SA COVA NEGRA

Del llibre, en castellà,  “CASIALGO”  de Marce López Sirer

A la muntanya de sa Cova Negra, a dalt del poble, al puig del mateix nom, li han obert una ferida enorme, llarga serpentina.

La ferida greu s’enfonsa dins la terra i a la roca; carn de muntanya, i la deixa despullada, impúdica i sagnant….

Li han arrabassat l’agradosa cabellera de verd vegetal. Li han esmitjat els arbres, els han desarrelat amb les dents monstruoses de les màquines colossals i cruentes dels homes.

Els homes, diminuts, microbians, cavalcant monstres mecànics, rugents els seus mecanismes matemàtics, dibuixen la geografia òrfena de misericòrdia, a través de les vides vegetals, doblegant la natura no solsment a les necessitats peremptòries, sinó també als seus projectes futuristes de progressos problemàtics.


L’home rei amolla i afua les gossades de les seves màquines a l’holocaust de les seves races i de les seves espècies, sord a tot sofriment, inconscient de la perspectiva i bellesa original. L’home,  elefantíac, egocèntric  i  immediat, cavalca cap als seus objectius actuals:  aixafar, arrasar, triturar,  estripar, crucificar, desentranyar, desfigurar i turmentar l’herència dels propis fills.

Els monstres caminen sense repòs i noves generacions de cervells, cada cop més instruïts i perfeccionats en la dimensió de la matèria, s’allunyen a pas de gegant, en progressió geomètrica cap a un món desnaturalitzat.

Encara els nostres ulls poden contemplar el que els nostres avantpassats pogueren veure, però a una velocitat de vertigen, més tard o d’hora, la cara i l’entranya del món seran transformades i desconegudes.

Una imatge del món diferent es contempla a l’horitzó com a fruit esquizofrènic…

Anau en compte!, que la conseqüència haurà de ser, indefectiblement, la reacció del món a les injúries de l’egolatria humana: la destrucció de la mateixa humanitat. La desaparició de l’home, rodejat, únicament, per les seves màquines, en una metàl·lica solitud.


 Per cortesía de Catalina Martinez i Joan Sancho “Jusan"