El ple de l'Ajuntament de Capdepera aprova la Moció en defensa de la llengua presentada pell PSM-EN
El ple de l’Ajuntament de Capdepera va aprovar el dimecres 1 de desembre la moció presentada pel PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada en la qual es defensa la llengua catalana com a signe d’identificació i cohesió social del nostre país, i s’insta a respectar la vigència i importància tant de la Llei de Normalització Lingüística com del Decret de Mínims que el líder del PP, José Ramón Bauzà, pretén modificar.
La moció ha estat aprovada per 11 vots a favor (tots els partits menys el PP) i 6 en contra (PP).
La coalició PSM-Entesa lamenta la posició del PP gabellí, al costat de la tesi més beligerant contra la nostra llengua, defensada per Carlos Delgado i recolzada per Bauzà, posició que difereix d’altres agrupacions del PP de la Part Forana que a altres ajuntaments han optat per recolzar, o al manco per no oposar-s’hi, les mocions presentades pel PSM, tals com les d’Inca, Pollença, Sa Pobla o Porreres. Cal recordar que el candidat del PP a la Batlia de Capdepera, Joan Ferrer, ha estat sempre un dels més ferms defensors de la línea ideológica de Delgado.
Text de la moció aprovada
Moció en defensa de la llengua
Assumpte: La llengua pròpia de les Illes Balears
Mateu Garau Flaquer, com a regidor del PSM-EN a l’Ajuntament de Capdepera, presenta la següentM O C I Ó
Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287). Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d'Occident.
Amb tot, la llengua catalana s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments històrics que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades; i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització.
Actualment, el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balear declara que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat. En aquest sentit, la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, aprovada per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986, així com la resta de disposicions en matèria lingüística, com ara el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, han fet possible avançar en el coneixement i l'ús de les dues llengües oficials de les Illes Balears per tal d'assegurar la participació en la vida pública a tots els ciutadans. Això no obstant, resulta necessari promoure mesures efectives per tal d'equilibrar la presència d'ambdues llengües en els mitjans de comunicació social, eradica qualsevol discriminació per motius lingüístics i aconseguir la plena normalització lingüística a les Illes Balears.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Capdepera adopta els següents:
ACORDS
Primer.- L’Ajuntament de Capdepera insta les institucions públiques de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat.
Segon.- L’Ajuntament de Capdepera constata la funció de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears que, des del consens polític i la cohesió social, ha compatibilitzat la cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears.
Tercer.- L'Ajuntament de Capdepera considera necessària la vigència del Decret 92/1997 per tal de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin usar normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana al final del període d'escolaritat obligatòria.
Quart.- L’ajuntament de Capdepera insta a les institucions a seguir avançant en les mesures que garanteixin que la llengua catalana continuï essent signe d’identificació i cohesió social del nostre país.
Capdepera, 20 d’octubre de 2010
BATLIA DE L'AJUNTAMENT DE CAPDEPERA