Image

GESA 7 - CAPDEPERA 0

L’enquesta del mes de gener pretenia copsar l’opinió dels nostres lectors respecte de l’actuació dels polítics locals. Així, la dividírem en dos blocs: com es valorava la tasca de l’equip de govern i la de l’oposició de l’Ajuntament de Capdepera. Com deveu recordar, cadascun d’aquests blocs oferia cinc opcions: molt dolenta, dolenta, regular, bona i molt bona.


S’ha de dir que la participació, tot i ser molt important, no permet arribar a conclusions definitives. Es tracta de la valoració dels nostres lectors, ni més ni manco.


 

 

 

 

Mes de desembre 2007

 

 

 1 CONFLICTE

2 ESPAIS

3 INFRAESTRUCTURES

4 ESDEVENIMENTS

5 PROJECTES MEDIAMBIENTALS

6 TEMES PENDENTS

 1+2+3+4+5+6= 21

Image

 

   Arribades aquestes dates tot ens recorda que les festes de Nadal s’atraquen...

Mes de novembre 2007

 

Image  Les coses no ens poden anar més bé. Ens sentim útils i això ens motiva. Hem descobert un mitjà nou i l'estam aprofitant. Però, com es sol dir, no seriem res sense vosaltres, lectors-internautes que ens visitau i participau amb les propostes més diverses.

No cal dir que estam orgullosos de les xifres, però les relativitzam. Allò que avui és dalt demà pot ser al més baix de tot.

Ens sap més greu que alguns encara no ens tenguin en compte o no comptin amb nosaltres per transmetre la seva informació.

I què diuen els números?

Darrer dia per votar: 30 de novembre de 2007 a les 11:59 h.

 

Moltes gràcies per la vostra participació

 

Image    PORTALET FERROVIARI

 

Mes d'octubre 2007

 

Image

Què n'hem de fer, de la piscina?

 

Mes de setembre 2007

 

Mes d’agost 2007

 

S'acaba el termini per a proposar candidats

 

 

Image

Aquesta revista digital és una caixa de sorpreses, en primer lloc per als qui la fem. Que una notícia superi les 800 visites en quinze dies, haver rebut més de 150 cartes, comunicats i col•laboracions en dos mesos, l’obertura de noves seccions, la introducció de novetats amb arxius d’àudio i de vídeo...
Tenim clar que aquesta pàgina serà, com sempre, allò que els lectors vulgueu. Ens afalaga que alguns veïnats ens diguin que la primera vegada que han entrat a Internet ha estat per visitar la pàgina de “Cap Vermell” o que els antics anunciants vulguin tornar a tenir presència veient la difusió i les possibilitats gràfiques que el mitjà possibilita.


I ara parlem d’un aspecte concret. L’enquesta d’aquest mes, com sabeu, va de festes. Provisionalment, prop d’un 40% les troba calcades a l’any passat davant un 30% que les troba millors. Com ho podem valorar?


D’entrada diríem que l’esforç fet per l’actual Consistori per desmarcar-se de l’anterior no ha estat suficient, ni ho ha estat la comissió de festes, ni un programa que podríem considerar refrescant. Els regidors i la gent que hi ha col·laborat, segurament ha abocat un bon cabal d’il·lusió –excessiva? (ens fa por que algú s’hi hagi cremat les celles i alguna cosa més)– però això, com es veu, no ha bastat. A partir d’aquí, ens plantejam les preguntes inevitables: tenint en compte que la part més important del programa ja estava “tancada”, valia la pena esmerçar-hi tants d’esforços?


Dit això, a més del programa de festes, la qüestió de la plaça des Sitjar, o l’afer  de la plaça dels pins amb els placers dels dissabtes, ens posen rere la sospita de si aquest Consistori ha partit amb unes presses que podrien menar-lo a instal·lar-se en una perillosa improvisació sense mala fe. No caldria una anàlisi més acurada i participativa de qualsevol acció?


L’equip de govern compta amb l’avantatge que la legislatura passada ha estat, possiblement, la pitjor de tota l’època democràtica, però aquest és un actiu que es malmetrà tot sol si l’acció política dels actuals mandataris no esdevé transparent i eficaç.


A l’escalfor de les festes i mentre esperam que s’acompleixin els 100 dies de gràcia, vos proposam unes reflexions que creim bàsiques.


- Cap dels partits coalitzats no ha estat el més votat ni ha guanyat les eleccions tot sol. Encara hi ha un PP potentíssim pel que fa a engranatge i penetració social. Per tant, radicalismes fora. Els cementeris polítics estan plens de gent que tenia raó però que, per falta d'estratègia, va topar amb una paret i desaparegué a les següents eleccions.


- No hem de creure que amb el nou govern ha canviat tot. Socialment som exactament allà on érem el dia abans de les eleccions. No ha canviat res. I de res serveix el canvi institucional si no té un reflex social.


- No sembla que els partits del pacte tenguin sempre ben clar que l'adversari no són els altres partits coalitzats.


- No hi pot haver actuacions parcials de regidories que van a la seva, sinó acció conjunta de govern. Si algú creu que es pot salvar tot sol, amb una política de perfil propi, que revisi altres pactes coneguts i que en tregui les oportunes conclusions.


