Podria semblar  que després del que va dir en Tomeu Melis Melis “Meyme” ja estava tot aclarit; però, a la vista està, es va deixar coses en el tinter o en les tecles del teclat o a la farmaciola on guarda el redoxon-complex.  De puntetes, de biaix i de reüll, com qui no diu res, s’ha referit al fet que tot va esser molt saborós, quan és aquesta afirmació no desmentida la clau de tot plegat.

Allà, en Tomeu Melis Melis “Meyme” en va sentir alguns clavar-la pels descosits; però al que realment anaven era a clavar les dents a les riques viandes parades damunt la taula. ¿S’oblida en Tomeu Melis Melis “Meyme” d’enumerar-les o es fa eco d’embulls d’altri? Embolica el credo amb perverses intencions, embadalit davant la xerrameca d’alguns, o no ha comprés les causes primeres que dugueren a convocar què?

Potser hem de donar per segur, donada la mitjana d’edat dels assistents comptabilitzada p’en Tomeu Melis Melis “Meyme”, que el que es pretenia, i n’han sortit escaldats, era preparar un cop d’Estat contra les associacions locals de persones majors per a fer-se amb les Juntes Directives. No ens ho aclareix i l’andarivell continua.

N’està convençut o no, en Tomeu Melis Melis “Meyme”, de la conveniència de modificar coses que, pel que veiem, segons ens diu, sí que poden ser modificades? Qüestió vital que convindria desembromar per a descans de les  neurones entorpides per tanta desfermada el·lipsi helicoïdal.

Tot el que en Tomeu Melis Melis “Meyme” diu referent a xifres és pura matemàtica, dos més dos fan quatre i no hi ha res a dir, encara que no sé si sentirem la mateixa musiqueta, perquè a mi, més que una pianola, en semblà el carrusel “deportivo”.

Tanmateix, són aquestes qüestions d’envergadura de les que se’n sentirà a parlar i molt, i no val palanquejar, al final tots ens haurem de mullar.

Buc Pons