CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA
(PRIMERA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira¹
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

"A Mallorca, si bé el protestantisme hi arriba en una data primerenca, és en forma d’antiprotestantisme que, paradoxalment, s’hi manifesta."

En un país normal, els estudis monogràfics acostumen a tenir una consideració molt positiva, tant si es tracta de biografies de personatges destacats en algun camp, com d’històries locals de pobles o ciutats o bé d’algun grup, entitat o associació específica, sense els quals no sigui comprensible una visió general de l’evolució d’un municipi concret. Les monografies, idò, són obres necessàries, com a complementàries d’una mirada general i és amb la suma de totes elles que pot arribar a configurar-se, pròpiament, una història nacional o general. Si això és així en indrets on l’evolució de la societat ha tingut una vida relativament plàcida, en el cas del nostre país, sotmès permanentment als sotracs d’una història adversa, les monografies esdevenen instruments de coneixement del tot imprescindibles.

Aquest és el cas d’aquest llibre, un estudi escrit a diverses mans sobre un personatge (Bartomeu Alou) i un grup humà concret (l’església metodista), en un municipi determinat (Capdepera), vistos i estudiats, tots plegats, formant una unitat d’anàlisi. Gràcies als diferents autors d’aquesta obra, que han fet un treball rigorós i documentat, tenim l’oportunitat d’acostar-nos a la història d’un personatge singular i tenaç, es mestre Forner, introductor del protestantisme a Capdepera i promotor en altres indrets de sa part forana de l’illa, així com de l’església metodista gabellina que va ser capaç de crear-hi i que va pastorejar durant 60 anys ininterromputs, prolongada experiència de la qual no es coneix cap altre cas a les nostres latituds.

ELS PRIMERS PRECEDENTS DE LA DISSIDÈNCIA CRISTIANA A L’ILLA

Si bé, fins ara, no és possible de precisar amb detall quan van arribar a Mallorca les noves idees religioses promogudes pel frare agustí Martí Luter, des de la ciutat alemanya de Wittenberg, d’ençà de l’octubre de 1517, tot fa pensar que deuria ser relativament prest, atesa la condició de port de mar de Ciutat i el caràcter litoral obvi d’altres indrets de l’illa. És per aquesta via, fonamentalment, com van anar penetrant les noves idees, a través dels mariners embarcats en vaixells atracats als diferents ports i que, sovint, feien contraban amb literatura religiosa considerada dissident per la jerarquia catòlica, a més dels contactes que poguessin venir a través de l’activitat comercial o de l’experiència d’estudiar a l’estranger, on les idees luteranes circulaven amb més facilitat i rapidesa. De fet, el 1524, un vaixell amb llibres luterans, sortit de port holandès amb direcció a València, és ja capturat pels francesos i lliurat als espanyols, a Sant Sebastià, els quals cremen a la platja el carregament literari, que viatjava camuflat a l’interior d’unes grans bótes de vi. El port basc de Pasaia, on el 1519 ja arriben els primers llibres de Luter, és especialment vigilat per la Inquisició com a destinació habitual de literatura religiosa perseguida i els comissaris del Sant Ofici són els que primer pugen a tots els vaixells per a comprovar-hi que no transporten llibres prohibits. És el mateix 1524, el 9 d’agost, que un comerciant alemany, conegut com a misser Blai, és processat a la capital del Túria, acusat d’importar i llegir literatura luterana i condemnat a presó pública, a exhibir-se amb la gramalleta característica dels penats pel tribunal religiós i a la confiscació de tots els seus béns, 7.350 sous. Blai havia defensat, prèviament, el casament dels preveres i la no obligatorietat de la confessió i el 31 d’aquell mes, a la mateixa ciutat, el Consell de la Inquisició ordenava als inquisidors locals la crema d’un llibre herètic que els havia fet arribar un llibreter.²

