I ha quedat demostrat,
això és més que un sentiment,
ni el virus ha aturat,
la voluntat de la gent.

La pandèmia altera els rituals. Els rituals es veuen trastocats per la pandèmia. Els rituals ens conforten, estabilitzen les nostres vides. La pandèmia, alterant els rituals, ens descol·loca, ens fa sentir insegurs. Els rituals s’adaptaran a la pandèmia. La pandèmia crearà nous rituals. El Poder, com sempre, els manipularà i edulcorarà.

La societat moderna destrueix els rituals, necessita individus deslligats de valors comunitaris per a poder operar sobre una taula rasa i fer de l’home una baula submisa al mercat, representant el paper de productor/consumidor. Trastocar el ritus ens deixa orfes i a mercè del mercat del capital.

Els ritus envolten i agombolen el solstici d’hivern. A Capdepera començam el dia 18 de desembre amb l’Esperança, un ritus que ens relliga amb la divinitat, segueix l’Alei alei, acabat de redescobrir per les generacions joves gràcies als seus darrers protagonistes i que s’adequa al mon d’avui; i l’endemà les matines i el cant de la sibil·la, de reminiscències medievals ens diuen que la nostra comunitat s’enfonsa en el temps. El dinar de Nadal, lligam de la família i el Pare Noel, recent incorporació de la cultura consumista. La nit de Cap d’Any de disbauxa i alegria per celebrar que iniciam un nou cicle que ens durà a la primavera portadora de vida. Al ritual d'Els Reis, el de la il·lusió, tots hi participam, primer essent infants nerviosos, al carrer esperant que un rei muntat a cavall digui el nostre nom i ens lliuri els regals, després com a pares, al moll acompanyant als infants a la cavalcada reial. I, finalment tancam el cicle amb Sant Antoni reconvertit per la societat secular en la festa dels dimonis que congrega a multituds. Celebracions que tenien lloc abans de tot el que ha vingut després, que ens relliguen a uns amb els altres, que ens donen sentit de pertinença i que enguany s’han vist alterades sinó suspeses.

Els glosadors santantoniers amb gran sensibilitat aquest any de pandèmia han transmès aquests sentiments a les gloses.

Hem de tòrcer al dimoni,
per sortir-ne tots i prest,
ajudau-nos Sant Antoni,
a matar es virus aquest.

La pandèmia accelera el procés atomitzador i l’anomia. La societat neoliberal s’aprofita de la pandèmia que pertorba els rituals. La pandèmia i la societat neoliberal treballen conjuntament. Tot anirà bé pels interessos del capital.