Hola a tots !

Vos volia donar les gràcies per l’entrada que me vàreu dedicar la setmana passada a la revista digital. Va ser una sorpresa total per a mi, i em va fer una il·lusió enorme, per molts de motius.




- El primer, per poder compartir amb tots vosaltres i amb la gent que m’aprecia del poble, com dèieu, una passeta més en la meva carrera. I sobretot pels meus pares, que estan tan orgullosos de mi. En certa manera, és un "regal" també per a ells el fet que m’hàgiu dedicat un article tan afectuós. Aquestes petites cosetes són la millor manera que tenc de donar-los a ells les gràcies per tot el suport que m’han donat, i em donen, durant tot aquest temps.

- Bé sabeu que llegeixo tots el dies Cap Vermell, és una manera que tenc de sentir-me més a prop de Capdepera, de les coses que passen (més a manco importants) i, com no, de tota la gent devora la que m’he fet gran.

- La veritat és que per a mi és un orgull donar a conèixer el nostre municipi per tots els llocs on vaig passant. Estic orgullosa de ser gabellina, estic orgullosa de ser d’un racó tan privilegiat com és el tros de terra mallorquina de la qual sempre xerraré meravelles. Estic orgullosa que hàgiu volgut compartir amb la resta de la gent un canvi tan important en la meva vida professional.

Vos puc assegurar, que seguiré "treballant" per estendre el nom de Capdepera, del municipi i de Cap Vermell allà on estigui, perquè si d’alguna cosa puc presumir és de formar part d’un poble que ador, amb una gent increïble, i d’un suport afectiu i d’amistat que, en la distància, no tan sols es manté sinó que creix en importància.

Per cert, si m’ho permeteu, m’agradaria puntualitzar una cosa sobre la meva feina. El meu càrrec no és, com a tal, Cap de Tractament, perquè realment aquesta responsabilitat correspon a la Subdirectora General de Tractament i Gestió Penitenciària de la Secretaria General. Jo som Cap de Servei de Tractament i Permisos de la Subdirecció General de Tractament, un càrrec de menys responsabilitat, però igual d’important. La meva àrea és més petita i la meva feina està més delimitada a una part del Tractament. Això sí, la meva àrea d’intervenció és a nivell estatal, i amb els meus companys de feina estudiam casos que ens arriben de totes les presons d'Espanya.

Moltes gràcies, de tot cor, per tot. Ja sabeu on em teniu, i per qualsevol cosa que vulgueu de mi, sabeu on trobar-me.

Mentrestant, seguiré fent allò que crec que sé fer millor: intentar ajudar les persones que, per una cosa o l’altra, més ho necessiten.

Gràcies.

Una abraçada molt forta des de Madrid.

Francesca Melis