Fa 35 anys que vaig començar a fer feina com a docent. En aquest temps he tingut la sort de poder ensenyar a moltes persones. Amb moltes d'elles ens hem anat retrobant amb els anys i n'he rebut algun tipus d'agraïment (i potser també m'han recordat aquell dia que els vaig castigar sense pati).
Aquest agraïment d'antics alumnes és de les coses més gratificants d'aquesta professió que ara tot just he deixat d'exercir per jubilar-me. Però crec que és un agraïment que, per justícia, s'ha de fer extensible a totes aquelles persones que me varen ajudar a ser mestre. Aquelles persones que me varen ensenyar a ensenyar.
Vaig començar a ensenyar com a professor de català, en uns temps plens d'il·lusions i projectes, intentant aplicar el que havia après a la meva carrera, en especial del gran professor i pintor Miquel Massip.
Parlant amb els companys docents, de seguida varem detectar que havíem de projectar un canvi més ampli i consistent. Era necessària una nova visió de l'educació. En aquell moment varem tenir la sort de conèixer formadors de mestres d'alt nivell. Amb l'ajut de Dora Muñoz varem poder organitzar cursos amb la intenció de renovar aquests aspectes educatius. Aquells cursos els va coordinar n'Àngela Massanet, companya de vida, de professió, de vocació i de tants grans projectes d'escola. Llavors, n'Àngela ja havia rebut formació per part dels docents que en un futur vendrien a l'escola a orientar-nos.
D'aquestes persones, en primer lloc voldria parlar d'Antoni Zabala, formador de mestres i director de les revistes Guix i Aula. Des de Catalunya, ell va venir vàries vegades a la nostra escola de Capdepera per iniciar i orientar la nostra feina cap a aquella nova visió de l'educació que perseguíem.
En el camp de les matemàtiques, varem tenir l'ajut de Lluís Segarra, un educador revolucionari en aquesta àrea perquè la va enfocar com una eina per a la vida, no una dificultat. I ho aconseguia amb jocs i activitats que ens van fer canviar la forma d'ajudar a l'alumnat i la forma en què ells concebien les matemàtiques.
D'altra banda, Montserrat Vila sempre ens parlava del llenguatge com el que realment és: una eina per comunicar-nos. Ens proposava treballar a partir de jocs, programes de ràdio, TV o teatre, a més de treballar el llenguatge dins tota la tasca escolar, no només a les hores de l'assignatura. Ja abans Baltasar Darder ens havia assenyalat el camí en aquest sentit.
Una de les persones més determinants en la visió d'un canvi en la matèria de Medi Social i Natural va ser Lluís del Carme. Ell va ser qui va proposar partir d'activitats pràctiques com l'hort, les rutes per visitar i conèixer el paisatge amb la seva flora i fauna per aprendre realment el medi que envolta els alumnes. Inspirats pels plantejaments de Lluís del Carme, varem impulsar un quadern de treball per poder explorar aquest àrea a través de projectes educatius. Va ser una valuosa eina per completar la feina que fèiem a classe amb els alumnes i es va poder editar gràcies al suport del llavors regidor de Cultura de l'Ajuntament de Capdepera, en Rafel Fernández.
Més enllà de les àrees d'ensenyament, al llarg dels anys anàvem trobant alumnes amb problemes que els dificultaven l'aprenentatge, i no per manca de capacitats. Per exemple, hi ha deficiències en la lectura i la comprensió que vénen d'una mala coordinació dels dos hemisferis del cervell. Això que sona tan complicat, ho havíem de saber solucionar.
El repte era identificar aquests impediments i fer aflorar les seves capacitats. Per aconseguir-ho, varem tenir la sort de conèixer els professionals de l'Instituo Médico del Desarrollo Infantil de Barcelona. La formació que ens varen prestar ens va servir per detectar els problemes que dificultaven l'aprenentatge d'aquests alumnes i varem començar a treballar possibles solucions amb l'ajut de les famílies que s'hi van implicar de ple. Amb tot plegat varem aconseguir grans resultats.
Altres teràpies acompanyaren aquesta feina: la d'optometristes especialitzats en dificultats visuals infantils, com Elisa Aribau. La tècnica del doctor otorinolaringòleg francès Alfred Tomatis basada en estimular l'oïda perquè arribi correctament al cervell o teràpies de reeducació dels hàbits quotidians. Bàsicament, en aquest camp ens va ajudar professionals com la Doctora Cori López i tots els membres del seu equip. I no em vull oblidar de les tècniques de reeducació i formació emocional que varen ajudar a la salut emocional de l'alumnat i de les seves famílies.
Aquests són només els noms més importants d'una llista que se'm faria interminable, perquè durant tots aquests anys he tingut la sort de conèixer molta gent que m'ha ajudat i orientat. És impossible citar-los a tots, però he de tornar a fer especial esment a la meva consellera educativa incondicional al llarg d'aquests 35 anys, n'Àngela Massanet.
També voldria dedicar un record a aquells professionals que ja ens han deixat com: Baltasar Darder, Lluís del Carme i, en especial, al meu company de feina durant anys, Daniel Bosch.
Per acabar, vull donar les gràcies als alumnes, famílies i professionals que sempre m'han acompanyat en tantes decisions i moments a l'escola.
Pel futur, només desitjo que aquells petits canvis educatius que he viscut a l'escola continuïn avançant i arrelant amb un sistema educatiu actiu que, sobretot, pensi en els alumnes. És per ells que ens apassiona aquesta professió.
Gràcies per tot i a tots.
Miquel Ferragut
