La tallada dels dos pins de la plaça del Sitjar ha estat una fatxenderia sense cap tipus de justificació raonable i coherent, almanco baix el meu punt de vista. Vull apel•lar la injustificable acció amb motius sentimentals, urbanístics, tècnics, ecològics i si m’apurau, jurídics. És vera que només son dos pins, però son dos pins que precisament elevaven a la categoria de plaça el lloc on estaven ubicats, eren la personalitat de la plaça, des d’aquests moments aquests espai no és més que una explanada: l’esplanada des Sitjar. Dos pins que no tindrien cap valor ecològic si haguessin caiguts o s’haguessin morts, però des de el moment que els tallen el seu valor es multiplica i recobren un valor ecològic molt important ( com tots els arbres que es tallen perquè si). Dos pins que només molestaven a unes quantes persones i que a més aquestes molèsties es podien solucionar tècnicament, només faltaven les ganes, una mica de temps i uns quants de diners més. Dos pins que no esperàvem mai que els tallessin els que ho han fet i de la manera que ho han fet. La transparència i coordinació en les seves actuacions i la sensibilitat envers el respecte a la natura i  als valors sentimentals eren unes qualitats que se li suposava al govern  d’esquerra-centre (si no podem confiar amb aquests és que ja estam ben perduts). Dos pins als quals la mal aplicada “modernitat” els ha condemnats a mort, això és: la plaça ben plana, sense noces, ben asfaltada i amb una pista de ball ben polida. Dos pins que si els haguessin tallats els del PP s’hauria armat un enrenou de cal déu. O no és així Marieta? Doncs bé, amics, si la modernitat, la coherència, el seny, el sentit pràctic i el bon fer és això i així, és que no van amb mi. O m’he perdut o és que les coses no van com haurien d’anar.
Ja se que teniu excuses per la injustificable acció: que si les arrels, que si els veïnats, que si els bonys, que si l’asfaltatge de la plaça, que si ara plantarem altres arbres i que potser les exposeu i les faceu a saber, però jo ja ho dic: només son excuses i si fa falta  les rebatré una a una.
Dins el Top Ten de cagades d’aquesta legislatura, ens costarà molt trobar-ne una que la superi, no per la seva magnitud, però si per el seu impacte forma-sentimental.
Salut, coherència i sensibilitat, que bona falta ens fan.
Felip Esteva Castro