Abans que res els demano disculpes per escriure en castellà (*), ja que sóc asturiana, i encara que vaig viure alguns anys a Capdepera, entenc el mallorquí però no sé escriure en català.
Em dirigeixo a vostès amb la intenció de realitzar una reflexió referent a la secció que publica na María per sa cuina.
La manera en la qual aquest senyor, ja que dubto molt que una senyora redacti els seus articles d'una forma tan barroera, tant en la forma com en el fons, el retrata com a un individu a qui preocupa més la burla i la crítica gratuïta, que la realitat dels polítics que el poble de Capdepera ha elegit. Personalment, considero de nul interès si algú duu arrugues a la roba, porta bermudes, o es deixa barba.
La resta de les seccions de la revista les considero de gran interès per la informació de les activitats que es realitzen al poble, i des d'Oviedo record els moments feliços que vaig passar, els amics i família que tinc allà.
Teniu un poble meravellós, i considerant que "Cap Vermell" és una revista seriosa, d'interès cultural i informatiu, hi sobren les xafarderies, cartes anònimes i comentaris ordinaris, ja que per a això ja hi ha les revistes del cor i les teleescombraries.
Respecte, anar de front i sense pseudònims, honestedat i potser una mica de "savoir fair" en redactar. Els lectors es mereixen no sentir-se ofesos amb comentaris grollers.
Una salutació, i espero que publiquin la carta d'aquesta asturiana que admira la vostra cultura i el vostre bonic poble.

Cristina González Suárez