DE DESAPRENSIUS I D’OLIVERES
Contàvem, fa uns dies, als nostres lectors un fet real, molt curiós, que finalment fou resolt gràcies a les cobertures de la pòlissa d’assegurança que els afectats tenien contractada. Avui us volem parlar de dos casos també singulars, dignes del “Celtiberia Show”, que van haver de resoldre’s emplenant sengles declaracions de sinistre.
** Uns desaprensius, forçant unes portes d’alumini, de nit, per la part del darrere d’un comerç, penetren dintre el local i arronsen amb 30 paquets de tabac, valorats en 15 euros l’unitat, sostreuen un munt de “menuts” de la màquina enregistradora, es fan càrrec d’un caramull de caixes de gelat i desapareixen desprès d’arreplegar set cupons de l'ONCE de 10 euros i cinc de 15, totalitzant 145 euros. Els set cupons corresponien al número 08… Ni la policia, ni els veïnats (que res no havien vist ni sentit), han pogut localitzar els autors del robatori.
I malgrat sembli mentida (que no ho és) el número del cupó dels cecs premiat resulta ser el mateix sostret pels lladres. Quina casualitat! Qui fou l’afortunat? Ningú no sap, encara, la identitat del qui ha de cobrar el premi, valorat en uns 500 euros. Tal volta, qualcú ho hagi celebrat amb els gelats, el tabac i els menuts robats, jugant a les maquinetes. També és possible que, a hores d’ara, ja estiguin a la presó. L’asseguradora de l'establiment on els delinqüents feren l’endemesa haurà hagut de fer el “ferrer”… “Cosas veredes, Mío Cid”.
** Camió que transporta material de construcció – aquest cas si que és de Capdepera – a un xalet propietat d’un súbdit anglès. De forma fortuïta, la carrosseria frega una olivera situada a la mateixa entrada d’accés a la finca i una branca (únicament una branca!) de l’arbre es romp i resta penjada a l’olivera. El propietari de la finca posa el fet en coneixement de la seva asseguradora, indicant-li que el preu d’adquisició d'una nova olivera es de 2.500 euros. L’amo de l’arbre proposa a la companyia del camió causant que, per favor, compti el nombre de branques que completa la preuada olivera. –”D’aquesta manera – diu l’anglès als pèrits taxadors – coneixent el cost de l'arbre i dividint-ho pel nombre de branques, podran saber el preu de la branca rompuda”.
Els pèrits, amb base al condicionat de la pòlissa contractada, declinen aplicar la solució aportada pel propietari. La companyia, finalment, remet a l'anglès una carta en què li aconsella la contractació d’un jardiner – en el cas de que la finca no en tingui de propi – o l’encàrrec a un exsecallador el tractament de l'arbre danyat, propiciant així un futur esplendor de l’olivera amb novelles i esponeroses branques. I, de cobrar, res de res. Viure per veure!
N’hi ha que exageren amb això de tenir cura de la naturalessa…
--Meyme ---
