Uns i altres, equip de govern i oposició, poden fer l’ús partidista que els convengui en relació a l’edifici del convent de les Monges. El permís de demolició es va donar la passada legislatura, en aquesta es va suspendre cautelarment in ara se n’ha aixecat la suspensió, de manera que el convent pot ser enderrocat i en el seu lloc s’hi poden construir vivendes. I, segurament, a uns i altres no els ha quedat més remei que acotar el cap i acceptar els fets atenent que la legalitat dóna la raó als actuals propietaris de l’edifici.
A l’abril de 2005, “Cap Vermell” hi va dir la seva, censurant que no s’haguessin fet totes les passes per a evitar la desaparició de ca ses Monges. Ara ens trobam al final de la història, que acabarà com acabarà per una sèrie de circumstàncies que s’han anat superposant i ens han menat a un carreró sense sortida: la manca d’un catàleg d’edificis protegits, i que, precisament per això, el Consell es negàs a protegir el convent, el fet que les Franciscanes el varen vendre a uns particulars, la poca capacitat de reacció municipal...
Sabem que hi ha hagut negociacions amb l’empresa que va adquirir l’immoble i que aquestes no han donat fruit. I sabem, també, que, amb la llei en la mà, res no pot impedir que el projecte de demolició i la construcció de vivendes tiri endavant. I sabem, també, que amb això es perd un bocí del patrimoni sentimental de Capdepera.
Els polítics, uns i altres, amb humilitat, el que han de fer, és acceptar la part que els correspon en la derrota, que al capdavall és la de tots nosaltres. I cadascú de nosaltres n’ha d’assumir la part alíquota, sense mirar cap a l’altre costat.
