No és gaire habitual que un càrrec públic local es molesti en contestar un ciutadà que li ha qüestionat una proposta presentada públicament. A més, ho has fet amb un to i una consideració que t’honoren.
   En la teva resposta he comprovat que, a més de l’interès per conservar el patrimoni, compartim el principi que és inacceptable justificar la destrucció d’un bé patrimonial valuós en base a la seva inutilitat. No es pot acceptar, per exemple, que es deixi caure la talaia de Son Jaumell argumentant que actualment no té cap utilitat.
   En el cas de l’aljub de la plaça de l’Orient me mantenc en la convicció que, abans de la recent remodelació del carrer del Port, a dit indret no hi havia res que tengués valor patrimonial. És una resposta contundent perquè la tenc documentada i, a més, havia pogut comprovar visualment, l’any 1984, l’esfondrament de la volta de l’aljub bastit l’any 1937.



   Quant a la fotografia que il·lustra la resposta i mostra la zona excavada, he de dir que no aporta res a la teva argumentació perquè el material que s’hi veu és de rebliment: pedreny i terra.



   Per damunt tot, vull aprofitar l’avinentesa per fer-te una proposta. Tenc la convicció que la font de mina que subministrava l’aigua a l’aljub podria ser recuperable; per això, estaria bé que, si es presenta un altre Plan E o hi ha interès, es fessin unes cates i, si és viable, convertir aquella placeta on hi havia la farinera en un redol arbrat presidit per la fonteta. Una proposta que amb la col·laboració de tots els que estimam el patrimoni podríem aconseguir.

Atentament,

Josep Terrassa Flaquer