destruir per construir
però el destí és inexorable
i el que és fet no es pot desfer
Pau Riba, “La Flor del Taronger”, Licors, 1977.
Ara vos contaré una petita història personal, personal en el sentit que la vaig viure directament, de primera mà, perquè és la petita història de la Plaça de la Porta de Santa Catalina, per on jo hi pas gairebé diàriament des de fa molts anys.
L’Ajuntament de Palma, essent batlesa Catalina Cirer, va projectar fer uns aparcaments subterranis en aquesta plaça, la qual cosa implicava carregar-se els pins, alguns d’ells enormes i centenaris, que hi habiten.
Els veïnats evidentment s’hi oposaren, perquè consideraven que era una barbaritat matar aquells pins que els acompanyaven des de feia tant de temps i que els hi donaven ombra per jugar-hi o senzillament estar-hi.
Va ser una mobilització fenomenal que va durar anys i a la qual, com no podia ser d’una altra manera, s’hi afegiren tots els grups de l’oposició municipal: PSOE, PSM i EU-Verds, a més de grups ecologistes com el GOB (veure la nota informativa que s’adjunta al final), que demanaren l’ajuda de la Conselleria de Medi Ambient dirigida per la verda Margalida Rosselló, perquè eren temps del Pacte de Progrés.
Vaig anar a una festa a la mateixa plaça amb música i menjar, record que també hi va actuar en Miquel Àngel Llonovoll i que un vell comunista ajudat per un nin hi va sembrar un parell de pins per a desmostrar que el que volien en aquella plaça eren els pins, i hi vaig veure representants del tots els grups polítics abans esmentants. Quant a UM, en aquell temps no tenia representació municipal i no record quina postura va adoptar en aquella guerra.
Finalment, tot i que sembli mentida, els pins encara són allà, perquè la piconadora pepera no va aconseguir doblegar ni als veïnats ni als pins. L’ajuntament va retirar tot el mobiliari urbà com a represàlia, però ni després de la derrota electoral del Pacte de Progrés va aconseguir el seu objectiu. I els pins varen sobreviure a la barbàrie nacional-catòlico-aparcamentística, al menys fins avui…
Per tant, el PP volia tallar pins per continuar amb els seus negocis i els veïnats i l’esquerra s’hi oposaren i ho varen aconseguir aturar.
I ara a Capdepera ha passat tot el contrari: l’esquerra ha tallat uns pins emblemàtics i el PP s’hi ha fotografiat com a volent dir que ells mai no haurien fet això, en un exercici més d’hipocresia al qual ja hi estam molt acostumats, perquè ells que fa més de 300 anys que es dediquen a la destrucció sistemàtica de Mallorca, no haurien de fer això, sinó que haurien de felicitar a l’actual equip de govern i estar alegres i contents perquè han aconseguit crear escola.
L’esquerra gabellina ha arribat a la conclusió que han de ser pràctics i han decidit començar amb aquesta provocació a la seva pròpia gent. Jo, al menys, ho entenc així. No hi veig altra explicació: provocar un xoc dins de les seves files i dir: “Ei, senyors i senyores, aquí hi un abans i un després!”.
El comunicat oficial, emès després dels fets, parla de molèsties als veïnats i també diu no sé què de les festes. Uns altres diuen que hi volen una pista de ball i que era necessari tallar els pins per a evitar perills als balladors i als cotxes que hi aparquen. Tot molt confús, amb arguments que no s’aguanten per enlloc i que segur que persones més preparades que jo poden rebatre fàcilment un per un.
I ara què? Havíem de callar perquè són els nostrus? Havíem de callar per no fer el joc a la dreta? Confès una gran desorientació. L’impacte realment ha estat brutal i encara estic en estat de xoc. Vaig xerrant tot sol pels carrers. I moltes vegades xerr però no sé què dic. Potser hi sembraran uns lladroners. Però amb el temps faran brutor i potser també els tallaran. Potser ens preparen un Pla Mirall, com aquell que va girar Palma de cap per avall i que ha fet que ara no la reconegui ni déu.
