Tractament del patrimoni i obres al nucli de Capdepera: un desconcert
He de confessar que no visit diàriament aquesta Cap Vermell digital, però si que ho he fet darrerament i m’he anat trobant col·laboracions molt interessants que sintonitzen perfectament amb la meva pròpia opinió. Em refereixo a l’article de l’ex-regidor del PSOE Climent Alzina de 30.04.09 titulat A propòsit de Can Creu d’Inca, al de Jaume Fuster Alzina de 21.05.09 parlant sobre Topofília, i el més recent, l’article La Capdepera del s. XXI de data 25.06.09 signat per un grup de gabellins.
És ben sabut que gota a gota s’omple la bota, i he necessitat aquesta empenta per decidir-me jo també a expressar el que sento fa estona i no he dit, excepte en entorns molt propers.
Com a ciutadana em dol la pèrdua física i irreparable de béns que són de tots, no dels que comanden en una legislatura determinada. Penso que l’equip de govern actual està caient en la toponegligència que anomena en Jaume Fuster, considerant els llocs i edificis d’interès del lloc on vivim com a objectes, amb els quals només s’estableix una relació de consum o d’utilitat superficial.
Com a membre del col·lectiu de votants d’uns dels partits d’esquerra que ara governa al nostre Ajuntament, em deixa estupefacta la manca de sensibilitat d’uns governants de la meva generació i ideologia en el tractament que està rebent el nostre patrimoni i també la forma en què s’han dut a terme algunes de les intervencions més dràstiques (pins i aljub), que em pareixen fruit de la precipitació i d’una postura al meu entendre “xulesca”, com de desafiament al poble.
Em preocupa molt ser incapaç de respondre amb bons arguments a les preguntes que es fan el “grup de gabellins” i en Climent Alzina als seus articles, les mateixes que, coneixent les meves preferències polítiques, em fan a mi amics, coneguts o familiars d’altres postures. Aconsegueixen posar-me en un destret.
L’autocrítica és l’assignatura pendent de l’esquerra, governar és difícil i complicat, ja ho sabem, però ningú és perfecte i la humilitat hauria de ser també un dels valors a no oblidar quan els partits d’esquerres governen. És equivocat pensar que “els nostres ho faran bé per definició”. Podem caure també en errors, ben igual que qualsevol altre persona sigui quin sigui el seu color polític.
M’agradaria, per acabar, que els regidors responsables de l’actual Consistori i també les seves bases s’aturessin a reflexionar abans de continuar amb aquesta línia i fossin capaços de dir: tal vegada no anem bé. Intentem, a partir d’ara, rectificar.
Cala Rajada, 3 de juliol de 2009
Una votant d’esquerres