Fundació Jaume III
Acaba d''irrompre a l’escena política – que no lingüística – la Fundació Jaume III, amb la intenció, segons proclama a la seva web, de “prestigiar ses modalitats lingüístiques a s’escola, a ses administracions o en es medis de comunicació”. En aquesta declaració d’intencions, els cappares de la fundació acaben de reblar el clau, tot afirmant que “en un món on s’influència des medis de comunicació i de s’escola és de cada vegada més gran, es registres lingüístics informals i exclusivament orals, com es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc estan condemnats a desaparèixer si ses seves particularitats i característiques no s’integren dins s’estàndar oficial. Un estàndar, per definició, acaba condicionant també ets usos informals, es xerrar de cada dia”.
Idò, ja tenim la Seu plena d’ous. El text, a banda de l’article salat, poques coses té a corregir, però sí que en tenen les seves especulacions sobre l’estàndard, gratuïtes i fora de to. Aquesta gent volen que salem tothora, fins que se’ns dispari la tensió. Com aquest locutor d’IB3 que, quan escric aquestes retxes, diu que “el Montuïri juga a sa dreta”. Quina vergonya! Haurien de saber els de la fundació (ho saben) que totes les llengües del món mantenen formes orals, col·loquials, vulgars – les que fem servir en les nostres relacions personals quotidianes – al costat del que abans s’anomenava “llengua literària” i avui, ja fixada, és aquesta modalitat neutra, dita estàndard, que se sobreposa a les diferències dialectals. És la forma que s’ensenya a les escoles, naturalment. Això passa amb el castellà i amb qualsevol llengua. O és que el castellà no en té un, d’estàndard? O les formes que empren els presentadors de TVE són les mateixes que fa servir un andalús o un murcià en el seu dia a dia?
Però la gent de la Fundació Jaume III, no ens enganyem, ha nascut no per salvar res, sinó per a esquarterar una llengua, la nostra, que malda per sobreviure, malmesa per tots els vents. El PP, a ca nostra, manté un front obert contra el català, amb una bateria de mesures legislatives que el releguen a àmbits cada vegada més restringits. Ara, el batalló d’aquesta extravagant fundació se suma a la festa, a veure si ho acaben de fotre.
Voldria demanar als responsables de la fundació que reflexionin, que no facin més mal al català, que s’autodissolguin i que no es posin en evidència davant la Història. Però com que sé que el que jo pugui dir els entrarà per una orella i els sortirà per l’altra, els ho deman en nom de TOTS els literats que han donat les nostres illes, els quals, des de fa gairebé 800 anys, mai no han dubtat de quina era la seva llengua ni quines eren les formes més nobles que calia emprar en cada moment. Em vénen al cap Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Binimelis, Joan Ramis i Ramis, Marià Aguiló, Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Salvador Galmés, Francesc de Borja Moll, Marià Villangómez, Pere Capellà, Miquel Dolç, Llorenç Villalonga, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Llorenç Moyà, Antoni Mus, Josep Massot i Muntaner, Llorenç Capellà, Guillem Frontera, Pau Faner, Joan Francesc López Casasnovas, Guillem Fullana, Gabriel Janer Manila, Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera, Ponç Pons, Antònia Vicens, Miquel López Crespí, Maria Antònia Oliver, Damià Pons, Josep Melià, Isidor Marí, Miquel Ferrà, Biel Mesquida, Maria de la Pau Janer, Miquel Mestre, Jean Serra, Jaume Santandreu, Antoni Vidal Ferrando, Maite Salord, Jaume Mateu, Miquel Bezares, Gabriel Galmés, Sebastià Alzamora, Pere Antoni Pons, Hilari
de Cara, Gabriel Florit, Joan Rai, Pere Orpí... I si, en comptes de furgar a la memòria i deixar-me una munió d’escriptors en l’oblit, me’n vaig a les enciclopèdies, puc ampliar aquesta llista i omplir-ne uns quants folis. Poden, els de la fundació, fer-me un llistat de quatre noms d’escriptors en les dites “modalitats”, a banda del teatre costumista?
de Cara, Gabriel Florit, Joan Rai, Pere Orpí... I si, en comptes de furgar a la memòria i deixar-me una munió d’escriptors en l’oblit, me’n vaig a les enciclopèdies, puc ampliar aquesta llista i omplir-ne uns quants folis. Poden, els de la fundació, fer-me un llistat de quatre noms d’escriptors en les dites “modalitats”, a banda del teatre costumista?Ja ho deia el meu padrí: “En veure sa barbeta ja pots veure es llaüt”. I ho deia en bon mallorquí de Cala Rajada, subdialecte del carrer de les Monges, argot netament mariner, idiolecte sens dubte “pereandreuer”.
