UCAP s’ha digitalitzat, ha estrenat web. I és que la xarxa és un mitjà magnífic per fer arribar els nostres missatges. Benvinguda sigui, idò, aquesta nova plana local.

Ara bé, també hem de confessar que, en la declaració d’intencions manifestades des d’aquesta finestra virtual, UCAP ens ha deixat una mica confusos. “Les nostres preocupacions no són polítiques”, diuen. Bé, anem a veure-ho.

El diccionari es refereix a la política com al conjunt d'activitats i pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics, o com les referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que el terme comprèn, d'una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l'altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics. La pregunta resulta inevitable: No és això, precisament, allò que ha fet durant molts d’anys, i vol continuar fent, aquest grup?

“Els pobles no necessiten polítics, necessiten persones que gestionin adequadament els nostres interessos i recursos”, diuen també. Biel Torres, amb motiu de la seva presentació com a candidat a la batlia, també va insistir a dir que ell no era un polític. Un punt de vista que comparteix Mateu Melis (Es Grup), ja que ha defensat aquesta teoria en públic i en els seus programes electorals. Sembla que uns i altres, pel fet de tenir com a únic objectiu el govern de Capdepera, consideren que la limitació geogràfica els exonera de la pertinença a la classe política. Però, dir que es vol comandar i no fer política és, simplement, una contradictio in terminis.

La qüestió és que, els agradi el concepte o no, són precisament els polítics els que gestionen els afers públics. En el tardofranquisme, se’ns va vendre la idea que el govern no feia política, sinó que estava en mans dels tecnòcrates, gent sense ideologia, dedicada a gestionar, però aquella gent no sembla el millor exemple de res. Un dels ideòlegs del franquisme de l’època, Gonzalo Fernández de la Mora, ho deixà palès en el seu llibre “El crepúsculo de las ideologías”.

El fet és que prendre decisions que afecten la col·lectivitat és fer política, i dir coses com les que deia Fernández de la Mora, o com el que diu ara UCAP a la seva web és fer política. Potser intenten defugir el terme, segurament no voln que se’ls hi relacioni, perquè avui la política i els polítics passen per moments de gran impopularitat. Ara bé, aquesta seria una actitud purament defensiva. “Els pobles no necessiten polítics”, segons els seu parer. Aleshores, què necessiten? D’altra banda, admeten que “qualsevol persona pot estar relacionada amb UCAP sigui quina sigui la seva ideologia política.” Qualsevol ideologia, acceptau? Feixistes, àcrates, maoistes, nazis...? Francament, això seria tenir la màniga molt ampla! Clar, com que només volen gestionar...

Sense polítics, sense ideologies, tots a un caramull, i ja ho veurem? La racionalitat científica ho resoldrà tot. Ja! Però, la promoció turística, la participació ciutadana, les festes populars, les prioritats en inversions, la política social, la política mediambiental, la cultura, la política de transport, la joventut, i totes les àres de gestió, tenen un únic tractament, una via de solució única, sense cap alternativa? Només hi ha una sortida, en cada cas? La bona? I quina és la bona? La d’UCAP?

En tots els nivells de l’administració, també en el municipal, d’acord amb la sensibilitat de cada persona i, per extensió, de cada grup de persones, les solucions als problemes són variades. Estam d’acord que, especialment en els temes més importants, és recomanable cercar el consens, però consensuar vol dir apropar posicions inicialment distintes i punts de vista divergents, és a dir, ideologies. Sigui com sigui, apostar per una solució i descartar-ne d’altres, quan estam parlant de la vida pública, això és fer política, ens agradi o no.

El problema, evidentment, no rau en el concepte. És més, creim que fer política no tan sols no té res de negatiu, sinó que és una de les més nobles activitats que pot exercir la persona. Posar-se al capdavant de la societat, treballar per al conjunt de ciutadans i lliurar-se a la tasca de fer avançar el poble és una manera digníssima d’estar en el món. Per tant, no és la política, que hem de rebutjar, sinó aquelles persones que la denigren amb la seva actuació. És més, tots els que aspiren a governar Capdepera tenen l’obligació d’elevar el concepte de política a la dignitat que mai hauria d’haver perdut. Tenen l’obligació de donar el millor d’ells mateixos, a partir que nosaltres, els conciutadans, els confiem la gestió dels assumptes públics. Han de fer política.

En aquest sentit, pensam que les persones d’UCAP sempre han tengut un comportament que ha contribuït a millorar l’activitat pública municipal i que ho faran en el futur. Per tant, consideram que han fet i faran POLÍTICA, en el millor sentit de l’expressió, perquè, encara que els costi tant admetre-ho, exerceixen de polítics, dos d’ells de manera professional, ara mateix, encara que sigui a temps parcial.

Al capdavall, estam convençuts que aquesta és l’aspiració de tots els candidats: ser polítics dignes de la confiança del poble de Capdepera.