És, precisament, a València on, el 1486, l’escriptor lul·lista mallorquí Jaume d’Olesa i Sanglada participa amb algunes composicions en el certamen poètic que s’hi celebra en honor de la Puríssima Concepció i que seran publicades l’any següent. El 7 d’abril de 1521, l’holandès Adriaan Floriszoon, bisbe de Tortosa conegut com a Adrià d’Utrecht, cardenal, inquisidor general de la Corona d’Aragó i també de Castella, promulga un decret que prohibeix la lectura, la possessió i la venda de llibres luterans i que obliga a lliurar-los a la Inquisició que, a Mallorca, havia estat creada el 1488. La mesura repressiva del futur papa Adrià VI té lloc el mateix any que Lleó X excomunica Luter i els seus partidaris mitjançant la butlla Decet Romanum Pontificem, el mateix 1521 en què Jaume d’Olesa tramet al papa Lleó X Contra errores Martini Lutheri, obra seva redactada en llatí, malauradament avui perduda, la primera contrària al pensament luterà escrita als Països Catalans i a tot el sud dels Pirineus. Han passat tan sols quatre anys d’ençà que Luter va començar una veritable revolució de consciències en el si de l’església catòlica i, en el seu país, les seves posicions han arrelat en el clergat, la universitat i els joves, preferentment de l’àmbit urbà.

A Mallorca, si bé el protestantisme hi arriba en una data primerenca, és en forma d’antiprotestantisme que, paradoxalment, s’hi manifesta. La primera reacció autòctona al luteranisme, la més matinera, és negativa i s’hi declara contrària. Però, a quins llibres de Luter havia tingut accés d’Olesa, per a combatre’n documentadament les tesis, tenint en compte que, en aquell moment, el frare dissident ja havia publicat títols tan fonamentals com La llibertat del cristià, A la noblesa cristiana de la nació
alemanya, Tractat sobre el papat de Roma i el Sermó sobre la gràcia i les indulgències, obra aquesta de la qual ja se n’havien fet fins a vint-i-una edicions? A través de quins conductes havia arribat a adquirir o a llegir aquestes textos? On havia conegut les noves idees que ja començaven a obrir-se camí, amb força, a Alemanya i Suïssa? No és descartable que fos a València, on trobarem, al llarg del segle XVI, un ambient cultural obert a les novetats religioses i de pensament que anaven arribant de fora, ciutat amb la qual el lul·lista tenia relacions en cercles intel·lectuals. Allà s’aniran formant alguns nuclis d’humanistes il·lustrats, seduïts per la nova onada religiosa procedent del centre d’Europa, amb noms com Gaspar de Centelles, Joan Gelida, Pere Lluís Berga o Jeroni Conques, tots els quals coneixeran o l’exili, o la repressió o la mort, segon cada cas.

Com si això no fos prou, el 4 de desembre de 1523, el tribunal mallorquí de la Inquisició condemna a mort i crema viu el pintor Gondisalvi, resident a Ciutat de Mallorca i originari de la població castellana de Montealegre del Castillo, per “heretge luterà negatiu”, fet que el convertiria en la primera víctima protestant cremada per les seves idees, al país,³ en una data que alguns historiadors consideren massa prematura per a ser creïble.

Acceptant la data com a bona, resultaria que les primeres obres escrites en relació al protestantisme —i també la primera víctima de la nova religió— tenen Mallorca com a escenari. El luteranisme anirà penetrant molt lentament a l’illa, de manera que entre el 1534 i el 1675 seran processades 28 persones a les Balears acusades de luteranes, entre les quals en seran executades dues de mallorquines i una de menorquina. El segle XIX, amb les noves mentalitats dominants a Europa, faran incompatible la continuïtat d’un instrument de repressió religiosa tan fora de lloc, per a l’època, com la Inquisició i així, el març del 1820, les dependències de la Inquisició a València, Ciutat de Mallorca i Barcelona seran assaltades per una multitud de tots els estaments socials, un cop declarada incompatible amb el nou marc constitucional espanyol, tot i mantenir-se el caràcter confessional de l’estat.

