24 -  LA NOVA ESGLÉSIA DE CALA RAJADA : PRIMERA  PEDRA  I  LA INAUGURACIÓ
                                 

       El rioler llogaret de Cala Rajada, on acudeix gent de tot Mallorca a passar l’estiu, enmig del cor de l’hivern ha celebrat una simpàtica festa: la benedicció de  la primera pedra de la nova església, en projecte. Aquesta tingué lloc el 25 de gener de 1925 i amb aquest motiu es traslladà molta gent. Eren incomptables els autos, camions i carretons que travessaren el terme de Capdepera. Nombrosos terciaris franciscans i monges del mateix Orde visitaren el port i dinaren a “Ca’s Bombu”.

   De bon matí  ja hi havia gran animació entre la marineria, que es preparava activament per a rebre, amb senzillesa però amb cor obert i generós, al prelat de la nostra diòcesi, el qual havia promès assistir-hi i efectuar la benedicció. A l’entrada del suburbi gabellí, molt a prop del forn, s’hi aixecà un arc triomfal que fou l’admiració dels visitants, adornat amb xerxes, salvavides i d’altres ormeigs de pesca, amb una inscripció de “Benvingut siau”. Devora el magatzem de l’amo ANTONI FUSTER “Ranxer”, a la vorera de la carretera, una família valenciana, en obsequi al Bisbe, compongué, una al•legoria d’un port de refugi amb una barca tripulada per un jovenet que s’esforçava per arribar a la costa remant, on es podia llegir la inscripció, feta amb copinyes, “ ¡Viva l’Església!”
  
    Més avall, un altre arc amb un rètol de “¡Viva la religió!” i, al carrer de “Ca’s Bombu”, el Pòsit de Pescadors hi havia construït un altre arc amb molt de gust, del qual penjava una barca plena d’infants, amb la frase: “El Pòsit al nostre Bisbe”. Profusió de banderes per tots els carrers, com a mostra de l’entusiasme del que estaven posseïts els habitants d’aquesta colònia.

Al·legoria representada als carrers de Cala Rajada amb motiu de la visita del Bisbe, per a la benedicció de la primera pedra de l'església de Cala Rajada. (Fotografía facil·litada per mestre Antoni Coïx).

    Quasi al migdia, arribà el Bisbe RIGOBERT DOMÈNECH i VALLS, acompanyat del seu capellà d’honor, JOSEP BONET,  i del canonge i fiscal eclesiàstic, FRANCESC ESTEVE. La  banda de música de Capdepera, dirigida per PERE ANTONI MASSANET “d’es Casino” va interpretar la “Marxa d’Infants”, mentre el Bisbe baixava del cotxe i era rebut i saludat  per les autoritats locals. Des d’allí es dirigiren al solar on s’havia de construir el temple i s’efectuà  la benedicció, amenitzada amb himnes cantats per les nines de l’escola de les Germanes Franciscanes. La nineta CATALINA MELIS SIRER recità una salutació  adequada a l’ocasió.

     El Bisbe, revestit amb els ornaments propis, va espargir l’aigua beneïda sobre el bloc de marès allí col•locat, dins el qual s’havia tapat amb ciment una botella que contenia un pergamí, escrit en vell mallorquí, que el vicari de la parròquia de Capdepera,  MONSERRAT  BINIMELIS,  va llegir amb el “ nihil-obstat” del rector mossèn GUILLEM FEMENIES  i el vistiplau del batle, PERE ANTONI BAUZÀ.  El pergamí donava fe de  la cerimònia que s’estava celebrant, aquell 25 de gener, en el qual signaren totes les autoritats civils i eclesiàstiques pressents, amb indicació expressa que la nova església es dedicaria a l’advocació de Maria Santíssima, sota el títol de Nostra Senyora del Carme.

Entrada a Cala Rajada, a l'esquerra l'església a mig construir . (Antoni Flaquer-Coïx-)

   Es volgueren sumar a les signatures del pergamí el batle pedani de Cala Rajada i president del Pòsit de Pescadors, GABRIEL REUS VENY; el prevere gabellí JOAN MELIS; JOAN VICENS, ànima de la festa i promotor de l’obra; el metge SEBASTIÀ BLANES i el mestre del Pósit, ANTONI MASSOT. Foren els padrins de l’esdeveniment, a més dels nins i nines de la “costura” de les Monges, el jutge municipal, ANTONI VAQUER, i la filla del batle, ANTÒNIA BAUZÀ.

      En el moment de la col•locació del bloc al seu jaç, la banda interpretà la Marxa Reial, es cantà un Te Deum i s’amollaren coloms i  es tiraren flors. Finalitzat l’acte, a la senyorial casa de don Joan Vicens i de la seva esposa MARIA ESTEVA BLANES, autoritats i clergat degustaren un exquisit menú elaborat pel cuiner BARTOMEU BONET.

Mateu Melis Melis "de ca'n Patilla"

      Abans de retornar a Ciutat, el Bisbe va visitar el convent de les Monges que havia estat ampliat fins a 8 cel•les, ja que només en tenia tres, amb la qual cosa s’augmentaria la comunitat de religioses que cuidava de les necessitats de Cala Rajada. El poble ha sufragat les despeses de mobiliari i el fundador i benefactor del convent, MATEU MELIS MELIS  va manifestar al prelat diocesà el bé que aquesta ampliació suposava per al barri.

