Teories sobre conspiracions, maniobres de distracció, sobres amagats... començ a estar cansat de tanta beneitura.

Som n’Albert Llull nº 2 d’Ucap.

1er. En Tolo Cuni, ha estat, és, i si ell vol serà amic meu per sempre. Encara estic esperant que hem torni les dues cridades que li he fet després de les eleccions.

Vaig dir als meus companys que no volia estar a la taula negociadora després de les eleccions, perquè tinguent un amic (en Tolo) dins es PSOE, no podia ser objectiu. Després de la telefonada d’en Tolo a en Biel el dia abans de l'investidura, renunciant al pacte, jo estava fent telefonades a familiars comuns perquè pensava que en Tolo estaria passant un trangol terrible, vaig passar una “puta penada” per un amic, i resulta que ell estava sopant a un restaurant amb el telèfon desconectat.

Si en Tolo hagués estat pressionat per Ucap, sap perfectament que d’haver-ho comentat amb mi, jo hagués mogut cel i terra per ell. A dia d’avui Tolo, després de tot el que ha passat, si tu me demanes el que sigui, aquí me tens. Que te quedi molt clar que ni t’hi prenc ni t’hi prendré mai per beneit.

 2on. Si el PP de Capdepera hagués tangut qualque intenció de pactar amb UCAP, el dia després del que va passar amb en Tolo, hagués fet un comunicat de premsa dient que estava dispost a pactar amb UCAP amb les mateixes condicions que oferia el pacte UCAP-PSOE i a dia d’avui hi hauria govern a Capdepera. Però, en lloc d’això, es produïen pressions, per no dir paraules més mal sonants. I qui no s’ho cregui, que m’aturi pel carrer quan hem vegi i m’ho demani a la cara això de “suposades” pressions. I resulta que encara som noltros es culpables!!!?

Estic cansat d’acusacions, contra acusacions, “pardalades” i beneitures que fan que la gent estigui fins als mateixos bemolls de política.

Es meus companys i jo mateix estam aquí disposts a fer feina. Hem estat víctimes del que va passar amb en Tolo. I hem estat malmenats perquè entràssim a govern amb el PP. Aquesta es la veritat de la qüestió, el demés sona a ciència ficció.

Persones del PSOE, del PP, del PSM, del GRUP, dels VERDS i de EU, li pesi a qui li pesi, aquí hi teniu un company, i si voleu un amic. No serà la política qui m’enverini a mi.

Rebeu tots, anomenats i anònims, una cordial abraçada, i esperem que la concòrdia i el seny ens dugui a tots a bon port.

Albert Llull