No m’ha costat molt assolir el punt a què he arribat a la conclusió que UM aspira a ser el Rei de la fatxenderia  a Mallorca (la seva envergadura no arriba a les resta de les Illes Balears). Amb una representació popular que gairebé no significa res (arriba al 5%?) pretén ésser la reina de la comèdia. Sens dubte ho és, però de la comèdia barata. Qui no representa a ningú, excepte el 95% dels balears, s’erigeix com a estrella dels medis, com Paris Hilton, una vividora que no és ningú però  figura i dóna morb. Sí, sí , és clar que té la clau de tot govern, però quina llàstima ser el porter d’una finca en la qual ningú els aprecia, però els adula no per la seva vàlua sinó per la seva posició. No es cansen de repetir que ells són la clau. Sí, és clar. Però no per la seva vàlua (o sí), sinó perquè malgrat no representar quasi NINGÚ, decideixen el futur de la població balear.
   S’atreviria aquest simulacre de partit fragmentat a presentar-se en coalició amb els partits amb qui “governa”, a les properes eleccions autonòmiques? Òbviament,  NO. Sempre està darrere de la mata (en singular) a l’espera de qui li ofereixi la millor part del pastís.  I jo em demano: No el fa vergonya, als militants d’UM, de pertànyer a un partit-penell que només s’inclina cap a certs interessos?

Paolo Zerbato Cano