Tambors de guerra

Sonen tambors de guerra per distints indrets i sectors socials i polítics del poble, de manera que aquella advertència del PP, en el ple del passat dia 2, en relació a prendre la iniciativa en el tema de l’Agulla, comença a agafar cos. Està clar que, en aquest “moviment ciutadà”, cap partit no hi reconeixerà l’autoria moral, perquè pugui semblar que és cosa de tots, de tothom, però establir relacions de causa-efecte, tampoc resulta gaire complicat. És a dir, que si el representant d’un partit polític acusa l’equip de govern de no fer res i diu que si no hi ha moviments visibles serà aquest partit el que agafarà les regnes i es posarà el davant del poble per a demanar solucions, sembla prou argument com per a atribuir a aquest partit tot això que, segons diuen, s’està coent.

I què s’està coent, exactament? Bé, es parla d’una gran manifestació. De moment s’estan “tocant” associacions i entitats ciutadanes, per saber amb qui es compta. D’alguna d’aquestes invitacions a sumar-se al moviment, en coneixem les reticències, perquè es pensa que el que es fa és polititzar un assumpte que, segons ens varen dir, a més d’excedir les competències municipals, té uns responsables que allò que pretenen és transferir aquesta responsabilitat a les institucions.

L’Agulla duu anys en un estat que es mou entre la letargia i la degradació. La mateixa natura en deu ser la màxima responsable, però no podem passar per alt la brutal pressió humana que pateix aquell arenal. I mentre tenim dret a pensar que la natura pot refer el procés i restituir bona part del que ella mateix ha destruït, sembla que no podem demanar que minvi aquella pressió humana que hem dit. És més, ens hem atorgat el dret a exigir que si la natura no té pressa, nosaltres sí, i que si s’ha d’accelerar artificialment el procés de regeneració, doncs que es faci.

El PP, en el plenari que hem esmentat, va arribar a dir que la no regeneració de l’Agulla podria significar la ruïna del sector turístic, i en va fer responsable l’equip de govern. D’això, a ca nostra, se’n diu fer catastrofisme. Ara es parla d’una manifestació i el sector exigeix solucions a qui no en té culpa. No sabem què en pensa, l’equip de govern, de tot plegat, però no hem d’oblidar que la regidora de Medi Ambient va dir que, si no s’obtenien respostes de més amunt, que ells també se sumarien a les protestes. Estaria bé que, com a mínim, de les seves gestions –que no dubtam que estan realitzant a marxes forçades– en donassin compte als companys de l'oposició i a l’opinió pública. A lo millor així ens estalviaríem aldarulls innecessaris.