El primer que es veu a la fotografaia ésel carret del gel de la fàbrica de gel de la Central. El carret assortia de gel a bars, botigues i als pocs particulars que tenien gelera en dita època. Tant comprant com menjant, carn o peix, la població anava al dia.

Davant el carret del gel, la botiga de les germanes Putxes: Antònia, casada amb Salvador Coves que, a més, era barber, i Maria Putxa, casada amb Antonio Álvarez, mecànic de la Central.

A la dreta, casa i jardí de madò Tomevona, després Cas Bombu amb la gasolinera. Al costat de cas Bombu, el bus de la companyia Sard, que conduïa en Toni «Butigueta» i que vivia davant Cas Bombu.

Una vista d’una Cala Rajada solitària en ple estiu, irrepetible. És la meva Cala Rajada.

A més de perdre la casa i jardí de madò Tomevona, Costes mos robà la platja de Cala Rajada, a on generacions de cala-rajaders havíem après de nedar. A més, la cala que ara està plena de formigó, donava el nom a Cala Rajada.

Com diu en Jaume Fuster en el seu llibre Celistre, hem perdut part de la nostra identitat.