A Palma, el convent de Sant Domènec és assaltat el 16 de març, arrabassades les gramalletes que en penjaven a les parets i cremades amb fúria i violència.⁴ Tres anys més tard, la corporació en ple de Ciutat, autoritats, exèrcit i milícia, amb rerefons de canons, toc de campanes, música i balls es dirigiran en comitiva a abatre els murs del palau de la Inquisició, situat a l’actual plaça Major. El bisbe liberal Pedro González Vallejo serà el responsable d’enderrocar-ne la primera pedra, a cop de pic, el dia 7 de juny.⁵

Tan sols sis anys abans, el 13 de desembre de 1817, la Inquisició de Mallorca havia condemnat, en acte públic, un jove de 25 anys per “blasfem heretical i en punts de religió”, a deu anys de presó i a dos-cents assots amb abjuració dels seus errors i obligat a sortir vestit amb la gramalleta pròpia dels condemnats, aspa i mordassa. Sembla que podria ser el penúltim acte públic inquisitorial celebrat a la capital mallorquina i el darrer dels condemnats pel tribunal religiós. El jove en qüestió nomia Pere Moll i era de Capdepera...⁶

CONTEXT HISTÒRIC I PRECURSORS DEL PROTESTANTISME

Si bé el metodisme havia fet ja el salt a França el 1791,⁷ a través de Normandia, no entrarà a la península ibèrica fins al 1835, amb el missioner britànic William H. Rule, quan, a través de Gibraltar, intentarà fer proselitisme a la població andalusa de San Roque. Gairebé dues dècades més tard, el 1854, el laic anglès Thomas Chegwin, l’introduirà a Portugal on, el 1868, es va construir la primera capella metodista a Vila Nova de Gaia, a tocar de Porto, i s’hi van celebrar els primers baptismes de nens i cultes de comunió.⁸ Era justament l’any en què, a Maó, Francesc Tudurí de la Torre, republicà i maçó, fundava la primera església protestant del país. Però la primera de la península ibèrica havia estat oberta ja el 1837, a Lisboa, per l’ex-canonge catòlic andalús Vicente Gómez Togar. Es tractava de la primera capella cristiana no romana de Portugal, de ritu anglicà. L’any següent, Basilio Antonio Carrasco, bisbe catòlic d’Eivissa, enviava un escrit a la reina d’Espanya Maria Cristina, denunciant la profusió de literatura protestant existent, malgrat que una reial ordre reservada prohibia la circulació i venda de bíblies protestants.⁹ A despit de les interdiccions, aquestes eren entrades clandestinament al país, sobretot a través dels ports, i, en ocasions, eren utilitzades com a llibres de text en algunes escoles, com és el cas d’Alacant o venudes d’amagat al Cafè del Lleó, cèntrica fonda de la mateixa ciutat, el 1838.

A Mallorca, però, en plena guerra del francès, el 1812, l’arquebisbe de Tarragona i els bisbes de Barcelona, Tortosa, Lleida i Urgell, que hi són refugiats, signen una Instrucció pastoral¹⁰ favorable al Tribunal de la Inquisició i es manifesten contraris a la llibertat d’impremta. L’any següent, en el marc de la revolució liberal, s’atribueix al pare agustí Marroig l’autoria i difusió d’unes dècimes anònimes contra els partidaris d’aquesta, als quals s’acusa de traïdors, llibertins, francesos, maçons i luterans, encara, dècimes que circulen profusament per Palma. Finalment, s’aprova l’abolició del Tribunal de la Inquisició, amb ordre expressa de la seva lectura a totes les parròquies, la qual és considerada incompatible amb la nova Constitució, després d’una votació nominal amb 90 vots favorables i 60 en contra.¹¹ La Comissió constitucional que ha elaborat el dictamen sobre la Inquisició s’haurà fornit de nombrosa documentació procedent, precisament, del tribunal de Mallorca.

