Només fa 40 anys d’escola a Capdepera?

   Som dues exalumnes del col•legi de Sant Francesc d’Assis de Capdepera o de ca ses Monges. Amb nosaltres s’hi troben, ara mateix, tres exnines que anaven a l’escola de dona Catalina, a la plaça del Sitjar.
   Amb molta emoció, les cinc, ja dones madures, hem rebut la convidada per a l’exposició fotogràfica que, amb motiu de la celebració dels 40 anys de s’Alzinar, s’ha organitzat.
   Entenem que per a la joventut de la que frueixen tant  la directora com la secretària, i també  el claustre de professors de “s’Alzinar”, complir 40 anys és tota una fita  i és ben segur que els sembla tota una vida: 40 anys!
   Perquè si no fos així, el lema que han donat a l’exposició hauria pogut ser més afortunat: “40 anys d’escola a Capdepera”. Més aviat no.




    No voldríem molestar a ningú, malgrat aquest títol ens faci sentir jovenetes –i això que més d’una de nosaltres pentina cabells blancs i n’hi ha que van a tenyir-se cada setmana–, però ens agradaria que, en el cas de no corregir-se aquesta frase que dóna nom a l’exposició, qualque expert ens digués que si l’escola té 40 anys a Capdepera, què dimonis fèiem – els que ja som calbs o amb coixesa– abans de 1971?
   Nosaltres sempre vàrem creure que, des de  les 9 del mati fins a les 12 del migdia,  i desprès d’haver dinat, des de les 3 fins a les 5, el que fèiem era anar a escola, o a “costura”. Unes anaven a les escoles del Sitjar, de les nines,  amb dona Catalina i dona Isabel; altres, a la de ca  ses Monges, i els nins, a l’escola unitària de la plaça de l’Orient.




   Aquests darrers dies, hem estat a l’aguait –quan hem anat a cercar els nostres netets i netetes–, per l’escala que dóna a administració i hem pogut  contemplar un nombre de fotografies en les quals, mira per on!, nosaltres cinc hi som “retratades”. 
   Aquí fou  on ens va descol•locar aquella frase que llegíem a la fulleta que la mestre dels néts ens va donar:  “40 anys d’escola a Capdepera”. A l’exposició es podien veure escolars, com nosaltres, que ja fa més de  mig segle que hi anàvem.
   Bé, tot quedarà en pura anècdota. Ho compensa el fet que puguem sentir-nos més joves, per uns dies.  Gràcies “s’Alzinar”. I enhorabona.

EXALUMNES DE CA SES MONGES I ES SITJAR