Una crònica gabellina (Vertadera ... o no ) de 1989                                                      

 


  Reprenem el fil de l’anterior article, publicat el passat dia 7, en què dèiem que  Pau Cerdà-Tocano es disposava a contar-nos el  succeït l’any  1989. 25 anys ja, que es compleixen el 2014, temps més que suficient per a ser mentida….

– ” El 8 de desembre, mentre sopàvem, tres companys, jo i una al·lota amiga, per devers sa Mesquida,  passada l’horabaixa post el sol, vàrem destriar un moviment estrany enfront dels penya-segats del Riu de Sa Fusta, més a manco on “El Golea” i l’“’Albatros” varen perdre els quatre punts “cardinals” – imaginau-vos si haguessin estat “papes”,  se li ocorregué dir a Pau –. En primer lloc, vérem sobrevolar 7 cercles lluminosos que es desplaçaven de manera contínua, deixant una estela de llum viva, blava i amb intermitències de color taronja, que es desprenia d’uns tubs propulsors. Poc desprès s’hi varen sumar altres dos objectes voladors, i en poguérem comptar fins a nou. L’espectacle, contemplat a distància, ens tenia el cor pres. Tampoc no eren massa els tassons de vi i les cerveses que havíem consumit… Els prismàtics que portàvem facilitaren la visió de tan singular fet. El més fantàstic de la contemplació del fenomen fou  quan vàrem veure emergir un aparell de grans dimensions, que desprenia intensa lluminària: una mena de plataforma on realitzaren maniobres els 9 cercles, per espai de dues hores “.

 – “Des de 1979 fins ara, uns 10 anys – comenta en Pau – vénen succeint  estranyes desaparicions. Quatre persones s’han volatilitzat i no se n’ha tornar a saber res més, i això sense comptar les que han desaparegut a altres indrets de les Balears. Quina explicació podem donar-los, a aquests fets? Una mort sobtada, un accident, un segrest? No, impossible. En aquests casos, algun rastre hagués sorgit, per mínim que fos. Per tant, hem de pensar en el nivell paranormal. Tal volta, aquestes persones han trobat, segurament sense cercar-la, la porta a una altre dimensió. O podria tractar-se d’abduccions realitzades per tripulants d’OVNIS, que tan freqüentment apareixen pel cel i per la mar de les nostres illes. A les Balears – els ministeris de l’Aire i de la Marina romanen en silenci sobre aquesta eventualitat – sembla que hi ha quatre o cinc “triangles” com el de les Bermudes,  on s’hi troba una base o naus nodrisses”.

 – “No és estrany, doncs, que sempre hi hagi gent disposada a cercar una raó, una explicació, a esdeveniments rodejades de circumstàncies rares, com aquestes, que els donen peu a ordir tota mena  d’especulacions i a elucubrar sense mesura”.

  __ “  Hi ha persones que, sense coneixement de causa, xerra o ralla. Qui manco en sap, més hi diu. Nosaltres, no; nosaltres sabem de què parlam”, conclou Pau Cerdà-Tocano.

   La Unió de Radioaficionats espanyols i, concretament, la secció territorial local de Capdepera (declarada d’utilitat pública) ha desmuntat la hipòtesi que havia trasbalsat el sector turístic aquest desembre de 1989. Clar, com que la temporada d’estiu s’ha tancat de forma magra, qualsevulla s’aferra a un clau encès, malgrat sigui a l’hivern, tot és benvingut. ”Iniciatives com aquesta s’haurien de fomentar any rere any, a veure si rompem l’estacionalitat d’una vegada per totes”, s’exclamava un veterà membre del cos de radioaficionats  que fou el primer a comptar amb una benzinera al municipi, i la seva família  pionera de l’hostaleria local,  però que no vol, de cap de les maneres, que es publiqui el seu nom. A ell, el que li agrada, es tocar el “bombu”.

FOC A LA MUNTANYA    

Quin any, Dèu meu, aquell de 1989!

  Quan l’amu en Tomeu Calletes hagué acabat la migdiada d’aquell 22 d’agost, o sigui, després de fer s’horeta, en haver dinar, es disposà a netejar bardisses i rostoll de la seva finca, al costat d’on habitava. Al mateix temps, en Salvador de Son Bessó becava a un  balancí de bova,  somniant. De sobte, va sentir un tro, com de llamp, que el va despertar. Al cel es destriava una brillantor metàl·lica. Semblava talment un avió a reacció, el qual, amb l’escuma blanca despresa, amollava una focatèria cap a la muntanya de can Cardaix, on el vent siulava.

    A la pagesia, no era obligatori demanar permís a l’autoritat per a encendre foc; el conrador hi posava tot el seny del món, a l’hora de netejar voreres  i amb més motiu si havia de cremar. No, no fou cosa d’en Tomeu Calletes . El pobre en va criar una malaltia greu, que es convertí en demència. No hi va haver ningú que li pogués donar a entendre que l’incendi s’havia originat a casa seva i es va anar propagant cap a la muntanya. El disgust fou majúscul i el va portar a la mort.

  Els ufòlegs de per devers Sóller volgueren entrevistar-se amb en Salvador de Son Bessó, ja que estaven convençuts, després de dels aclariments practicats amb l’amo en Tomeu i la Guàrdia Civil, que no havia estat cosa d’una persona sinó d’un objecte volador no identificat.     Mitjançant l’exèrcit d’Artilleria, que es va desplaçar a Capdepera per donar suport, amb els veïnats, als bombers, la Guàrdia Civil i els policies del poble en les tasques d’extinció del devastador incendi que va arribar a sa Cala, ni més ni manco,  s’aconseguí sufocar-lo.                                 

Arxiu “ Meyme”   1989