Carta de Joana Colom BrunetAra fa uns dies vaig fer una visita guiada al nou arxiu municipal. El cert és que vaig disfrutar de sentir ses explicacions que ens va donar na Maria, l'arxivera, i em vaig adonar de sa feinada que han fet tant na Maria com en Gori en aquest projecte, pensant tots els detalls per aconseguir passar de tenir un arxiu tercermundista a un arxiu, pens que, capdavanter en molts d'aspectes. Com es nota que s'estimen l'arxiu! El porten dins el cor i això es transmet.
En acabar vaig donar les gràcies a na Maria per tot el que ens havia explicat. Li vaig dir que tant de bo l'Ajuntament tengués altres funcionaris com ells, que posassin el mateix interès i sa mateixa il·lusió que ells han posat a l'arxiu, per fer sa casa consistorial que el poble es mereix.
Can Creu d'Inca és com una llauna de sardines. Prova d'això és que ses dependències municipals es van escampant per tot el municipi.
I és que el dia de la inauguració de l'arxiu, molta gent no acabava d'estar contenta, perquè no quadra que devora un arxiu modèlic tenguem una casa consistorial en runes. Hi va haver gent que va aprofitar per demanar a quasi tots els exbatles presents sobre el tema i varen dir que tant l'arxiu com urbanisme s'hauria d'haver fet a l'ajuntament de tota la vida perquè al projecte inicial que hi havia hi cabia tot.
L'antic ajuntament des Sitjar és l'únic edifici emblemàtic que ens queda a Capdepera, llevat del castell, però aquest és un capítol a part i no toca parlar-ne ara. Primer va ser s'abeurador i els rentadors del carrer de ses Coves, després el pou des camí, llavors els pins de sa plaça des Sitjar, l'aljub de sa plaça de l'Orient, també hem perdut el convent de ca ses monges i els rentadors de ses pedreres es troben en un total abandó.
A poc a poc s'han anat prenent decisions que ens duen a una situació molt deplorable:
El primer pas, convertir Can Creu d'Inca (un preciós casal del segle denou, possiblement l'únic que hi havia al poble) en Ajuntament i deixar l'edifici de l'ajuntament antic abandonat amb l'arxiu i els arxivers dedins. Després el gran edifici de l'arxiu i ses obres a l'Escorxador per posar-hi sa biblioteca, que a dia d'avui roman tancada. Abans l'Excorxador ja havia estat acondicionat per posar-hi l'escoleta.
Tot el temps que l'arxiu ha estat dins l'edifici de l'ajuntament des Sitjar els arxivers han fet mans i mànegues per fer un mínim manteniment mentre vetllaven que ses goteres no les caiguessin damunt.
D'ençà que l'ajuntament ha quedat buit podem dir que l'edifici està totalment abandonat.
Mentre tots ho contemplam passant per allà davant sense dir res, mirant com cauen les persianes (que ja les han hagut de llevar perquè eren un perill públic) i aquelles lletretes tan tristes que diuen Ajuntament, passen turistes que van al castell i fan fotografies. Mare meva quina vergonya!, i tots ens ho miram, però ningú mou un dit; com si esperàssim que un dia l'emblemàtica façana caigui tota sola i diguem no he estat jo.
Sé que entorn del tema hi ha opinions diverses, entre elles el batle i l'equip de govern pensen que fer l'arxiu aquí on l'han fet i sa biblioteca al cap d'avall de Vila Roja és el millor pes poble. I ara ens anuncien enquestes per demanar al poble què hi vol a l'edifici en runes, quan lo seu era demanar-ho abans.
Així i tot, estic segura que la immensa majoria de gabellins i gabellines volem l'ajuntament aquí on ha estat sempre. Diuen que tomar l'ajuntament és molt car, com si tomar les cases on hi ha l'arxiu hagués estat de franc.
Ben aviat hi haurà eleccions municipals. Déu vulgui que ses gabellines i gabellins sapiguem encertar i surti un grup valent i decidit a donar una solució digna a aquest edifici.
Joana Colom Brunet
