La camamil·la o camamilla (Matricaria recutita) és una planta molt popular per les seves reconegudes propietats tranquil·litzants i digestives quan es pren en infusió.
Es tracta d'una planta anual de primavera, petita, molt abundant a la marina. Al nostre indret, tenen especial anomenada les zones dels Pelats, el Far, sa Mesquida o cala Torta. A ca nostra, tradicionalment es recull des de finals de maig a principis de juliol.
La planta fa unes margarides de fins a 3 cm de diàmetre, amb voreres exteriors blanques, més aviat estretes, flors tubuloses grogues al centre i un receptacle cònic agut, buit interiorment, i que per això mateix es xafa fàcilment. La variant que trobam al nostre municipi és la camamil·la de mar, que no presenta les voreres blanques.
El perfum de camamil·la és intens i inequívocament agradable. Aquestes flors s'utilitzen sobretot per a preparar infusions, però també en medicina i en cosmètica. La camamil·la s'utilitza com a antiinflamatori, espasmolític, carminatiu i digestiu. Aquestes accions han estat demostrades en diverses ocasions i nombrosos models experimentals, en animals així com en assajos clínics. Aquesta planta actua tant en ús extern com intern.
Els principals grups d'indicacions per a l'ús intern de la camamil·la són:
Digestiva, hepàtica, biliar, antiespasmòdica i carminativa: Per la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica, és molt adequada en totes aquelles afeccions en les quals està afectat algun òrgan de l'aparell digestiu, afavoreix les digestions difícils i ajuda a expulsar els gasos; de la mateixa manera, és interessant en casos d'espasmes intestinals. Igualment, és molt adequada en casos d'úlcera gàstrica, gastritis, diverticulosi, diverticulitis, còlics, etc.
Anti- colesterol: la presència de colina ajuda a eliminar els greixos de la sang que ajuden a disminuir el colesterol en les artèries, prevenint l'arteriosclerosi, la degeneració de la vesícula biliar i els ronyons.
Emmenagog: Facilita la menstruació, evitant els dolors corresponents. Igualment, resulta útil per a combatre els espasmes que es produeixen en la síndrome premenstrual o durant la menstruació.
Sedant: En casos de nerviosisme o insomni, és interessant prendre'n infusions de flors seques. Al tenir propietats sedants suaus, és adequada per a alleujar els efectes físics de naturalesa psicosomàtica produïts per la depressió, com poden ser palpitacions, acidesa, mal de cap, etc.
Diürètic suau: afavoreix l'eliminació de líquid del cos, millora l'eliminació d'aigua i toxines, especialment l'àcid úric.
Per a l'ús intern s'administra mitjançant: infusions, olis essencials, pols, extractes fluïds i secs, tintures i xarops. Externament, la camamilla s'utilitza per:
Afecció de la pell: la riquesa en mucílags li confereix un valor reparador de les afeccions de la pell. La gran presència de components amb propietats antisèptiques i vulneràries la fan molt convenient en la cura i reparació de les afeccions de la pell: grans, talls, ferides, ampolles, dermatitis, etc. S'aplica mitjançant compreses molles sobre la part afectada; els banys es realitzen amb una infusió carregada de flors seques.
Xampú per al cabell: la camamilla té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor i la descamació, en eliminar els bacteris que s'hi troben. Per altra banda, des d'un punt de vista estètic, aclareix el cabell i el deixa més brillant.
Ulls: utilitzada en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. La presència de diversos components antiinflamatoris i antisèptics, la fan especialment adequada com a col·liri ocular natural. No s'ha d'administrar en casos de conjuntivitis al·lèrgica.
Inflamacions de les vies respiratòries superiors: Es fan una sèrie d'inhalacions.
Inflamació de la zona ano-genital: Es fan banys i rentats.
Per a un ús extern, s'administra mitjançant infusions (s'aplica en forma de compreses, locions, xampús...)
Aquesta és la fitxa que trobam a l'herbari virtual de la UIB
Nom comú català : Camamil·la de mar.
Distribució per províncies : Girona. Illes Balears. Tarragona.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Arenals marítims. Zones costeres rocoses.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Es tracta d'una de les poques margalides llenyoses que tenim a els Balears, però no és un arbust gaire gran (al voltant de 0,5 m d'alçada). Té fulles molt dividides, una mica carnoses i cobertes de glàndules. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Viu a la costa tant sobre substrats rocosos com a les dunes. Floreix al principi d'estiu.
