Per un skateboard digne

Ex-Skaters Buitres

Puc girar el cap i mirar enrere- Han passat ja més de 10 anys, quan un grup de joves de Cala Rajada intentaren promoure l’esport de l’skateboard monopatí (monopatí), i poder aconseguir alguna cosa més que multes i males cares, aquests anys en què ens reuníem a Cala Rajada per patinar a la plaça dels Pins, (maleïts pels taxistes, que ens renyaven cada vegada, mentre la policia ens multava), donant-nos a entendre que necessitàvem una pista per patinar. Els dies passaven i passaven els mesos. Nosaltres seguíem patinant pel poble.  Bancs, escales, vorades, tot era per patinar i gaudir.

Clarament, la majoria de gen adulta mai arribarà a comprendre segons quins esports, perquè la vida que ells van viure no és la vida que nosaltres vivim ni el que vindrà en els anys següents. Està clar que el futbol, el bàsquet. el judo, aquests esports que ens infonen de petits, segueixen un ordre, però no per això la joventut ha de deixar els altres esports, ja siguin l'skate, el surf, l'escalada, que també són esports. Clar que es consideraran perillosos si es veuen amb uns altres ulls.

Però, en fi, no estic aquí per discutir què és o què no és perillós. Estic aquí per recordar uns fets que van tenir història per a alguns de nosaltres

En aquells anys, Christian (Godzila), Rafa (Fali), Javi (Piolin) Joan (Bonet), etc., rebíem
queixes de tot el món per patinar en el carrer. La gent ens deia que destrossàvem l’entorn urbà; i nosaltres dèiem que estàvem patinant, que estàvem gaudint, que estàvem fent esport! Però, tot i això, seguien les queixes. Nosaltres només demanàvem un lloc on patina, .un skatepark (un parc per a monopatins).

Parlàrem mil vegades amb l’ajuntament, però no aconseguíem res. Després
de diversos intents i dels consegüents fracassos, ens vam posar en contacte amb unes botigues
de Palma; juntament amb ells –i aquí sí que l'ajuntament ens va ajudar–, organitzàrem uns quants campionats en el poliesportiu de Capdepera, que van tenir sempre molta afluència de gent, sobretot gent jove que volia començar. La posada en marxa d’aquests esdeveniments va comportar que l’ajuntament, ens portàs una miniramp (una rampa per a patinar), la qual
es va instal•lar a Capdepera, just al costat de l’Institut.

Però, com sempre, les coses es deterioren, i passen a la penombra. Una rampa no donava l’abast a tothom, per patinar. Nosaltres seguíem organitzant campionats, i en aquestes ocasions s’acumulaven més rampes que la gent portava de Palma, però, clar, això era només un cap de setmana. Després tornàvem a la realitat i continuàvem amb la nostra petita miniramp, de la qual poc podies gaudir.

Amb els anys, vam reunir moltes firmes perquè ens construïssin un skatepark. Les firmes superaven amb escreix les que ens havia demanat l’ajuntament. Aconseguírem diversos projectes del nord d'Espanya, Madrid i Barcelona, i els presentàrem a l’ajuntament, però res del que els mostràrem es va realitzar. Al final, sense tenir ni idea de què és un skate, ni què és una miniramp, ni què és FUNBOX, etc, l’ajuntament realitzà un skatepark (si se li pot dir així) que per a mi és un estira i arronsa, un voler i no poder. Una merda de camp amb rampes que hauria de donar més de si.

Si a l’ajuntament, per una vegada, s’haguessin mirat els plànols que els lliuràrem, si per una vegada ens haguessin cridat i preguntat una mica sobre allò que volien fer, els podríem
haver dit què és adequat i què no. No només des de l’ajuntament ens han de donar consells; els aquí presents també els podríem haver aconsellat a ells.

Les coses sempre acaben així. I, realment, tenint una gravera com la que tenim, us podem assegurar, benvolguts membres de l’ajuntament que, amb un mica d’esforç, l’ajuda dels skaters i l'ajuda que podríem aconseguir d’aquí en endavant, amb menys diners dels que pensau i pagant menys lloguers per rampes, hi ha maneres més factibles i millors per fer d’aquest forat un veritable skaterpark i una zona de jocs per a la gent.

En aquells anys de què parlàvem abans, totes les rampes que hi havia a l’escola de s’Auba de Cala Rajada les construírem nosaltres. No diré que no en tingueu idea, ja que el que vau fer va ser per una bona causa. Això està clar. Però no s’han de fer les coses per fer-les, o simplement per a fer feliç el ciutadà. Les coses són més simples i més senzilles, i sent nosaltres els que portam anys darrere d'un skatepark, amb els contactes que tenim i sabent com s’organitzen aquestes coses, creiem que ens hauríeu d’haver consultat. I si no mirin vostès en aquest forat: quatre  rampes mal muntades que no serveixen per a quasi res, ja que per a l’skate són fatals. Però bé, millor això que res! D’altra banda tenim la inseguretat que hi ha allà baix, amb aquest rocòdrom on nens de 7 anys pugen sense cap control. Crec que les coses s’han de fer bé.

Sense cap rancor per tot això que s’ha exposat, vull donar les gràcies per aquest intent de
skatepark, però he d’insistir que és un voler i no poder. Seríem feliços si algun dia es dignassin a preguntar com poder realitzar una cosa senzilla, econòmica i que donàs vida a un esport més en la nostra estimada comunitat. Estaríem encantats d’ajudar-los.

Ex-Skaters Buitres