Jose, Isma, Ahmida, Mohamed...
De la mateixa manera que a les guerres mai moren els qui les declaren, en aquest combat de la vida diària les víctimes també són –vosaltres quatre ara mateix– els soldats enviats a la primera línia de foc. Heu caigut empunyant les armes de la feina, assumint un risc que us ha costat la vida, perquè els estrategues de l’economia ens han dissenyat un camp de batalla, un tauler d’operacions, en què l’infanteria es compta per números. Jose, Isma, Ahmida, Mohamed..., darrere vosaltres heu deixat un solatge de desolació. Ni els més vells recorden una desfeta com aquesta. Les vostres famílies estan destrossades, i amb motiu. Tu mateix, “Ciri”, has deixat un esvoranc que omple tots els carrers del poble, un buit que abasta la comissió dels Reis, l’obreria de Sant Antoni, els geganters... Éreu massa joves, com ho són els joses, els ismas, els ahmidas i els mohameds de tot el món, totes les víctimes innocents immolades en tants d'accidents laborals i de tota mena, incomprensibles. Mor massa gent, víctima del fanatisme polític i religiós i, també, ai!, del fanatisme econòmic.
Ens faran falta grans dosis de serenitat i de coratge per a tancar l’any. En aquest moment, la gent del nostre poble, les persones, necessitam mirar-nos als ulls i saber-nos acompanyats, necessitam fer-nos costat. Les vostres famílies, primer de tot. Hem de treure això endavant, per a recuperar una dignitat ara malmesa, ja que, per desgràcia, a vosaltres no us podrem recuperar. I, sobretot, no hem de permetre que els vostres noms siguin arrossegats al llot de la baralla partidista o malmenats pels voltors de la informació més carronyaire. No us ho mereixeu. Jose, Isma, Ahmida, Mohamed..., aquestes són possiblement les paraules més inútils que s’han escrit mai, però nosaltres, els de “Cap Vermell”, necessitàvem dir alguna cosa
Ens faran falta grans dosis de serenitat i de coratge per a tancar l’any. En aquest moment, la gent del nostre poble, les persones, necessitam mirar-nos als ulls i saber-nos acompanyats, necessitam fer-nos costat. Les vostres famílies, primer de tot. Hem de treure això endavant, per a recuperar una dignitat ara malmesa, ja que, per desgràcia, a vosaltres no us podrem recuperar. I, sobretot, no hem de permetre que els vostres noms siguin arrossegats al llot de la baralla partidista o malmenats pels voltors de la informació més carronyaire. No us ho mereixeu. Jose, Isma, Ahmida, Mohamed..., aquestes són possiblement les paraules més inútils que s’han escrit mai, però nosaltres, els de “Cap Vermell”, necessitàvem dir alguna cosa
Per no morir d'impotència i de vergonya
