La calma abans de la tempesta

Això els mariners ho saben bé. Hi ha calmes tenses i enganyoses que donen pas a tempestes importants. Sembla com si no passàs res, però de sobte el cel es carrega, torna com de plom i els llamps i els trons omplen tot l’espai, les gotes s’estavellen contra el terra amb violència, quan no és el calabruix, mentre el vent xiula amenaçador darrere cada cantó.

S’ha acabat el període ordinari de sessions de l’Ajuntament, d’aquí a les eleccions no hi tornarà haver plenaris ordinaris, i, ara mateix, la calma també sembla haver-se apoderat de l’ambient polític. Els partits miren de portes endins, preparen programes i estratègies, fan presentacions de candidatures per als seus, dissenyen la publicitat... Però nosaltres, com a bons mariners amb molts d’anys de passar temporals, ens temem que aquesta és una d’aquelles calmes només aparents i que, a partir del proper dia 6 de maig, amb l’inici de la campanya electoral, es pot destapar la capsa dels trons.

En aquest  estat de coses, tenim distintes solucions, una de les quals seria oblidar-nos de política i polítics, o posar-nos cotó dins les orelles. Però aquesta no és una recomanació que vos farem. Sempre que ha vingut al cas, ens hem pronunciat a favor de l’exercici de la política en positiu i des del seu vessant més noble, i a més sempre hem predicat el dret i el deure de dirigir el nostre destí com a ciutadans a partir d’aquest exercici.

Una segona solució, entre d’altres que hi deu haver, seria exigir un major autocontrol als aspirants a governar-nos, a fi d’estalviar-nos actituds que, moltes vegades, semblen més aviat de taverna de mala mort. Per mirar de surar per damunt de la multitud de missatges amb què se’ns bombardeja, hi ha polítics que solen emprendre una carrera per veure qui la diu més grossa. Ara arriba la campanya i el llistó es pot arribar a posar arran de terra.

“Cap Vermell”, que té com sempre les portes obertes a tothom que hi vulgui dir la seva, i creient interpretar el sentir majoritari dels seus lectors, s’atreveix a demanar una campanya electoral que no sigui la tempesta perfecta. A demanar que els candidats temperin el seu vocabulari. A demanar missatges que puguem entendre. I a demanar als candidats que no ens prenguin per curts.

A veure si, al final, som capaços d’anar a votar sense que els llamps i els trons s’hagin apoderat de tot l’espai.