A la foto, el barco de les paumes, i crida l’atenció la quantitat de xarxes per assecar i adobar.

L’Ajuntament de Capdepera, després que durant molts anys estàs abandonat, va fer un nou cadastre de la zona del Vinyet amb els propietaris de l’època, de la finca de Can Patilla passant per la del Vinyet fins els Pelats, tot una gran extensió de pinar.

Els nous propietaris feren una subhasta o venda dels pins més grossos a dues empreses: la de Capdepera a Colau Sirera, propietari de la serradora, i a Cala Rajada a l’empresa de mestre Pep Sirera, propietari de la Central Elèctrica, del taller mecànic, de la fusteria i serradora

L’escorxa dels pins servia per tenyir xarxes dels mariners. En Miquelet de Capdepera tenia un trull per capolar aquesta escorxa de pi per tenyir les xarxes dels mariners.

Degut a la gran quantitat de troncs de pi, les serradores fabricaren gran quantitat de «posteta», nom que donaven a les fustes per fer caixons de peix i per fer caixons per exportar taronges al País Valencià. 

A la fotografia, després de descarregar els feixos de paumes, el pailebot carrega gran quantitat de bolics de postetes per dur cap a València.

Degut a la gran activitat de les dues serradores, produïren gran quantitat de serradís i mestre Pep Sirera, al seu taller mecànic, construí moltes de estufes de serradís.

Estufes que feien servir els bars de Capdepera i Cala Rajada i moltes cases, ja que els sacs de serradís eren molt barats i a moltes cases particulars, a més, feien servir les estufes com a fogons.

 Anys després arribà el «butano».