Són temps convulsos, de pas d’una època històrica a una altra. Caldrà arribar fins al 1826 perquè les seqüeles de la Inquisició, ara transformada en Junta de Fe, facin les darreres convulsions fanàtiques i provoquin, encara, una mort en públic, la darrera, per un pretès delicte de fe. Es tracta del mestre Gaietà Ripoll, acusat d’heretge i maçó, primer català considerat proper als quàquers que, després de vint-i-dos mesos a la presó valenciana de Sant Narcís, és condemnat per heretgia, com a delicte contra la fe i l’estat. El llinatge del fiscal és Calabuig i signen la sentència F. Toledo, A. Aznar, R. Vicente. F. De P. Berga i M. Herro.¹² Emmordassat, serà penjat a la forca, a la plaça del Mercat a València, i llençat el cadàver al riu Túria, dintre una bóta pintada de flames, serps i gripaus,¹³ esdevenint així el darrer executat per motius religiosos, fet que provoca una onada d’indignació internacional, sobretot a França i a la Gran Bretanya. Però, atzars de la història, quan amb la mort de Ripoll podia semblar estroncada la dissidència religiosa, just aquell mateix any neix, a Maó, Francesc Tudurí de la Torre, introductor del protestantisme a les Balears i artífex de l’obertura del primer temple evangèlic als Països Catalans, com ja hem vist,¹⁴ i, a Barcelona,¹⁵ veu la llum per primer cop Francesc de Paula Ruet i Roset, referent principal de la represa protestant el segle XIX, després de la llarga nit de més de tres segles d’Inquisició.

Ramon Montsalvatge, exfrare caputxí convertit a la ciutat francesa de Besançon, el 1841, i que treballa al servei de la Societat Evangèlica de Ginebra, prepara, per a l’any següent, una missió protestant a Mallorca que no arriba a produir-se pel context polític del moment i es veurà forçat a exiliar-se a Amèrica, on distribuirà bíblies i literatura evangèlica. Curiosament, un dels instruments habituals de proselitisme protestant com l’edició de textos bíblics en les llengües nacionals i no en llatí, és emprat el 1847, amb l’aparició a Ciutat de Mallorca dels Evangelis des diumenges y festas en que no se pot trabaiá, en versió dialectal mallorquina, a càrrec del frare trinitari Miquel Ferrer.¹⁶ De fet, la primera versió íntegrament en català del Nou testament s’havia publicat el 1832, a Londres, gràcies a la Societat Bíblica Britànica i Estrangera (SBBE), la més important eina de difusió bíblica del món protestant, en diferents llengües. L’autor de la versió catalana era l’exiliat liberal Josep Melcior Font, mort el 1855, data en què apareixia el periòdic republicà mallorquí El Iris del Pueblo i, a Menorca, circulaven exemplars de l’opuscle Extracto de las Sagradas Escrituras, text de 24 planes editat per una societat protestant d’Edimburg (Escòcia) i entrava en vigor la llei espanyola de cementiris, ordenant-ne la construcció d’específics per als morts fora de la religió catòlica.¹⁷

També el 1855 naixia, a Palma, Bartomeu Alou i Pons, referent fonamental del protestantisme mallorquí, pertanyent, per tant, a la mateixa generació que Joan Capó i Pons, nat a Maó,¹⁸ fundador d’una nissaga familiar de pastors i personalitats destacades del protestantisme metodista, pare dels pastors Josep, Joan i Samuel i avi d’Alfred i Humbert; Erik Lund, futur introductor de l’obra baptista als Països Catalans, amb treball missioner a l’Empordà, Barcelona i València i nascut a Suècia;¹⁹ Francesc Albricias, de Barcelona,²⁰ nom clau del metodisme a Alacant, on fundà la prestigiosa escola Model, el centre educatiu protestant més destacat de tot el país al llarg de la història; el suec Johan E. Uhr Kos,²¹ futur impulsor de l’obra baptista a Catalunya i al País Valencià i Antoni Estruch i Simó, figura destacada de l’església reformada episcopal, aquest ja força més jove que Alou.²²

