Fa un parell d’anys, l’ajuntament de Capdepera va presentar al Consell de Mallorca un projecte per a la creació de carrils bici per tot el municipi. El projecte està acceptat i aprovat, però encara no hi ha ni un metre lineal de carril bici per enlloc.

Ni tan sols un senyal recordant que els conductors de vehicles motoritzats han de deixar un metre i mig de separació entre els seus vehicles i les bicicletes. D’altra banda, des del consistori s’escampa als quatre vents la importància de la reducció del dèficit municipal que ha fet l’equip de govern.

Possiblement, aquest Portalet no estigui del tot ben encarrilat i ens faltin dades, cosa que volem posar per endavant. Ara bé, és convenient analitzar alguns detalls.

Quin és l’objectiu d’un equip de govern que presenta un projecte per tal que sigui aprovat, si la seva intenció no és dur-lo a la pràctica? Un projecte té un cost, no es fa sol. Algú l’ha cobrat, o bé a algú se li deuen els doblers d’haver-lo fet. Fer un projecte per veure’n la seva viabilitat, podria ser motiu suficient per descartar-lo, si és que no li trobes interès del tipus que sigui: utilitat, posada en pràctica, econòmica, etc. Si aquest fos el cas, ja no el presentaves al Consell.

Un projecte destinat a omplir de carrils bici el municipi és molt interessant, però té un preu i requereix una implementació molt ben estudiada, en paral·lel amb una política de mobilitat ben dissenyada que minimitzi possibles efectes colaterals. Donat que ha estat aprovat, es podria implementar per parts, no cal fer-lo sencer o no fer res. Per exemple, l’autovia Joan Carles I està completament sobredimensionada (paraules textuals d’un tècnic en la matèria, el nom del qual no podem citar), i seria perfectament possible condicionar-ne una part per a bicicletes, tot l’any. Permetria una comunicació fluïda i segura entre els dos nuclis urbans principals, la qual cosa facilitaria anar a escola en bicicleta, pujar i baixar a comprar, passejar, etc. I, a més, serviria per començar a donar a aquesta autovia cert aspecte més de bulevard, de passeig, que d’autopista.

També fa temps que es reclama la comunicació amb Font de Sa Cala; i Sa Mesquida mereix alguna cosa semblant, però l’amplada de la carretera ho posa més difícil.

Quins entrebancs hi ha, per a la promoció del transport en bicicleta? Ganes de l’equip de govern? Interessos econòmics? D’altres?

El turisme esportiu i familiar és un tipus de turisme molt interessant econòmica i socialment parlant. La possibilitat de circular en bicicleta pel municipi i visitar les poblacions veïnes, amb dues rodes i pedalant, és molt atractiva, com veiem tots els anys.

La reducció del dèficit també és important, però... a canvi de no fer res? A canvi de fer aquelles obres que són més interesants econòmicament per a les empreses que les fan? Quan tindrem un consistori gestionat per un equip que pensi en la globalitat dels ciutadans, i no en els vots que poden recaptar?

El silenci administratiu és com allò dels exàmens tipus test amb una resposta que diu: no sap, no contesta. Però bé que s’omplen la boca en dir que faran tal o qual cosa, i més en època electoral. Si després els ciutadans no reclamem les seves promeses, ens convertim poc a poc en els seus súbdits. En una democràcia respectuosa amb els ciutadans, són els equips de govern els que es deuen a la ciutadania, i no a l’inrevés. Un equip que falla no pot estar al front d’un govern.