- La legislatura no és un esprint sinó una marató. Per tant, els "canviadors del món" amb frissors, que es posin tranquils.


- Els que concebin la tasca com un concurs per aparèixer més que els altres en els mitjans de comunicació, són els que en sortiran més perjudicats.

 

 Avantatges de la revista virtual m’han avisat per e-mail si els podia enviar un article que els remetré a una adreça electrònica que a la vegada serà penjat al Cap Vermell digital. M’estalviaré la visita de rigor en hores intempestives millor dit en moments inoportuns que encara me’n record de l’any passat que tenia en Tomeu que havia arrencat el bull amb el que li costa pobret i aquells annerots que se’ns planten  ben enmig de la cuineta quina vergonya tots dissimulant. La revista ha canviat molt d’entrada el que escrigui ha de ser curtet llegir a la pantalla no és el mateix que al paper els internautes estan posseïts pel ball de sant Vit i no aguanten massa a una mateixa pàgina tampoc ha d’esser gaire reflexiu més aviat lleuger amb coloraines i fotografies impactant és la paraula ja ho digué Mac Luhan el mitjà és el missatge. Em sembla que enyoraré el Cap Vermell de paper enraonador i crític ara que pels quatre que el llegien tampoc es perd gran cosa. Mira avui haguessin pogut venir en Tomeu dorm com un tronc baix l’emparrat   boca badada que s’empassarà una cagarada d’ocell i al vespre fent els passos del llit a la gelera aquesta puta calor no em deixa dormir. En haver enllestit aniré a pegar un bany ahir quina il·lusió aquell alemany que em va fer l’ullet no si no estic tan malament per l’edat que tenc me conservo els pits se m’aguanten llàstima que fos guerxo. Em sembla que he escrit massa línies que a aquesta ja no hi arribarà ningú m’han dit que  les festes es poden seguir per internet d’aquí a no res Sant Bartomeu serà virtual quina manera més estranya de fer festa es veu que som d’una altra generació aquestes coses ja no son per a mi ara que si volgués en conec uns quants que delegen per mi però és que en Tomeu és tan bon al·lot!

 

Image

Ens arriben notícies del nou equip de govern en el sentit que la situació financera que s’han trobat a l’Ajuntament no és per tirar coets, precisament, sinó més aviat tot el contrari. D’altra banda, a més d’un les cames li fan figa a partir de la presa de contacte amb la dura realitat de governar i d’haver de prendre decisions. Es tracta d’un equip de govern jove, amb una majoria de membres sense experiència en aquestes tasques i, per tant, els seus dubtes i prevencions no ens han de venir de nou.

Image Aquest és un moment de clara expectativa política. Els dies previs al nomenament de nou batle, més que expectativa, s’havia creat expectació, i bé que va costar desvetlar el misteri. Ara, en canvi, ens trobam en els dies d’inci d’una nova etapa. Per això mateix, està creixent el sentiment que s’està girant pàgina, que el que ara comença trenca molts de lligams amb la història de la democràcia a Capdepera.

Bé, com sabeu, el nou batle és Bartomeu Alzina (PSIB-PSOE), i d’aquí a dos anys ho serà en Pep Gallego (UCAP-UM), segons l’acord signat minuts abans de la constitució del nou Consistori, el passat dia 16. Ambdós comptaran, a més del suport dels partits propis, amb el d’EU-EV i del PSM. Estam parlant d’un total de deu dels desset regidors del nou consistori, que ve a dibuixar aquí un esquema molt semblant, de gir cap a l’esquerra, al que es dóna a les principals institucions del país (Ciutat, Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa, Govern de les Illes Balears, nombrosos ajuntaments...)

La novetat a què al·ludíem ve donada, d’un costat, a l’aïllament del PP, partit que ha vist com de cada vegada li resulta més difícil trobar socis o aliats: moltes són les raons –no les esbrinarem aquí per la necessitat de síntesi d’aquest editorial– que poden il·lustrar la soledat dels populars. D’altra banda, i parlant del nou equip de govern, gent com Climent Crespo, Maria Orts, Virginia Urdangarin, Pilar Gasull, Mateu Garau, Rafel Fernández, Sebastià Sureda i, com no, Tolo Alzina, representen una generació de polítics locals, ara ja majoritària, que ha crescut en democràcia, que no ha conegut cap règim que no sigui el de la llibertat i que, per tant, sense ignorar una història que sempre ens ha d’il·luminar, mira amb il·lusió cap endavant, sense el llast d’experiències personals que condicionin actuacions futures.  

Estam expectants, dèiem. I il·lusionats, també. L’acte de necessària generositat que aquest pacte suposa per als qui l’han signat, fins i tot per als qui aparentment n’han tret més rèdits, ens fa pensar en una legislatura de treball colze amb colze, sense egoismes, i de la qual se’n puguin sentir orgullosos els seus protagonistes, d’aquí a quatre anys. El nou equip de govern té a les seves mans no defraudar les esperances de les persones que confien en allò que representen i en l'alternativa que es posa en marxa aquests dies.

       

Si és així, tots hi sortirem guanyant.  

 

Subcategories