Com a ciutadana afectada per la ineficient gestió de l’IBAVI, trob que és incomprensible que des de fa aproximadament vuit anys estiguin acabades una sèrie de vivendes socials de protecció oficial i, a data d’avui, 8 de març del 2013, no s’hagin adjudicat a les persones que realment les necessiten.
(Cala Rajada: 4 vivendes)
I tot això, evidentment, escudant-se en tecnicismes burocràtics, que són i han estat l’única excusa que sempre ha emprat l’administració pública davant tants de desnonaments com hi ha hagut en el municipi de Capdepera.
(Capdepera: 11 vivendes)
Encara més incomprensible és la forma de poder accedir al préstec hipotecari per a adquirir una vivenda social de protecció oficial. En el mercat lliure, si una vivenda és valorada en 160.000€, aquesta mateixa vivenda, si és de Protecció Oficial, té un valor de 150.000€, amb la qual cosa ja no és una vivenda social de protecció oficial, sinó que és un negoci. Una vivenda de Protecció Oficial (VPO) s’ha d’adjudicar pel mateix preu que ha costat construir-la, i s’ha de pagar, per a adquirir-la, un import mensual del 25% de l’ajuda que cobra al mes qualsevol persona, de l’INEM. Exemple: si es cobren 426€ por la prestació d’atur, la mensualidad a pagar seria 106.5€. Això sí que seria una vivenda social de VPO i no l’especulació i el negoci que s’està fent amb les vivendes socials de l’IBAVI, que sols s’adjudiquen a les persones que poden pagar una vivenda social de VPO al preu del mercat lliure.
Irene G.P.
