Tots sabem amb evidència l’antipatia que tenen tots els habitants d’aquesta part central espanyola envers els catalans i tot lo que traspua dels Països Catalans, i amb molta fúria tot lo relatiu a la llengua, que no dialecte, com ells voldrien que fos, pròpia d’aquests països.
Quan els pega aquesta picor tremenda, com si fos una greu ronya, comencen a posar en pràctica tot lo que el seu cervellet els imposa.
No devem oblidar que pateixen un instint guerrer, lluitaren durant 781 anys contra els invasors del pobles àrabs. Des de l’any 711 a la batalla del Guadalete fins a la conquesta de Granada per part dels components del matrimoni d’Aragó i Castella. l’any 1492, en règim de separació de béns
I què posen en pràctica aquests monolingües personatges? Idò, declarar el boicot a tots el productes manufacturats pels catalans, i especialment al cava català. Però els catalans, davant aquesta situació, han sabut obrir el mercat internacional, i l’efecte que pretenien els del boicot queda totalment ineficaç.
Jo personalment també prenc part en aquesta escaramussa i en lloc de comprar els vins de Rioja, Ribera del Duero, etc., que són bons, no ho dubto, compro vins de Binissalem, de Petra, de Felanitx o malvasia del nord-oest de Mallorca.
Però el Països Catalans saben com han de tancar la boca als espanyols amb altres productes, amb éssers humans, i aquets s’integren a la selecció espanyola de futbol, imposant la casta i el bon futbol que practica el Barça, per poder guanyar per primera vegada el ceptre mundial. Per enviar el jugadors catalans a la selecció de bàsquet, per guanyar dues vegades consecutives el campionat d’Europa. Per enviar els corredors de motos en totes les categories, de Catalunya, Mallorca i País Valencià, i obtenir els campionats del món. Per enviar els seus tennistes a guanyar la Copa Davis i ostentar, un d’ells, molts de temps, el número u del món. Per obtenir molts de campionats mundials de hoquei damunt patins, equips totalment catalans. Per guanyar mols de segons premis de la natació sincronitzada, etc . I de tot això ni en parlen, els va molt bé.
Podríem parlar de personatges de fama mundial que han donat aquests països, com un Ramon Llull, mallorquí, en literatura; un Pau Casals, en música; un Antoni Gaudí, en arquitectura; grans metges com els doctors Trueta i Barraquer, etc, i tot s’ho fan seu.
Què hem de dir de la balança fiscal? Espanya ha tingut ocult, fins fa poc temps, lo que s’enduen d’aquestes regions per a invertir dins altres comunitats. Uns 3.000 euros per persona, s’emporten cap a Madrid, sense retornar ni un euro. Ells tenen Aves, en què viatgen molt poques persones, amb un dèficit considerable, i el nostre tren sols arriba a Manacor, i gràcies. Han creat aeroports amb les pistes més llargues d’Europa, de 4 km, sense avions, que han costat milions i milions.
Tots aquests motius són els que fan que procurin continuar aferrats a la nostra mamella, per seguir xuclant, tenir-nos completament oprimits i no deixar-nos decidir lo que volem ésser coma poble. Com ja s’ha dit fa molts d’anys, volen que aquí sigui “una nació sense estat i un poble sense llengua”, i mentrestant molts de catalans, mallorquins i valencians sense obrir els ulls. Fins quan, conciutadans?
Mar Endins
