”Tant si fa fred, com si neva, plou,  és de nit o hi ha tempesta, no són  excuses aquestes que aturin i impedeixin als diligents carters, i als  telegrafistes,  complir amb la seva obligació i el seu deure a l’hora de repartir la correspondència”.

Aquesta màxima – més breu en castellà – que va pronunciar el savi Herodot  figurava en lloc destacat a totes, si més no a la majoria, de les oficines postals d’Espanya. I complida  ben arreu, sense dilació.

Recordo aquell repartidor de telegrames de 16 anys, devers l’any 1960, que en ple hivern, amb brusca i molt de vent, devers les 10 de la nit de Cap d'Any repartia per llocs tan apartats com Cala Gat o Canyamel  els missatges arribats a l'edifici del carrer Segadors Gabellins  (abans Jaume Cursach, com encara es diu la part alta d’aquest carrer).

Talment  ara. Un cas concret i recent amb conseqüències:  Al  destinatari  d’un certificat provinent d’Artà, mirau si es a prop, Correus no li va poder entregar un petit sobre (bo de manejar) ni el receptor es va assabentar, tampoc, de l’existència de la missiva, ja que no rebé l’avís  d'anar a  retirar el certificat.  A la finalització dels 15 dies de termini, que Correus acostuma a donar per a retirar la carta, mitjançant un “paperet” en forma d'avís  que, sembla que deixa el carter a qualque lloc del  domicili del rebedor, si no ha estat retirat, es retorna al remitent.

Aquest o qualsevol destinatari d’un certificat, si el vent no se l’ha endut,  molta sort tindrà si pot  trobar l’ avís per qualque racó de l’entrada de casa seva. De ser així, s’haurà de desplaçar fins a Correus , segurament se'n portarà una furgoneta, ja que si el carter no ha pogut transportar el sobre al seu domicili deu ser perquè pesa molt. En el cas de la persona que ens ocupa es tractava de creuar dos carrers, 200 metres, des de casa seva a Correus.

Com pot justificar Correus – si no fa signar la recepció de l’avís – que, efectivament, ha avisat el destinatari?  Aquest, per no haver rebut ni vist cap “paperet” no retira el certificat  i en el termini de des setmanes expira i  l’organisme retorna el document, com va succeir, provocant trastorns al remitent  i al receptor.

Aquest simple fet, la desídia de l’administració postal, també de l’oficina gabellina de Correus,  o del carter que reparteix – ves tu a saber! –  ha suposat per al remitent del certificat (concretament,  la Notaria d’Artà) i  per a les persones que encarregaren unes gestions al notari, malestar  i doblers tudats. Dins el sobre hi havia un requeriment  per al destinatari, el qual desconeixia que el rebria. Per tant, no es tracta que no li interessàs el contingut del certificat i que per aquest motiu no l’havia retirat. No. El que passà  és que no va rebre l’avís de Correus. Qui ho pot demostrar? Suposam que les denúncies a l'efecte també inclouran aquest aspecte.

Amb fets com aquest no es estrany que Correus no sigui el que era en temps d’Herodot o de l'esmentat repartidor de telegrames. Un temps  en què eren “quatre moixos” els que regien les oficines dels pobles  i en la actualitat són molts els que hi treballen. Bé, això, a Cala Rajada,  perquè el que és a Capdepera, un sol empleat. La majoria de les vegades, un interí  i gràcies.

Hi ha que veure com s’ha anat degradant Correus.  Sembla  mentida.  Com ens va assenyalar un funcionari postal, més tard o d'hora s’eliminaran les petites dependències,  el despatx – ja no és més que això, un despatx – del nostre poble. Qui ho ha vist i ho veu!

No demorin per més temps, senyors de Correus, el  procés de privatització, per a convertir-ho en  una empresa de missatgeria  i  paqueteria. Almanco així no l’haurem de mantenir els contribuents. Com així les retallades encara no han entrat a Correus?  No ho deman pel que fa al personal,  ja que és cert que allí es troba molta gent honesta, treballadora, responsable, que no es mereix res dolent.  Ho dic, simplement,  per la institució de Correus, que sembla poc menys que arcaica, a aquestes alçades.

Que  Déu perdoni  la sapiència d'aquestes  ments  preclares que han inventat, més bé provocat,  aquests desencerts en el  si  d'un organisme  altre temps modèlic  com “ Correus  i Telègrafs”!  Amen.

UN EXTELEGRAFISTA