Els pins de la Porta de Santa Catalina varen tenir dret a una defensa que va evitar la seva execució. Els nostrus pins no han tengut aquesta sort i han estat condemnats i executats sumàriament, no a l’auba, sinó en un missudia i un capvespre d’agost. I ara haurem de ballar sobre els seus cadàvers, per a més Inri.
Ja sé que ser coherent és complicat i que a vegades no és gaire “pràctic”. Ja sé que no vivim en una democràcia directa, sinó que votam uns representants perquè prenguin decisions per noltrus. Tot això ja ho sé, no cal que ningú m’ho torni a explicar. Jo també he fet un curset accelerat de practicisme, perquè si no fos així seguiria sense anar a votar, com quan era més jove, que no creia en tota aquesta comèdia de la democràcia espanyola organitzada directament per Franco i els seus sequaços, amb la complicitat d’una esquerra “captiva i desarmada”. Ara, en canvi, m’he tornat més “pràctic” i vaig a votar per tal que governin els nostrus.
Però demanaria, tant a la dreta com a l’esquerra, una mica de coherència, perquè aquests fets que he explicat més amunt, produeixen una gran desorientació i fomenten l’abstenció i el desinterès de la població. Aquest constant intercanvi de papers és un espectacle que fins i tot arriba a ser còmic, però fa dubtar seriosament de la credibilitat d’uns i d’altres.
Supòs que ara entendreu la meva desorientació.
A més hauríem de comprendre que efecivament les coses han d’evolucionar, han de canviar, però també és vera que totes les ciutats i pobles necessiten els seus racons emblemàtics i que no s’hauria d’actuar impulsivament contra ells i molt manco d’una manera tan gratuïta, com és el cas que ens ocupa.
Miquel Flaquer
Navegant solitari
Salut!
Capdepera, 4 d’agost de 2007
I la lluita continua. Clicau sobre aquest enllaç i ho veureu:
http://estelnegre.balearweb.net/post/36809
I ara també esper un gest igual de contundent, però, evidentment, en direcció contrària.
Per exemple, per devers Canyamel. No estaria gens malament pegar una ullada per allà. per veure què hi passa i comprovar si el PP i Es Grup tenen collons de denunciar-hi el greu atemptat ecològic que s’hi està perpetrant i també demanen un Ple Extraordinari. Au va, valents! Qui és el primer que s’hi apunta!
Nota Informativa 7 de gener de 2002
El GOB demanarà a Medi Ambient que catalogui i protegeixi els arbres de la Plaça de la Porta de Santa Catalina
La Plaça de la Porta de Santa Catalina constitueix un dels espais més emblemàtics no només del Puig de Sant Pere, sinó també de Palma. Com se sap, en aquest indret l'Ajuntament de Palma hi ha previst fer-hi un aparcament subterrani, la qual cosa, implicarà: • arrabassar els pins (alguns centenaris) de la Plaça. • La destrucció d'elements de gran interès arqueològic • incrementar l'entrada de vehicles a la zona • la pèrdua del caràcter d'una plaça amb pins a una ciutat tan mancada de zones verdes i • la minva de la qualitat de vida dels seus habitants. Se tracta d'un projecte innecessari que tendrà conseqüències nefastes. Per evitar la tala d'aquests arbres singulars i alhora per assegurar la seva protecció, el GOB remetrà a la Conselleria de Medi Ambient una instància acompanyada d'una proposta justificativa de la necessitat de catalogar i protegir el conjunt d'arbres de la plaça de la Porta de Santa Catalina. Aquesta proposta se fonamenta en l'articulat de la Llei 6/1991 de 20 de març de protecció d'Arbres Singulars, que crea el Catàleg d'Arbres Singulars format i mantengut per la Conselleria de Medi Ambient a proposta tant de la pròpia Conselleria com d'altres administracions, entitats o particulars.
