Es fa certa la dita  del guerrer:“el pitjor enemic és aquell a qui no veus"

El dia 22 de maig vaig votar, il·lusionada. No he anat mai a cap llista ni he format part de la política activa, això sí, m’interessa, i el PSM  m’havia convençut. Sabia de la bona feina del seu regidor durant la passada legislatura i la seva proposta crec que convé a aquest municipi, i ho dic obertament perquè ni m’he d’amagar de res ni en acabar de llegir el meu escrit vull que ningú especuli si som més d’aquí o d’allà, ho dic de bon començament i el misteri es resol abans de començar.

Vaig pensar que, amb una mica de sort, es podria revalidar el pacte de la passada legislatura, perquè quan a) tres socis de govern gestionen  4 anys junts un municipi sense problemes irresolubles ni malsans, tal i com les tres bandes havien manifestat en més d’una ocasió i b) els tres socis de govern augmenten un regidor cada un, pens que això voldrà dir que c) el poble els valida i els demana que ho tornin a provar. Però aquesta absurda argumentació lògica meva resulta ser una gran fal·làcia quan, dies abans de l’11 de juny, resulta que la sàvia rumorologia popular deia que ja s’havia tancat un acord PSOE-UCAP i  es confirma quan després resulta que el mateix 11 de juny l’acord esclata pels aires davant la suposada  rebel·lia del Sr. Alzina.

Un cop passat aquest ensurt i la batllia va a parar a mans de Ferrer (PP), dies més tard PSOE-UCAP reprenen les negociacions inicials sense el Sr.Alzina. A l’entremig, UCAP va mostrar-se ambigu, donant a entendre que podria pactar a dreta o a esquerra (esquerra, per dir alguna cosa), mentre dies més tard apareixien  a aquesta mateixa web comunicats del Sr.Torres en un to gairebé apocalíptic, denunciant pressions terribles per part del PP i comunicats del PP acceptant les condicions d’UCAP. En aquestes alçades, tot plegat  ja començava a ser una novel·la barata i molt xereca, i segur que més d’un s’hi va avorrir.  Finalment, ha passat el que tothom esperava: PSOE-UCAP signen un acord de govern que haurà d’esperar a  veure’s fet realitat a la moció de censura a Joan Ferrer, per part d’aquestes dues forces politiques. Sincerament, d’UCAP no esperava gaire cosa, no he tengut massa clar mai qui són ni de quin peu es calcen, no sé si m’acab de fiar de la gent que s’entossudeix a no definir-se; sí, parlen de mirar pels interessos de Capdepera, però no se sap mai si els seus interessos són cap a un costat o cap a l’altre, ni quina ideologia concreta els defineix. Però del PSOE si que esperava alguna cosa, per ser un partit teòricament d’esquerres (ara he vist que a Capdepera, més que d’esquerres és d’estrategs)  i per haver encetat a la passada legislatura una etapa amb cares noves i, almanco en aparença, bones perspectives. Però després del daltabaix viscut internament amb el Sr. Alzina, a qui no conec profundament i a qui han executat públicament entre els sues propis companys i els membres d’UCAP, com una vertadera coral simfònica de cavalls de guerra, mentre aquest senyor només tenia la seva veu per defensar-se, alguna cosa començava a fer olor de podrit a Capdepera. Aleshores, la versió del Sr. Alzina comença a parèixer-me més legitima cada vegada.

Però el que més em dol és llegir en aquest mateixa web el comunicat del PSM dient que, dies després de l’11 de juny, només s’havien posat en contacte amb ells el PP (de qui em separa una distància ideològica insalvable però que almanco no s’amaguen de qui són i el que pensen i potser en aquesta ocasió han demostrat ser més companys que el PSOE, quina llàstima!) i UCAP, de qui jo no esperava res, els esquemes se m’havien trastocat! Del PSOE se veu que només varen rebre absolut silenci, ni una trista telefonada per dir “no comptam amb vosaltres però gracies pels 4 anys de gestió conjunta”. Vaig poder escoltar el Sr. Fernández, futur batlle de Capdepera els propers dos anys, contestant les preguntes dels periodistes després de signar l’acord definitiu amb UCAP i a la pregunta de per què no s’havia inclòs el PSM en  l’acord de govern, quan UCAP havia manifestat la seva bona predisposició perquè aquesta formació en formàs part, el Sr. Fernández trigà molta estona a donar una resposta entenedora, anant-se’n molt per les bardisses, per acabar dient que l’executiva així ho havia volgut. Molt bé, perfecte, l’executiva del PSOE de Capdepera no vol al PSM al govern municipal, però per què? No ho sé i ja ni m’importa, respect aquesta decisió tot i que no la compartesc, és ben legitima. El que em disgusta més són les formes, el que veig i sent és un el passar de tot i no tenir un gest de cortesia, i veure una vegada més com els partits d’esquerres es fan la traveta entre ells l i la dreta ens governa mentre es pixa de riure i pensa que mentre la cosa funcioni així en tenen per anys.

Però cada vegada que hi don voltes, estic més convençuda que la voluntat dels dirigents del PSOE gabellí no obeeix a la decisió de respectar la resolució de la seva executiva, que no s’entén massa, perquè fa quatre anys, quan el PSM només tenia un regidor, no va tenir cap problema per pactar. Crec que més aviat obeeix a l’estratègia magistral que consisteix a  invisibilitzar i relegar un partit amb tendència a l’alça com ha demostrat ser el PSM en aquestes eleccions, i deixar-lo a l’oposició. Això NO és mirar pels interessos del municipi, això és mirar únicament amb por al veí, és simple i pura estratègia política. Si es tractàs de deixar a l’oposició a un rotund rival ideològic, ho podria mig entendre, però fer-ho amb un exsoci de govern, que ha anat bé quan convenia, i tot per por que continuï augmentat els seus bons resultats electorals, és, a falta d’altres adjectius, trist i covard,  al meu entendre.

Ara ells poden contestar-me que no era aquesta la seva intenció i que no ha anat així la cosa. Adduiran motius econòmics o jo què sé. M’és igual, no me’ls crec, ja m’han demostrat bé de quin peu es calcen, aquets. No, no me’ls crec, i a més no són els únics a qui agrada la política. A mi també m’agrada, seguesc els esdeveniments i em preocup de saber com va el món, tenc una opinió tan sòlida i formada com la seva i no em crec cap de les seves excuses. Finalment, m’alegra que el partit a qui he votat no hagi acabat formant part d’aquest gran show i que no governi amb aquesta gent. M’han demostrat que amb ells no m’he equivocat i que han sabut fer les coses d’una altra manera. En aquests moments, millor a l’oposició. Això sí, sense saber res del que realment pensen ni si han rebut cap altra telefonada, des d’aquí els deman: molta branca!

Es fa certa la dita  del guerrer: “el pitjor enemic és aquell a qui no veus”

 Una votant de Capdepera