"Des de fa molts anys, Capdepera i les seves zones turístiques han viscut, pràcticament en la seva totalitat, del turisme. D’uns turistes que han arribat i han gaudit dels nostres serveis i les nostres platges. Ha estat un turisme, no ho oblidem, que no hem hagut d’anar a cercar, sinó que, al contrari, ens ha arribat i l’únic que hi hem posat nosaltres ha estat l’oferta turística que ens demanaven.

Cala Rajada i la resta de les nostres zones turístiques gaudeixen d’una molt merescuda fama, però, com diu la cançó, "la fama cal guanyar-se-la dia a dia". Un poble on milers de veïns viuen directament del turisme i on uns altres milers en viuen indirectament, no es pot permetre el luxe de perdre turistes, i per això és necessari que cada temporada els serveis que presten els hotelers siguin més exquisits, que els comerços ofereixin els seus productes amb una major qualitat, que els bars i restaurants proporcionin una oferta gastronòmica excel·lent i, cosa més important, que ja que el sol ens és proporcionat gratuïtament, almenys tinguem cura que les platges es trobin en perfecte estat, ja que, per si a algú se li havia oblidat, vivim dun turisme de "sol i platja".

Podria ser que en un futur no molt llunyà sortís la mateixa foto de l’Associació Hotelera i associacions favorables a la regeneració de l’Agulla com a salvadors del futur del poble de Capdepera, per haver recuperat la platja gràcies a una gran quantitat de persones que s’han unit a ells, pareix esser que algunes amb caràcter forçós, però no és més que un rumor.

La fama que ha costat tants d’anys guanyar i dur les zones turístiques de Capdepera al més alt del llistó, un temps passat en què els hotels tenien professionals que estaven al servei d’un turisme de qualitat, i que els bars i restaurants funcionaven a tota paleta amb uns preus competitius, i en què qui tenia una tendeta de "souvenirs" típics es treia calers per passar un hivern sense passar pena.

Amb una paraula, l’oferta complementària funcionava, i els hotels funcionaven.

Va passar el temps, el turisme es va massificar. Es construïren més hotels. Sortí la màgia del "todo incluido", molts de professionals varen desaparèixer, bars i restaurants varen començar a veure minvar, per no dir desaparèixer, els beneficis que tenien abans, els "souvenirs" ja tenen poc producte típic; i la fama que va costar tants d’anys aixecar amb el "dia a dia" se n’ha anat a fer punyetes amb un no res. Ha baixat el turisme en part per la crisi que estam patint fa uns quants anys, en part per culpa d’un sector de gent -diguem-li de comerciants turístics-, i una altra part perquè la fama que havia aconseguit aquest municipi a nivell mundial i que havien aixecat els nostres avantpassats "dia a dia" ja no és tal perquè els serveis que dónen una part dels hotels ja no és de qualitat per a la classe de turisme que venia abans. I ara resulta que de tot això en té sa culpa l’Agulla, perquè no té l’arena que voldríem.

Senyors de l’Associació Hotelera i associacions favorables, vosaltres, com heu vist, teniu a la vostra mà l’única oportunitat d’arreglar i tornar a fer que aquestes zones turístiques tornin a recuperar la fama que van tenir fa anys i donar exemple que aquest "dia a dia" pot funcionar amb la col·laboració de tots. Aprofitau-la.

No vulgueu que la foto de que surti sia la d’un grup de dirigents que varen enfonsar el turisme i l’oferta complementària per a omplir les seves butxaques durant el temps favorables i després, quan va anar malament,  donar la culpa a una platja, que al final la naturalesa la vol així per no sabem quin temps. Possiblement, amb el poder que teniu, també haguéssiu pogut posar un tap al volcà islandès i fer que aquell turisme també hagués arribat aquí.

Un lector