"El problema, a parer meu, és que vostès els polítics van al que van i defensen el que a vostès els convé".


Sr Batle:

La veritat és que feia estona que no llegia per aquí una carta tan encertada cap a un polític local. Em referesc a la carta d'un/a tal senyor/a Tétard, en la qual es referia al problema que hem de patir els veïns de Cala Rajada cada estiu. Jo personalment, en el meu cas, no és la zona zero de Cala Rajada, sinó qualque cosa consemblant. Bé, jo li escric aquesta carta per fer-li saber la meva indignació pel que he de suportar cada vespre d'un conegut bar de Cala Rajada on es reuneixen tots el madridistes i se saluden amb el braç estirat quan entren al bar (sí, salutació feixista). Aquest bar, sovint sol estar obert fins a altes hores de la matinada. No posen musica forta ni el televisor a tot volum, sinó que hi ha gent asseguda a la seva terrasa xerrant fort, barallant-se i ,per rematar, els cotxes-discoteca hi troben el seu punt d'encontre. No es preocupi, no telefonaré a l'Ajuntament ni demanaré hora per a una entrevista amb vostè. Com diu la carta del senyor Tétard, no em convé una falsa sensació de proximitat. És millor per aquí. Si vostè interioritza aquestes cartes dirigides a la seva persona podria ser que en fes més cas.

Jo mateix he assistit com a testimoni, en el seu despatx de l'Ajuntament, a entrevistes amb afectats pel renou d'un bar de Cala Rajada. L'afectat li explicava amb tot tipus de detalls el seu problema i vosté l'escoltava. El cas és que aquesta entrevista fou pel gener i a dia d'avui, parlant amb aquest afectat, encara diu que té molèsties greus. Va solucionar res l'entrevista amb vosté? Aquest afectat ja passa de telefonar a la Policia Local. La pregunta seria ara si malgrat totes les queixes que rep quasi cada dia sobre la zona zero de Cala Rajada, aquestes cauran en sac romput.
,
El problema, a parer meu, és que vostès els polítics van al que van i defensen el que a vostès els hi convé. Darrere totes aquestes queixes de renou, darrere totes aquestes mesures que vostès prenen per a combatre'l, s'hi amaga una impopular realitat. Per a vostès és la forma, peró no el fons. La forma és, com diu la carta del senyor Tétard, la falsa sensació de proximitat: sií, jo vos escolt, teniu raó...; i el fons és que vostès defensen l'activitat empresarial dels propietaris d'aquests establiments, impunement. Quan dic activitat empresarial no vull dir la funció que desemvolupen sinó la poca vergonya que tenen quan la fan, assabentats ells que els polítics la recolzen amb permisos oficials. Es passen per allà on no dic les normes de convivència amb els veïnats, sense tenir un mínim de sensibilitat pel problema que causen. Dir que una persona pateix renou és dir que una persona no té qualitat de vida, que no pot fer una vida normal a causa que hi ha unes normes que no es compleixen i molt manco es fan complir. L'únic que fan totes les queixes de renou és eixamplar encara més l'escletxa que hi ha entre ciutadans i polítics i desprestigiar-los encara més.


Miquel Estelrich Bestard