Però la repressió contra el protestantisme no cessava i les autoritats d’ordre públic continuaven la persecució de literatura evangèlica i el 1856 les trobem requisant exemplars de l’opuscle Extracto de las sagradas escrituras i el periòdic protestant El Alba, introduïts per mariners britànics en ports de les Balears, activitat habitual en vaixells procedents de països de majoria protestant. La relativa freqüència amb què aquesta activitat propagandística era duta a terme obliga l’autoritat governativa d’Alacant a intervenir per tal impedir en el futur l’escampada de llibres i fulls volants protestants, difosos durant la nit pels carrers de la ciutat, coincidint amb l’arribada a port d’un vaixell mercant nord-americà, com ocorre el 1857.²³ El 1859, Daniel Evans, capità d’un bergantí carboner anglès, ancorat a Vilanova i la Geltrú, farà una distribució massiva per la ciutat de propaganda religiosa protestant, amb llibres, opuscles, fulls i revistes, cosa que provocarà la denúncia enèrgica del bisbe i l’inici d’una causa criminal contra el mariner, acusat de delicte contra la religió. I tres anys després, mariners escandinaus arribats amb vaixells comercials difondran textos religiosos protestants pels ports d’Alacant, Torrevella i Eivissa. Com a l’edat mitjana, els ports continuaven sent un conducte regular d’entrada de les idees protestants al nostre país.

 

 -------------------------------

NOTES

1 Vull agrair als promotors d’aquesta obra l’oportunitat de poder introduir aquest llibre. En realitat, aquest neix de la feliç coincidència de la publicació del meu article “De Tudurí a Alou”, el 3 de febrer del 2013, al diari El Punt Avui, amb el projecte ja antic d’un seguit de gabellins de deixar algun tipus de constància pública rigorosa sobre Bartomeu Alou i la congregació que ell va fundar i dirigir.

 2 Josep-Lluís CAROD-ROVIRA, El protestantisme als Països Catalans. Una història subterrània, treball en curs d’elaboració des de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És a aquest treball que ens remetem, sempre que una nota aclaridora no n’especifiqui una altra font.

3 Inquisición de Mallorca, Reconciliados y relajados. 1488-1691, Barcelona, 1946

4 Francisco Pons Vallès, La Inquisición de Mallorca, Palma, 1965, pàg. 140-141

5 Francisco Pons Vallès, La Inquisición de Mallorca, Palma, 1965, pàg. 181-183

9 A despit de les interdiccions, aquestes eren entrades

6 Francisco Pons Vallès, La Inquisición de Mallorca, Palma, 1965, pàg. 128

7 Per als inicis del protestantisme a Europa, vegeu Jean Baubérot, Histoire du Protestantisme, PUF, París, 7a edició, 2010

8 Sobre el protestantisme a Portugal, en aquest període, vegeu Rita Mendonça Leite, Representaçoes do protestantismo na sociedade portuguesa contemporanea, Universidade Católica Portuguesa, Lisboa, 2009

9 Reial Ordre del 30 de maig 1838

10 El 12 de desembre de 1812.

11 El 22 de gener de 1813.

12 El 29 de juliol de 1826.

13 El 31 de juliol de 1826.

14 El 10 d’agost de 1826.

15 El 28 d’octubre de 1826.

16 Aguiló i Fuster, Marià, Catálogo de Obras en Lengua Catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, 1923, pàg. 24.

17 Llei del 19 d’abril de 1855.

18 El 1852.

19 El 1853.

20 Hi neix el 1856.

21 Nascut el 1858 a Rattvik (Suècia).

22 Nat a Monistrol de Montserrat el 1870.