L'alternança i els eterns canvis polítics en els sistemes d’educació són el símbol
de la pobresa de les seves ideologies...


       
                                                        

 

L'alternança i els eterns canvis polítics en els sistemes d’educació són el símbol de la pobresa de les seves ideologies i la falta de respecte per les opinions legítimes dels professionals de l’educació, en lloc de conciliar conjuntament un programa educatiu nacional i regional, adaptat a les realitats de l’educació actual a nivell local, nacional, europeu i mundial!

 

Una de les formes més importants en la comunicació entre països és el domini de llengües, això és indiscutible..., però s’ha d’iniciar amb respecte a la pròpia cultura i a l’aplicació dels fonaments de comunicació en les relacions humanes.  Sempre es parla de respecte com si es tractàs d’una qualitat que només hauria de ser per als altres. Per exemple, els estudiants han de tenir respecte al seu mestre, els treballadors d’una empresa al cap, els nins i nines  als seus pares. Però..., què passa amb el respecte que els polítics han de mostrar a la pròpia cultura i a la gent, actuant d’acord amb els seus valors i la seva dignitat? Senzillament, els politics haurien de tenir un comportament molt més en concordança amb els desitjos de les persones i mostrar respecte per uns i altres. Clarament, amb un enorme grau d’intransigència i de tossuderia, l’actual govern vol imposar, lluny del sentit comú, la seva ideologia per damunt de la pròpia cultura, sense analitzar minuciosament els mètodes educatius i sobretot sense consultar sobre els camins correctes i compartits amb tot el món educatiu, quan el diàleg és l’única fórmula que precedeix la conformitat de les persones, i amb el qual es pot arribar a acords equitatius i duradors! En cas contrari, aquesta imposició tossuda tindrà com resultat que cada quatre anys, després de les eleccions, es canviaran una i altra vegada tots els sistemes educatius, un miratge de les ideologies polítiques quadrianuals i unidireccionals, patètiques, que ens fan ser la riota d’Europa. Com en cap altre lloc, es poden veure els errors polítics del passat: “El desenvolupament de l’ensenyament de determinades matèries en llengua estrangera -anglès en aquest cas- no es pot imposar de manera generalitzada, sinó formant part d’un programa que requereix del diàleg de la conselleria amb els docents, els pares i mares, i la societat compromesa amb un tractament educatiu de les llengües senzill i eficaç, ben pensat, factible socialment i financerament, amb uns docents preparats i unes condicions adequades i acordades per tots...   

 

Avui els problemes socials han arribat al final d’una espiral, en la qual les preocupacions només poden causar més preocupacions, només queden problemes que es multipliquen per si sols. Tot això per una ideologia errònia, autoritària i dèspota!