El passat dia 23, l’oposició va convocar roda de premsa i es va plantar, va dir per aquí no hi passam i va advertir que si en dues setmanes l’equip de govern no “es posa les piles”, que ells –PP, EU-EV i Es Grup– presentarien uns pressuposts propis i els sotmetrien a votació. L’envit és important, i no fan cara d’envidar en fals.

Primera pregunta i primera reflexió. Ha pres consciència, l’equip de govern, que es troba en minoria? A vegades, vist des de defora, no ho sembla. Ho dèiem amb motiu del Ple del passat 7 de març, i ho repetim ara: governar en minoria, ja se sap, comporta una sèrie de servituds que, si s’obliden, et poden dur al fracàs més estrepitós. Per a gestionar una situació en què les decisions que has de prendre no depenen només de tu, has de posar sobre la taula una gran capacitat de diàleg, poder de convicció, paciència infinita...

Recordam que a la passada legislatura, PP i Es Grup anaren aprovant pressuposts amb l’aquiescència del PSOE. Aquest partit deu recordar com es desenvoluparen, les negociacions. Potser aquell PSOE encapçalat per Fernando Peñalver era menys exigent amb l’equip de govern que no ho és l’actual oposició. Cosa d’això hi deu haver, però és igual, ens trobam de bell nou amb la necessitat ineludible d’arribar a acords, tot i que això passi per renúncies igualment inevitables. Molts pensàvem que Mateu Melis era la clau de volta d’aquesta situació, i així també ho devia considerar l’equip de govern –segurament–, però bé es veu que la capacitat de diàleg i el poder de convicció a què al·ludíem més amunt no han funcionat adequadament.

D’altra banda, hi ha un aspecte realment cridaner, del present embolic. Que l’oposició es presenti de bracet per tal d’exigir diàleg i negociació a l’equip de govern és totalment lògic, inherent diríem a la tasca de control de la gestió municipal que li és pròpia. Però que EU-EV i PP, dos partits instal·lats en els extrems oposats de l’arc ideològic, en molt poc temps siguin capaços no ja d’arribar a acords puntuals, sinó de presentar un pressupost alternatiu, ens deixa més aviat perplexos. A l’esquerra i a la dreta d’aquests partits només hi ha el buit. Com així hauríem d’entendre, els ciutadans, que els comptes municipals d’uns i altres poden ser els mateixos? S’ha dit més d’una vegada que la ideologia rau, precisament, en la forma de gestionar els doblers públics, però si això esdevé secundari, molts ens podem preguntar quina diferència hi ha entre votar els uns o els altres, o fins i tot si val la pena votar-los. Aquests partits, no fa tant, es deien de tot en els plenaris, i ara tot són flors i violes. Aquí es confirma que la política fa estranys companys de viatge, sobretot si és per anar contra algú.

La pilota, ara mateix, es troba a la teulada de l’equip de govern, i aquest farà bé si es pren l’envit seriosament, “es posa les piles” i assumeix la seva condició de minoria municipal. És a dir, si s’asseu a negociar. Altrament, no se’n sortiran.

També seria convenient que l'equip de Govern i el regidor d'Hisenda en concret explicassin la situació real de tresoreria. Que confirmassin o desmentissin les acusacions de l'oposició, que diu estam en una situació de fallida tècnica. El silenci, a banda de provocar una certa intranquil·litat entre els ciutadans, mostra manca de cintura política. Quan el silenci és la resposta que sovinteja davant les acusacions de l'oposició, aquest silenci desqualifica un equip de govern que fins ara ha enviat comunicats de premsa per allò que li ha convingut.