Sí a la regeneració de Cala Agulla















Al llarg d’aquesta setmana s’estan llegint comentaris en contra de la manifestació per regenerar Cala Agulla, en entendre que l’única cosa que reportarà serà una imatge negativa de Capdepera i del seu municipi.

Partint del profund respecte que em mereixen totes les opinions, tant a favor com en contra, ja que totes són vàlides, sí que m’agradaria donar el meu punt de vista favorable a aquesta manifestació.

Des de fa molts anys, Capdepera i les seves zones turístiques han viscut, pràcticament en la seva totalitat, del turisme. D’uns turistes que han arribat i han gaudit dels nostres serveis i les nostres platges. Ha estat un turisme, no ho oblidem, que no hem hagut d’anar a cercar, sinó que, al contrari, ens ha arribat i l’únic que hi hem posat nosaltres ha estat l’oferta turística que ens demanaven.

Aquesta situació s’ha desenvolupat al llarg de molts anys, però ningú pot ignorar que, en els últims anys, el turisme ha evolucionat: de cada vegada, el turista té més destinacions per triar, és més exigent amb els serveis i les seves estades són més curtes. Actualment ens trobam amb infinitat de destinacions turístiques, en què cadascú lluita per obtenir el beneplàcit dels turistes i des d’on se’ls atrau amb milers d’ofertes.

 Cala Rajada i la resta de les nostres zones turístiques gaudeixen d’una molt merescuda fama, però, com diu la cançó, "la fama cal guanyar-se-la dia a dia". Un poble on milers de veïns viuen directament del turisme i on uns altres milers en viuen indirectament, no es pot permetre el luxe de perdre turistes, i per això és necessari que cada temporada els serveis que presten els hotelers siguin més exquisits, que els comerços ofereixin els seus productes amb una major qualitat, que els bars i restaurants proporcionin una oferta gastronòmica excel·lent i, cosa més important, que ja que el sol ens és proporcionat gratuïtament, almenys tinguem cura que les platges es trobin en perfecte estat, ja que, per si a algú se li havia oblidat, vivim d’un turisme de "sol i platja".

Cala Agulla és una de les platges més emblemàtiques de Mallorca; ningú ho discuteix i prova d’això és que són milers els turistes que arriben a Capdepera atrets per les excel·lències que ofereix aquesta platja que, per si això fos poc, es troba enclavada en un entorn paisatgístic únic i de primer ordre.

La progressiva pèrdua d’arena de la platja de Cala Agulla és un problema que ens ve preocupant des de fa molt de temps. Des de l'any 2004, venim advertint d’aquest problema i exigint solucions immediates, davant la notable manca d’arena. I no ho fem només perquè aquest progressiu deteriorament afecti un sector econòmic determinat, sinó perquè, cosa encara més greu, la pèrdua d’arena repercutirà, a curt i mitjà termini, en una notable reducció del turisme a Capdepera i provocarà seriosos i gravíssims perjudicis a la pràctica totalitat dels sectors productius del municipi, amb la consegüent disminució de l’activitat econòmica i amb un notable augment de la desocupació.

No estic parlant de ciència ficció, sinó d’una realitat palpable. Municipis costaners de tot Mallorca i d’Espanya són plenament conscients que el turista, avui en dia, pot optar per milers de destinacions turístiques, per la qual cosa cal fer tots els esforços necessaris perquè Capdepera, com a destí turístic, ofereixi allò que més i millor té: les seves platges.

No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Pot resultar comprensible dir que Cala Agulla està millor així, ja que la naturalesa així ho desitja, o que la mala publicitat danyarà la imatge del municipi. L’únic cert és que la imatge del municipi és aquella que se’n duen els turistes que ens visiten i si es troben amb unes platges sense a penes arena, és ben segur que ja no tornaran.

Per acabar voldria posar com a exemple el que va passar fa pocs mesos a la costa andalusa, quan les tempestes van deixar platges emblemàtiques orfes d’arena. El Govern andalús, els municipis afectats i els mateixos veïns no van dubtar un moment d’unir esforços i exigir la regeneració de les seves platges. La conseqüència: en un mes i amb més de 80 milions de pressupost, les platges estaven en perfecte estat. Cap d’ells no va pensar si els fenòmens naturals havien causat tal destrossa o si les platges es regenerarien per si soles, sinó que van entendre que la caòtica situació provocada pels temporals desembocaria en una fugida massiva de turistes cap a altres destinacions, i que això provocaria atur i misèria per a milers de famílies.

Ens estem jugant el futur del municipi i dels nostres fills i amb el futur dels nostres fills no s’hi juga. Encara som a temps de reflexionar i comprendre que regenerar arena no és un caprici ni tan sols una qüestió de pervivència econòmica, sinó que si no actuam com més aviat millor, en un futur no gaire llunyà Cala Rajada es podria convertir en un poble on el turisme passàs a ser una activitat secundària.

 

Moltes gràcies.