Molta gent haurà quedat amb un interrogant pel fet atípic que fes una manifestació de les meves opinions abans de començar la missa de la Mare de Déu del Carme. Per això m’agradaria explicar-me.

Tot comença perquè vaig sol·licitar a la Comissió de Festes que durant l’acte de la missa, la senyera que ha presidit l’escenari  durant les festes no estigués col·locada en forma de llaç.

Les raons eren dues: la primera, que l’Eucaristia ha de ser un acte de comunió i concòrdia entre tots els components de la nostra societat. I el llaç de la senyera és l’emblema d’una de les parts en conflicte dins la disputa política tan crispada d’aquest moment.

I la segona és que la imatge d’una missa presidida de forma tan ostentosa pel llaç de la Senyera hagués estat interpretada erròniament fora de les nostres contrades.

La Comissió de Festes va acceptar desenllaçar la Senyera durant la missa. Però jo no podia deixar que  això s’interpretàs com una oposició a la lléngua catalana, per això vaig fer un petit manifest d’idees meves i de postures de l’Església que voldria pogués quedar amb constància escrita per evitar males interpretacions. Per això el reproduesc a continuació:

He actuat personalment, i en nom propi vull dir unes paraules:

Primer manifestar que jo, Antoni Amorós, com a ciutadà d’aquestes Illes, estic totalment en contra que es faci una divisió entre els alumnes que volen ensenyament en castellà i els que el volen en català. Suposa una divisió malsana dins la nostra societat. En canvi la immersió lingüística ha donat bons fruits d’integració.

Tampoc estic d’acord amb alguns dels canvis que es volen introduir a la llei de Funció Pública que deixen el coneixement del català en pitjor lloc que abans.

Però, sobretot, vull donar les gràcies a la Comissió de Festes del Carme i als amics que hi tenc dedins. Sé que vos he fet prendre decisions difícils. Me sap greu. Gràcies.

I en nom de l’Església:

He de manifestar primer l’enhorabona a la Comissió de Festes del Carme per l’esforç que feis per mantenir aquestes festes vives i donar-vos ànims per continuar.

També que L’Església aprecia i promociona el fet que el poble no es mantengui passiu davant les accions dels polítics. Sap que la democràcia no és només votar cada quatre anys i l’Església s’alegra quan el poble s’implica i es manifesta pacíficament en els afers polítics.

L’Església, com ha demostrat al llarg de la història, també aprecia i promociona les arrels del nostre poble, concretament la lléngua catalana com un tret important de la nostra identitat. I demana que sigui protegida i promocionada.

I finalment, que l’Església comprèn i respecta l’opció que ha fet enguany la Comissió de Festes del Carme de tenir el llaç de la Senyera, signe de l’oposició a la política lingüística del Govern Balear, present en aquest escenari durant quasi tots els actes de la festa.

Antoni Amorós Terrassa