Haurien d’estar prohibits…, aquests espais de televisió
Sí, prohibitius són aquesta catefa de programes anomenats “del corazón” que apareixen a alguns mitjans televisius, en especial Tele 5 (la cadena més vista aquests tres darrers mesos, malgrat els voluminosos blocs de publicitat), vergonya de les vergonyes, on s’estiren els cabells, malparlen i es desqualifiquen entre ells, espais que copsen les més altes cotes d’audiència. I així ens va, en aquest país del “Celtiberia Show”.
Es creuen que “tot el mont és orenga”. La tropa infantil i juvenil pren aquests programes com a pedra filosofal del seu comportament quotidià. El potencial mediàtic de la televisió fa creure als nins que l’estiu comença al maig (quan ho diu “El Corte Inglés”) o que la canícula fineix quan comença la lliga de futbol, a mitjan agost, quan encara manca un mes per acabar-se, i que les asseveracions dels mal anomenats “famosos del cuore” és veritas veritatis. Per a molta d’aquesta gent, la televisió és la vertadera Escola, les ràtios estudiantils ho corroboren. I, malauradament, no sembla que sigui possible cancel·lar aquests programes, malgrat menyscabin l’intel·lecte de l’espectador, ja que qui mana són els espots comercials. Quin fàstic!
Coneixem gent d’altres latituds europees que es pega cops pel cap quan contempla les xorrades i els comentaris de mal gust i manca d’educació dels tertulians de “Sálvame” (de luxe o no), per exemple, i d’altres espècimens semblants. Gent que, presumiblement, semblava que comptava, als seus països, amb programes d’aquesta mena i que ara resulta que no és així. Es veu que Espanya deu ser el paradigma.
I llavors, quan un vol parlar de “Cuéntame como pasó”, posem per cas, – hi ha altres espais de vertadera qualitat – et contesten que ells veuen “ La Noria” o el “reality“ “Acorralados” o “Gran Hermano” per…, no haver de pensar. Són (amb tots els respectes del món, no faltaria més) els devoradors de les revistes dominicals que confereixen grans tirades als periòdics que les ofereixen com a reclam per tapar les seves pròpies mancances. I està més que comprovat que sense el complement de la revisteta adjunta (també “del corazón”) aquests diaris no fregarien, ni de llarg, l’escandalosa venda dels caps de setmana. I això sí que és tot un baròmetre de coeficient intel·lectual.
Sí, estam en democràcia i en un país lliure, i tothom és el seu propi responsable (mem si cada persona, amb els seus doblers, no farà el que vulgui…), què té més si la llibertat moltes de vegades es converteix en llibertinatge? Tot està permès, si ho fan i ho magnifiquen al programa de la 5, de la 7 o de la cussa que va fer quissons. Si és “la tele” la que ho diu, allò va a missa. Per això, entre d’altres causes, és que de cada dia hi ha menys feligresos que hi van, a missa.. Como ens va dir, per Sant Bartomeu, al sermó, el nostre capellà: “anar a Missa, no per estar en democràcia, és lliure, optatiu, sinó que és necessari i obligat el seu compliment, res a veure amb la política”, digué el mossèn. Puja aquí i veuràs Porto Pi! Saps si fan qualque programa dels “Enemigos íntimos”, a l’hora d’anar a missa, ja l’has salada…
No, no pretenem ser carques. Però, un poquet sí, no tan moderns, un manco més antiquats en certes coses, que com deim – malgrat els indignats, que també n’hi ha i molts, en aquest assumpte –, haurien d’estar prohibides.
FANS D’IMANOL ARIAS
