"Els experts en urbanisme parlen de que així com
el transport del segle XX va ser el cotxe, el del XXI
per raons d'eficàcia i sostenibilitat serà el tren"










 


Aquest eslògan d'una campanya de promoció dels ferrocarrils federals suïssos dels anys cinquanta avui en dia encara es recordat i està molt present a la mentalitat de la població d'aquell petit estat del centre d'Europa. I és que allà, el famosos trens vermells són un senyal d'identitat i un motiu d'orgull, ja que tothom té clar que en gran part el desenvolupament econòmic i la coherència territorial del país depenen d'aquest mitjà de transport.

En els últims 150 anys els ferrocarrils helvètics han contribuït al canvi econòmic d'aquell país, que passà d'una economia agrària bassada en el cultiu de cereals a la més rendible producció de llet i a la implantació de indústries especialitzades, així com al desenvolupament del turisme que gràcies precisament al trens, pogué accedir fàcilment a les muntanyes.

A Mallorca l'any 1875 s'obrí la primera línea entre Ciutat i Inca i en molt pocs anys arribà a tenir més de 300 kilòmetres i unes set línees operatives. Malauradament en els mateixos anys 50 en què Suïssa apostava clarament per aquest transport, l'empresa Ferrocarriles mallorquines entrà en fallida i fou nacionalitzat el servei de les seves línees que passaren a l'empresa EFE (posteriorment FEVE), i aquesta a poc a poc anà tancant línees fins que a l'any 1981 ja només quedava la de Palma a Inca. Així el tren es va anar oblidant fins que a l'any 1994 es traspassaren les competències ferroviàries a la comunitat i es creà l'empresa Serveis Ferroviaris de Mallorca que es tornà a preocupar per aquest mitjà de transport. I així a l'any 2000 es reobrí la línea de sa Pobla i al 2003 es recuperà el servei fins Manacor.

► Tot apuntava que, a la fi, es volia apostar clarament per aquest transport sostenible. I pareixia que hi crèiem tots, fins i tot el mateix partit que ara es nega a continuar amb la reobertura de línees i que desmuntà tot el Parc de les Estacions que s'havia construït feia pocs anys, per construir a l'any 2005 una gran estació central amb deu andanes, quan quatre (i sense que fes falta aixecar el parc) haguessin bastat, fins i tot en el cas de reobertura de la línia Palma-Llucmajor. Però ara sembla que tornam a entrar en una època obscura i que el projecte de reobertura del tram de Manacor a Artà ha quedat definitivament aturat.

Un fet que no deixa de ser curiós, ja que des de l'any 2005 fins ara, no tenim notícia que hi hagi hagut un descens de la població considerable i en canvi el que sí tenim és una crisis econòmica molt forta i una benzina més cara que mai, com demostra la baixada de desplaçaments en automòbil. Per tant pareixeria lògic, que una administració preocupada per aquesta situació, el que hauria de fer és apostar clarament pels transports col•lectius, que permeten que els desplaçaments siguin mes econòmics per als usuaris i sobretot més sostenibles.

Com hem dit altres vegades el transport ferroviari també és un element estructurador del territori que pot potenciar el desenvolupament de determinades zones i aquí és on hem de recordar la importància de la línea de Manacor a Artà. Tothom té clar que si hi ha una zona que funcioni com una autentica comarca amb una certa independència respecte Palma, és la de Manacor. I és així perquè Sant Llorenç, Son Servera, Capdepera i Artà estan a una distancia de Ciutat prou gran, i això evita l'efecte centralitzador de Palma. Així hem d'entendre que la reobertura d'aquest tram ferroviari acabaria de donar cohesió a aquesta comarca i per tant més sentit a la línea fins a Manacor. Si actualment el tren dóna servei a una població d'uns 28.000 habitants a aquest municipi, amb l'ampliació a la resta dels de llevant la població servida augmentaria fins à 78.000. Hem de recordar que la zona de Cala Millor-sa Coma és el tercer gran conjunt turístic de Mallorca desprès dels de Palma i Calvià.

Hem de tenir en compte que el traçat ferroviari actual resulta del que es pensà per a la Mallorca del segle XIX. Per això és bàsic entendre que si volem que el tren i la illa tenguin futur és indispensable que els dos grans ramals que ara acaben a sa Pobla i a Manacor arribin fins a Alcúdia i Capdepera respectivament, ja que els grans focus de desenvolupament econòmic alternatiu a Palma se situen a les badies de Cala Millor i Alcúdia.- Si aquests grans pols no es mantenen es podria arribar a crear un autèntic desequilibri territorial. Hem de ser conscients que el turisme actual està evolucionant cap a un turisme d'estades curtes i que no ve amb viatges organitzats i per tant necessita d'un mitjà de transport senzill i evident com és el del tren. Com diuen alguns entesos Cala millor actualment està a 90 euros de distància de Ciutat i això en una estada curta és un factor determinant. Possiblement no és casual que l'estacionalitat s'accentuï més en aquesta zona de Llevant i que algun hoteler dels que gairebé sempre ha operat en aquells indrets, ara es plantegi obrir un nou establiment a la Platja de Palma.

► Els experts en urbanisme parlen de què així com el transport del segle XX va ser el cotxe, el del XXI per raons d'eficàcia i sostenibilitat serà el tren, que recuperaria així el protagonisme que ja havia tingut al segle XIX. Per tots aquests motius pensant que és una molt mala noticia que es vulgui renunciar a la continuïtat de les línees ferroviàries fins la costa. Potser ara pareix úna gran despesa, però hem de pensar en el futur. I si volem mantenir una illa equilibrada i amb qualitat de vida és imprescindible pensar en aquest mitjà de transport. Ja ho deien els suïssos fa 60 anys "qui va viu va en tren"

 

Grup d'opinió d'arquitectes

publicat a Diario de Mallorca 2 DE JUNY DE 2013