Una senyora estrangera, turista ella, entra a un restaurant, pren seient i taula i demana el menú. No li resulta atractiu el menjar i desitja veure el que brinda la carta. Tria dos plats, vi i gasosa. Li són servits i, una volta deglutits per l’afamegada hoste, aquesta sol·licita postres i un gelat. El cambrer, tot sol·lícit, li presenta la factura i la clienta, tot candidesa i sobrada de simpatia, li confessa en veu baixa, quasi a l’orella del “maître” que, ara mateix, no porta diners, que no pot pagar. I, clar, ja la tenim armada! S’avisa l’amo del establiment, aquest li fa amenaces de telefonar a la policia i la turista, fort i no et mioguis, que no porta la cartera. On s’hostatja? Ni se’n recorda. Únicament fa falta que la dona del rentaplats la convidi a passar a la cuina… La turista, ben decidida, hi entra, agafa un davantal allí penjat i es posa a escurar. Quan l’empresari veu allò i fent honor a la rebregada hospitalitat de la qual, des de sempre, han galejat els professionals d’aquest ram, la deixa partir, sense pagar.
Aquest fet es repeteix fins a quatre vegades a distints restaurants d’una zona turística, per la mateixa persona, la qual sembla que únicament menja un cop al dia. Abans de fer efectiva la factura del sopar, demana la presència de l’ amo i li proposa passar a la cuina sense provocar aldarulls i de forma educada, amb amabilitat i un cert atractiu que captiva. Únicament, en una sola ocasió la dona hagué de fer de mosso de cuina. L’any vinent es repeteix la història a una altre zona amb idèntic sistema i “turista” distinta. Ningú no fa cap tipus de denúncia ni la propietat de cap dels restaurants intenta assabentar-se del nom de l’hotel o pensió on pugui estar allotjada aquella senyora, la qual desprèn empatia pels quatre costats i parla molt correctament el castellà. Tant la primera com la segona, talment bessones.
Els restaurants afectats per la feta de les turistes, d’ambdues zones, en el transcurs del temps, reben notificació-informe de la inspecció d’un organisme oficial. A uns se’ls felicita per la pulcritud de les seves instal·lacions, servei de personal i correcció en el tracte dispensat al client. Uns altres són requerits amb apercebiment de sanció per part de l’esmentat organisme. Amb cara de pomes agres, només els resta el recurs. Ningú no cau en quan ni per qui es va realitzar la inspecció que els incrimina. Vostès ho endevinen?.
Així ens ho contaren i talment ho hem contat.
Continuarem…
“Meyme”
