Aquesta carta és un crit de desesperació, d’indignació, de cansament, i també de tristesa per la situació que un estiu més hem d’aguantar els veïns que vivim i treballam al voltant dels carrers properes a les discoteques Physical i Kheops.

La situació és insostenible. M’explic, cada dia, de matinada, les confluències dels carrers Rafael Blanes i Coconar són envaïdes per una torba de joves borratxos i incívics que no dubten de prendre els carrers per fer-hi el que els ve de gust. Orins, crits, càntics i tot tipus de comportaments contraris a les més mínimes normes d’urbanitat i convivència es donen cada dia en aquesta zona degradada de Cala Ratjada. Ara bé, el soroll que es pot escoltar de matinada en aquests carrers no només és generat pels joves que abans he descrit, sinó que també s’origina en els establiments a què es dirigeixen. La música d’aquests locals, en concret els dos a què m’he referit més amunt, es pot escoltar des de l’interior dels immobles propers. És més, aquest estiu el problema s’ha aguditzat, ja que la terrassa de l’antic restaurant Amanecer ha estat "condicionada" perquè els clients de la discoteca Physical pugui fumar sense haver de sortir del local. Això fa que el soroll que mai hagués hagut de sortir d’aquesta discoteca ara es traslladi a l’exterior, fent impossible agafar el son, sense oblidar el risc que això pot comportar per a les persones que es troben a l’interior del local ja que, a primera vista, no sembla que en aquesta zona hi hagi una sortida d’emergència.

 

Però el problema no acaba aquí ja que les nostres autoritats locals, per tal de garantir la seguretat, no sé si dels clients de les esmentades discoteques o dels transeünts que per allí puguin passar, fins fa uns dies cada nit tancava els carrers Coconar amb Faralló i el carrer Rafael Blanes amb Llegítimes, cosa que obligava els conductors a buscar una sortida al carrer Elionor Servera generant un major trànsit de vehicles pels immobles ja afectats pels sorolls esmentats. En definitiva, una explosió d’imaginació per part de l'Ajuntament.

 

No obstant això, malgrat el que es podria pensar, aquest no és el problema principal, no, no, el problema principal és que qui hauria de vetllar pel compliment de la normativa sobre soroll, obertura d’establiments, aforaments o presència de menors en establiments, no només mira a cap a un altre costat sinó que pretén confondre i tractar la problemàtica només i exclusivament com una qüestió d’ordre públic i així esquivar el problema i atribuir-lo a una altra administració, en aquest cas l’Administració Central, de la qual depèn la Guàrdia Civil.

 

A veure si som capaços d’analitzar el problema sense caure en l’error que simplement es tracta d’una qüestió d’ordre públic, a la qual l'Ajuntament i el seu Alcalde, el Sr. Rafael Fernández, són aliens, tal com ells ens volen fer creure.

 

Miri, Sr Fernández, el passat dia 18 de juliol em vaig reunir amb vostè per a expressar la meva preocupació i demanar-li una solució als sorolls nocturns. La seva resposta va girar entorn de dos arguments tots dos igualment falsos. El primer és reconèixer que l’Ajuntament no té competències en matèria de soroll, ja que aquestes estan en mans del Consell i que des de l'Ajuntament només es podia actuar en contra dels establiments esmentats en cas de trobar al seu interior a algun menor d'edat. El seu argument és fal·laç perquè, a banda que l’Ajuntament que vostè dirigeix ​​sigui o no competent per aplicar la normativa, en això no hi entraré, ¿vol vostè dir-me que l'Ajuntament no pot denunciar d’ofici aquestes reiterades infraccions davant l’administració competent perquè sigui aquesta la que sancioni l’infractor? Em pot dir quantes denúncies ha remès l'Ajuntament que vostè dirigeix ​​al Consell o a l’administració competent perquè siguin ells els que procedeixin a la sanció de l’establiment?

 

Però és que em sorgeix una segona pregunta. Si és cert que des de l'Ajuntament només pot sancionar si es troben menors a l’interior d’aquestes discoteques, em pot dir quantes actuacions d'’inspecció dirigides a controlar la presència de menors en aquests establiments s’han dut a terme en els últims anys i en quins llocs?

 

La intenció o la veritable voluntat de les persones no només se sap pel resultat final del seu comportament sinó que també es pot saber per allò que lamenten no poder fer però sense preocupar-se que algú ho faci. Recorda el desgraciat episodi l'hotel Son Moll (salvant totes les distàncies entre els dos casos) en què ningú tenia la culpa, en què ningú havia fet res... Efectivament, no fent res també es pot infringir la llei.