PASSATS  3 ANYS:  BENEDICCIÓ  i  INAUGURACIÓ

   El 24 de juliol de 1928, tres anys després de la col•locació de la primera pedra, arribà a les 8 del vespre el bisbe d’aleshoresl, el Revdm. GABRIEL LLOMPART, al qual acompanyava el seu capellà d’honor, mossèn JOSEP PEYROLÓ. El reberen les autoritats civil, militar, judicial i eclesiàstica del municipi, i nombrosos representants de les “forces vives” del poble. L’arc, fet de murta i arbocer, i la “marxa triomfal” de la banda de música donaren la festiva benvinguda al prelat. Dins l’esglesieta vella, tota abarrotada de gent, donà a besar l’anell pontifical, convidant tothom a assistir, el dia següent, a la inauguració de la nova església. Posteriorment, es retirà al domicili de JOAN VICENS i  MARIA ESTEVA, on s’hostatjava. Al llarg del vespre hi hagué molta animació pels carrers, fins a altes hores de la nit.

     L’església nova és d’estil romànic modern, d’una sola nau que té 28 metres de llargària per 11,20 d’amplària i 14,50 d’altura. El retaule de l’altar major és de marbre, com ho són també les belles imatges de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, el seu patró Sant Pere i Sant Joan, obres del escultor FRANCESC VILA. La mesa de l’altar és molt brillant, també de marbre; el sagrari es troba davall un dosseret tot d’alabastre i dels costats en pengen dues llànties de ferro forjat.


 
Construcció de la nova església de Cala Rajada (Foto Walter Bloch)

    L’absis està esplèndidament decorat pel pintor ANDREU POL. El mestre NICOLAU VIVES, picapedrer, ha fet l’obra secundat pel mestre de la Seu, MIQUEL PARETS, mentre la direcció artística de les obres fou a càrrec del canonge FRANCESC ESTEVE.

    L’endemà,  25 de juliol, a les 10, tingué lloc l’acte de la benedicció del nou temple, la parròquia de Nostra Senyora del Carme. El bisbe Llompart, assistit pel rector de Capdepera, GUILLEM FEMENIES, va concelebrar la missa, juntament amb altres sacerdots que havien tingut, en el passat, tasques eclesiàstiques entre nosaltres, com mossèn JOAN MELIS i PERE AMORÓS, capellans del poble i el mestre de cerimònies de la Seu, ANTONI POU. El canonge magistral del Bisbat, ANTONI SANCHO predicà el sermó.

     Foren padrins de la nova església MATEU AMORÓS, AINA DE ARCOS, PERE AMORÓS i AINA MORAGUES. Padrins de la Verge del Carme, els nins PILAR BLANES i BARTOMEU MARCH. De Sant Joan, FRANCESC BLANES i COLOMA SUREDA. De Sant Pere, LLUIS AMORÓS i AINETA MORAGUES. De l’altar, els nins INÈS BLANES i JOSEP FRANCESC SUREDA. De la campana, els nins ANTONI BLANES i ANGELA GENOVARD. De les llànties, els nins MIQUEL ESTEVA FERRER, MARGALIDA ROSSELLÓ FUSTER, MARGALIDA FUSTER MOREY i  FÈLIX VIVES HERRERO.

     Una vegada beneït el sagrat recinte, es traslladà el Santíssim Sagrament des de l’església vella a la nova, en processó, dut davall dosser pel mateix bisbe. A continuació, tots el pressents felicitaren el matrimoni Vicens-Esteva, devots benefactors que sufragaren les obres.

ESTRENA A LA CENTRAL

   Retrocedim a l’any 1925, amb el qual hem iniciat l’article.

    El 26 d’agost, la central elèctrica de Cala Rajada, dirigida per JOAN VILLIGER, ciutadà d’origen suís que va viure, tingué família i morí a Cala Rajada, estrena un nou motor  i grossa maquinària. El veïnatge va poder presenciar la posada en marxa de la instal•lació i romangué bocabadat en veure, “in situ”, els avanços assolits per “la Central” (com es coneixia popularment).

    La inversió beneficiarà, i molt, a tot el terme, que podrà comptar amb una més potent il•luminació, tant als carrers com a les cases. Així mateix, els estiuejants d’altres indrets que ens visiten es mostren satisfets i agraïts per la millora, que evitarà veure interromput el fluid a les seves llars, un dia sí i l’altre també, inclús durant l’estiu.
 
  

DICCIONARI  CATALÀ

   A la Sala es reuneixen les autoritats locals per parlar sobre la conveniència d’adquirir, per part de l’Ajuntament, el primer fascicle del “Diccionari Català-Valencià-Balear”, obra que, des de fa temps, està preparat el Molt Il•lustre senyor ANTONI MARIA ALCOVER, canonge degà de la Seu de Mallorca.

    Per a promoure la iniciativa, l’administrador i redactor de “El Correo de Mallorca”, JAUME PUIG, acompanyat del poeta JOSEP Mª. TOUS i MAROTO, es desplaça a Capdepera i dóna, en presència de les “forces vives  més representatives de la vila “, una conferència en el saló de juntes del consistori, sobre la importància  que té que l’administració civil, representada per tots i cada un dels ajuntaments de l’illa, adquireixin els exemplars periòdics de l’obra de mossèn Alcover – un fascicle cada dos messos –, el qual asseguren que serà primordial per al desenvolupament cultural dels pobles.

Mossèn Antoni Maria Alcover

     Sembla que els membres de l’Ajuntament gabellí, en aquesta ocasió, no degueren tenir-ho molt clar, ja que la iniciativa dels promotors no va prosperar.

  Bartomeu Melis “Meyme”