hi vendran un important nombre de bíblies i nous testaments, però no arribaran a consolidar-hi, encara, cap grup.²⁸ i a Palma, un protestant mallorquí, adquirirà el terreny on, un segle i mig abans, dos protestants i quatre jueus havien estat cremats per la inquisició.

El desembre de 1870, després d'un any de campanya d'evangelització per Mallorca, on es distribueixen prop de sis mil llibres religiosos, amb el suport de W. Greene, Pere Lliteras Marcel abandona l'illa, a causa de les adversitats del context social i el seu precari estat de salut. Traslladat a Barcelona, hi morirà a l'Hospital Evangèlic. Pere Lliteras, procedent de Lió i conegut pel llinatge matern de Marcel, antic frare mercedari nat a Palma, exclaustrat el 1835 i convertit al protestantisme, havia viatjat a l'illa amb la filla com a assistent, ja que s'havia quedat gairebé cec. Abans, havia estat a Alger i Marsella.

La fundació de la primera església metodista del país tenia lloc el 1871, a Barcelona, al primer pis del carrer d'Abaixadors, 10, a càrrec del missioner William T. Brown, amb cinc membres, a més de Brown: Josep Baylina, Esteve Cirera, Pere Rams, Miquel Recano i Teresa Vivó.²⁹ L'església acollirà també una escola diària, on s'aplegaran 314 alumnes, i una escola domini­cal. Per les mateixes dates,³⁰ Brown visita Menorca i Mallorca, convidat per F. Tudurí, el qual arribarà a un acord amb la Socie­tat Metodista Wesleyana per a incorporar-ne la litúrgia a la seva església menorquina i a les escoles, tot renunciant a l'ajut de qualsevol altra denominació protestant³¹ i hi obrirà també una escola nocturna.³² El 1873 té lloc la reedició del text conegut com a Catecisme Metodista, en català, aparegut a Barcelona qua­tre anys abans, el qual serà utilitzat a les escoles dominicals de Catalunya i Balears. Mentrestant, a la façana del casino republi­cà de Campos figura una pancarta amb la inscripció: Només adorem Crist i prou farses, expressió de la connexió incipient entre els elements progressistes locals i el cristianisme no catòlic romà.³³ En aquesta població, precisament, hi resideix un colportor, dis­tribuïdor de material bíblic i literatura protestant.

Als tres anys de la creació de l'església metodista barcelonina, el 1874 W. T. Brown funda, oficialment, l'Església Metodista Menorquina, as Castell i s'estableix a l'illa, en el domicili parti­cular del matrimoni Thompson, al carrer de Stuart, 2. Pere Pons hi és nomenat predicador i Josep Baylina pastor de Maó i es Cas-tell.³⁴ El 1876, el suís August Binion, professor de llengües orientals, arriba a Menorca per ajudar W. Brown en la seva tasca educativa a les escoles, on també treballaven Francesc Cardona Orfila i Ambrosi Càrabo. En aquest moment, hi ha a l'illa tres esglésies metodistes: la des Castell amb 45 membres, la del carrer Sant Ferran, 14, de Maó, amb 34 integrants i la del carrer de Santa Victòria, al barri de Vilanova, amb 14. En total, 97 mem­bres regulars de l'Església i 222 infants assistents a les quatre esco­les de l'illa: dues as Castell, una a Maó i una altra a Vilanova.

L'avenç evident del protestantisme preocuparà, cada vegada més, les autoritats catòliques, tan les civils com les eclesiàstiques. El bisbe de Menorca, Manuel Mercader i Arroyo, en la seva carta d'instal·lació com a prelat a la diòcesi, criticarà amb duresa l'acti­vitat evangèlica a l'illa i acusarà els protestants d'anar contra Espanya i la seva unitat nacional, tot referint-se a "les emanacions pútrides del cadàver del protestantisme".³⁵ Mesos després,³⁶ el sotsgovernador de Menorca, Antonio Castaneira, prohibeix la impressió de cartells de propaganda i l'anunci de les escoles pro­testants i acabarà personant-se a l'escola metodista de Maó, amb el seu fill adolescent de 16 anys, tot exigint als assistents als actes religiosos que s'hi abstinguin de cantar perquè molesten els veïns.³⁷