 

La conducta d’omissió de qui està obligat a actuar pot lesionar a tercers. Vostè pot actuar d’ofici, sense necessitat de denúncia, bé per aplicar vostè mateix la sanció, bé per instar altres administracions perquè ho facin.

 

En definitiva, actuant sobre l’origen del problema, és a dir, establiments que romanen oberts sabent que infringeixen la legislació i l’activitat genera soroll, potser acabaríem amb aquest conflicte. Així de simple.

 

Ara anem al segon dels arguments, el de l’ordre públic. Vostè al·ludeix a l’ordre públic precisament per evitar actuar contra l’origen del problema, és a dir, vostè focalitza el problema en les persones que es troben al carrer i que generen tot tipus de molèsties amb la seva conducta. Ha pensat vostè que aquestes persones es troben allà perquè és aquí on es troben les dues discoteques esmentades, discoteques que sense adaptar-se a la normativa sobre renou (com vostè mateix va reconèixer) se les deixa seguir amb la seva activitat. És a dir, no compleixen la normativa, es lucren i a més generen greus perjudicis als veïns.

 

Miri, sap vostè perfectament que la Policia Local, com ja li han recordat en algun altre fòrum, ha de col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, que en el cas que ens ocupa és la Guàrdia Civil, per tant no és del tot cert el que vostè diu. I vostè ho sap. Les seves respostes formen part d’aquest llenguatge polític amb el qual, mitjançant inexactituds calculades, pretén imposar un argument que li permeti justificar no fer allò que legalment pot fer.

 

No tinc cap dubte que la Policia Local de Capdepera no posseeix efectius ni mitjans per actuar com una policia antiavalots, però sí que constitueix un col·lectiu sobradament preparat per vetllar per l’aplicació de la normativa, i l’Ajuntament valorar els seus informes, tramitar les seves denúncies i deixar que el seu actuar estigui guiat per criteris purament tècnics i no d’oportunitat política.

 

Sr. Fernández, crec que vostè simplement està guanyant temps, a l’espera que en el termini de vuit mesos sigui una altra persona la que assumeixi l’alcaldia del nostre municipi. Arribat aquest moment, ens dirà que vostè ja no és alcalde i que ja no és responsabilitat seva i, d’altra banda, el que estigui exercint d’alcalde en aquell moment dirà que ell no sap res de l’assumpte.

 

A vostè, lògicament, li va molt bé reunir-se personalment amb els veïns que volen exposar-li algun tipus de queixa, rebent-los en el seu despatx i generant en ells una falsa sensació de proximitat i una falsa expectativa en la resolució dels seus problemes. Això sí, vostè no assumeix, en aquestes reunions, ni un sol compromís, ni un de sol. Exerceixi d’una vegada d’alcalde i no de simple líder de colla (i ho dic sense ànim d’ofendre) i assumeixi compromisos d’una vegada.

 

Vostè hauria de saber (i els seus successors també) que quan, com a Alcalde, assumeix un compromís, qui es compromet és l’Ajuntament i per tant un futur alcalde no pot (o almenys no hauria de poder) esgrimir com a forma de faltar a aquest compromís, que qui va assumir aquest compromís va ser una altra persona. Però clar, això és precisament al que "juguen" vostès, no assumeixen compromisos i van passant-se la pilota els uns als altres.

 

En les últimes setmanes vostè ens ha fet partícips de les seves reunions a alt nivell (Guàrdia Civil, Delegació del Govern, etc) amb l’única finalitat d’escenificar com està de preocupat per aquest tema, però sense prendre ni una sola decisió dirigida a solucionar-lo. No defugi vostè el veritable debat i no esperi al seu últim dia en el càrrec, quan vostè lliuri el bastó de l’alcaldia al seu successor, per exercir de forma valenta i decidida les seves funcions d’alcalde.

 

Sóc molt conscient que aquestes línies no aconseguiran ni per un moment que vostè es decideixi a prendre algun tipus de decisió, fins i tot estic convençut de tot el contrari, que trobarà la forma de convèncer-se que aquesta carta no és més que un acte d’injustícia i incomprensió cap a la seva persona, i encara es presentarà com a víctima d’un veí desagraït. Tot això li permetrà continuar com fins ara, és a dir, sense assumir cap tipus de responsabilitat ni prendre cap decisió.

 

Sr. Alcalde, no oblidi que darrere d’aquesta situació hi ha persones que pateixen. Intenti no oblidar-ho, per favor.

 

W. Tétard