Premi Francesc de B. Moll, que distingeix una entitat que, a les Illes Balears, s’hagi destacat per dedicar-se a la normalització, coneixement i prestigi de la llengua i cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional.
El Jurat ha premiat l’INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS per ser, després de 25 anys de treball de recerca, publicacions i estudi, l’òrgan aglutinador de la investigació científica de Menorca, que compta amb un reconegut prestigi tant a l’illa com a fora. A més d’aquesta tasca, té encomanat l’assessorament científic del Consell de Menorca i té establerts convenis o acords de col•laboració amb altres institucions homòlogues d’arreu dels territoris de parla catalana. L’activitat permanent de l’IME se sustenta en la seva xarxa de professionals que congrega tant els investigadors de més recorregut i prestigi com els novells professionals.
Premi Josep M. Llompart, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s’hagi destacat per dedicar-se a la normalització, coneixement i prestigi de la llengua i cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional.
El Jurat, entenent que els projectes o programes també es poden incloure en aquesta distinció, atorga el premi a l’ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS, fundada a Mallorca el 2004, pel seu afany de convertir-se en un projecte de gran abast i calat per a joves de 18 a 26 anys provinents de tot el domini lingüístic català que, a través de la música i la llengua, enforteixin els vincles de tot ordre que uneixen els països de parla i cultura catalanes. A més, enguany, s’uneix al projecte el Cor Jove dels Països Catalans. El Jurat també vol destacar especialment la recuperació i projecció del nostre patrimoni musical que fins ara roman injustament oblidat.
Premi Emili Darder, que distingeix una iniciativa o experiència en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, d’una manera especial les que tendeixen a la normalització del català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, la renovació pedagògica o l’educació ambiental.
El Jurat ha decidit premiar l’ASSOCIACIÓ VUIT D’AGOST, d’Eivissa, entitat fundada el 2004 i que, en pocs anys, ha aconseguit situar amb normalitat la llengua catalana a l’agenda de lleure de la joventut eivissenca. Des de fa cinc anys treballa a ple rendiment i satisfacció per promoure a Eivissa la llengua catalana i la resta de manifestacions de la cultura pròpia, a més de defensar el patrimoni cultural, natural i etnològic. Cada any organitzen el Correllengua, les Festes de la Terra, la Nit de sant Joan i, juntament amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Escola d’Estiu Arrels.
Premi Bartomeu Oliver, que distingeix una activitat cívica (de dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular, etc.) desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social.
El Jurat decideix premiar ALEXANDRE BALLESTER per haver desplegat a Sa Pobla una intensa, mantinguda i meritòria tasca de recuperació de les festes tradicionals i de recerca històrica. El Jurat vol destacar, a més, les seves col•laboracions en diferents mitjans de comunicació locals sobre història, etnografia, hagiografia, festes populars i tradicions de les Balears. En paral•lel, Alexandre Ballester ha mantingut tostemps un posicionament inequívoc a favor de la llengua i la cultura catalanes, participant activament en totes aquelles manifestacions públiques en aquest sentit. Finalment, tot i que no s’hagin atès en la concessió del premi, el Jurat vol destacar les seves 16 peces teatrals que incideixen, amb una mirada lúcida i incisiva, en els aspectes més ocults de l'ànima humana, i que l'han situat entre els grans noms de la literatura catalana contemporània.
Premi Miquel dels Sants Oliver, que distingeix un treball editat durant l’any de la convocatòria, que prengui el passat o el present de les Illes Balears com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
El Jurat ha decidit premiar el llibre LA INDUMENTÀRIA MENORQUINA EN EL SEGLE XVIII, de Damià Bosch, Rut Mont i Anna Serra. Es tracta d’un profund treball d’investigació, magníficament il•lustrat, que tracta de forma rigorosa i didàctica un tema, el del vestit dels menorquins, fins ara poc estudiat. Una part fonamental del treball ha consistit en l’estudi de la documentació conservada en els llibres de protocols notarials (en total s’han consultat 515 inventaris datats entre 1625 i 1818) i en la recerca minuciosa de tota la documentació gràfica que, sobre indumentària menorquina, es conserva.
Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que distingeix una persona o col•lectiu jove que hagi excel•lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació o de la creació.
El Jurat ha decidit premiar JAUME C. PONS ALORDA, nat a Caimari el 1984. És llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i participa regularment en recitals, espectacles i performance poètics, a més de col•laborar en premsa ràdio i televisió. Ha estat inclòs a “Enganxa’t a la poesia” (2008) i “Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans” (2008). El 2008 va rebre el premi de poesia Miquel Martí i Pol per “La victòria de la dona lluna” i el mateix anys el premi Ciutat de Palma Joan Alcover per “Cilici”. El 2009 ha aparegut el seu poemari “Els estris de la llum”. El Jurat valora la força poètica de Jaume C. Pons i la forma que té d’entendre la poesia com a coneixement.
Premi Gabriel Alomar, atorgat per la Junta Directiva de l’OCB, destinat a reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, atenent el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Illes Balears, i hagi contribuït a conèixer, difondre i respectar aquesta realitat.
La Junta Directiva de l’OCB ha decidit guardonar el FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA, instituït a Palma el 1999 i dirigit des de la primera edició per Biel Mesquida, pel seu esforç en reunir poetes i recitadors de tots els indrets de la nostra Mar i de totes les llengües que agombola. Es valora especialment que, gràcies a aquest festival, la llengua catalana s’ha expressat amb tota naturalitat entre les altres llengües mediterrànies i que poetes de diverses regions d’aquest Mar han recitat les seves músiques verbals i han pogut conèixer la diversitat d’alfabets, sons, formes, colors i sentiments que són la xarxa, identitària i mestissa, d’aquest mosaic cultural del qual formam part.
DISTINCIONS OCB 2009
A més dels set premis 31 de desembre, la Junta Directiva de l’OCB enguany també ha decidit concedir tres Distincions. La primera, al TEATRE PRINCIPAL DE MAÓ que enguany fa 180 anys i és el teatre d’òpera més antic de l’Estat espanyol, anterior al Liceu de Barcelona i al Teatro Real de Madrid. El Teatre Principal de Maó, amb les seves característiques d’espai escènic a la italiana, s’ha convertit en un referent operístic de tot l’Estat. La seva acústica és destacada pels grans protagonistes de l’escena i la reforma i reinauguració que tingué lloc el juny de 2001 li reportà una millora considerable quant a prestacions complementàries i de serveis, fet que ha permès de desenvolupar-hi tot tipus de manifestacions escèniques. És, per això, l’espai escènic principal de Menorca, amb una llarga història marcada per grans esdeveniments.
La segona Distinció és per a PERE A. SERRA BAUÇÀ, empresari i editor, nascut a Sóller el 1928, per tota la seva tajectòria en els àmbits de la comunicació i la cultura. De la seva tasca editorial, a banda del dBalears, únic diari en català de l’axipèlag, se’n vol destacar especialment l’impuls a publicacions com la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Els Reis de Mallorca i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears, a més de la traducció al català de Die Balearen (Les Balears descrites per la paraula i la imatge) de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena. Del seu continuat impuls a la difusió de l’art, n’és destacable l’engegada del Museu d’Art Contemporani de Valldemossa, el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma es Baluard, la Fundació Tren de l’Art i la promoció del casal modernista Can Prunera, de Sóller.
La tercera Distinció és per a IB3 TELEVISIÓ, concretament per la seva contribució al coneixement, revalorització i difusió de la nostra cultura popular a través de la retransmissió en directe de les festes de Gràcia a Maó, Sant Joan a Ciutadella o la festa de Moros i Cristians a Pollença, a més d’altres programes que s’atansen a les arrels tradicionals de l’arxipèlag. A través d’aquesta programació d’actes i altres esdeveniments culturals, amb alts índexs d’audiència, s’ha contribuït de forma notable a naturalitzar les comunicacions entre les quatre illes, objectiu primer dels mitjans de comunicació públics.