Després de Barcelona i Menorca, arriba l'hora de Mallorca. L'incansable i activíssim W. T. Brown, hi funda la primera Esglé­sia Metodista a Palma el 1877,³⁸ amb el suport del mariner gallec Xoaquín Eyroa que ja havia col·laborat amb ell a Menor­ca, al carrer del Real, 25, en els locals d'una antiga forja. Tant a la plaça Major i altres carrers cèntrics de Ciutat, com sortint de la novena del cementiri, els flamants protestants mallorquins hi duran a terme accions de proselitisme religiós, si bé, sovint, amb actituds de rebuig, com és el cas de Valldemossa, d'on els propa­gandistes seran foragitats amb una esquellotada ben sorollosa. De les predicacions de W. T. Brown a Palma, en resultarà la con­versió de Bartomeu Alou i Joan Castell, que ben prest s'ocupa­ran de la secretaria de l'església i desplegaran una activitat enorme.³⁹ L'escola protestant de Palma comptarà amb 41 alum­nes i, a Capdepera, per les festes de Nadal ja s'hi formarà el pri­mer nucli de la futura comunitat metodista. Dirigida per Bartomeu Alou, amb tota l'energia juvenil dels seus 22 anys i el convenciment entusiasta de qui acaba de descobrir la veritat de la nova fe,⁴⁰ els primers creients caldrà cercar-los entre el cercle més proper de familiars i amics.

 NOTES:

²³ L'any abans, Fèlix Herrero Valverde, bisbe d'Oriola-Alacant, havia publicat una pastoral denunciant la circulació de publicacions protestants i literatura irreligiosa a la seva diòcesi.

²⁴  Al llarg de 1865.

²⁵  El 8 de novembre de 1868.

²⁶  El 2 de febrer de 1869.

²⁷  Nom donat als venedors i repartidors ambulants de textos bíblics i literatura protestant, els quals traginaven el material d'un lloc a l'altre, a pes de braços o damunt d'animals de càrrega.

²⁸  Tot i les reiterades visites efectuades a les Pitiüses —Joan Castell visitarà Eivissa i Formentera i Antoni Barri trobarà bona acollida entre carrabiners i guàrdies civils destacats a la Pitiüsa gran—, caldrà esperar encara un segle perquè el protestantisme hi tingui una presència estable. Així, el 1968, la joventut d'Esforç Cristià iniciarà obra missionera a Eivissa, amb l'evangelista Tomàs Ríos. Però no serà fins al 1977 que el matrimoni format per Àngel García Soto i Rosario Ibànez Oliver, de la primera església baptista de València, duran l'obra baptista a Eivissa i en constituiran l'església en el seu domicili particular, al carrer de Castella, 25, dos mesos més tard de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura.

²⁹  El dia 1 de setembre de 1871.

³⁰  Agost de 1871.

³¹  El setembre de 1871. La col·laboració amb més d'una denominació protestant serà una font permanent de problemes per a Tudurí i el desencadenant de la crisi que l'obligarà a abandonar la direcció de l'església fundada per ell i també a deixar l'illa, per a establir-se a Barcelona, on morirà.

³²  Octubre de 1871.

³³  El 1871.

³⁴  El de 2 febrer de 1871.

³⁵  Carta del 7 de febrer de 1874. El recurs a la idea de catolicitat com a sinònim d'espanyolitat serà habitual en totes les èpoques, tot presentant els protestants com agents a sou de potències estrangeres i el protestantisme com una confessió religiosa estranya a la tradició espanyola.

³⁶  Agost de 1874.

³⁷  Setembre de 1874.

³⁸  Maig de 1877.

³⁹  Sembla que, Alou i Castell, juntament amb alguns altres joves, podien haver acudit al temple amb un cert ànim renouer, fins i tot provocador, durant el culte, però van acabar seduïts per la frescor i la novetat de les idees exposades per Brown. Des d'aquell moment, tots dos nous conversos van mantenir una amistat sòlida, al llarg de tota la vida i, en el futur, Castell pronunciarà conferències i predicarà en cultes religiosos a Capdepera, en diferents ocasions (Dietari de Joan Castell, Arxiu Metodista, Església del carrer Tallers de Barcelona).

⁴⁰  Alou havia estat batejat a la cèntrica església catòlica de Santa Eulàlia, a Ciutat, i de nin havia fet d'escolanet.