Cada any per aquestes dates, Cala Rajada s’omple de grups de turistes que utilitzen la platja a mode de macrodiscoteca, causant molèsties inacceptables a la resta d'usuaris i generant una gran quantitat de brutor que deixen escampada damunt l'arena, sense cap mirament.

Quan una situació concreta es va repetint periòdicament i aquesta situació sempre és tractada com un problema, potser hem de cercar si el problema no rau en un altre lloc. Quan un trabuca tres vegades a causa de la mateixa pedra, pot canviar de camí, pot apartar la pedra o pot alçar més els peus en passar-la.

No ens estranya l’ús de Cala Agulla com a espai destinat a aglomerar una bona col·lecció de persones que volen fer renou, posar músiques diverses a tot drap, engatar-se i consumir distints productes que no fa falta anomenar. No ens estranya perquè es va repetint any rere any. Precisament, el fet que aquest espai estigui declarat com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) dins la zona Cala Agulla-Cala Mesquida i que es repeteixi la permissivitat per part de totes les administracions per a la repetició d’uns fets deplorables, és el que ens porta a estranyar-nos.

Potser cal mirar si l’administració no actua per a satisfer interessos particulars d’empreses a les quals afavoreix que això sigui permès. En aquest cas, caldria demanar que aquestes empreses es presentassin a les eleccions i que els ciutadans tenguéssim dret a votar-les o a no votar-les. O caldria exigir a l’administració que deixi de mirar cap a una altra banda i elimini el problema d’arrel.

Potser cal valorar si els ciutadans tenim dret a demanar que es respectin els acords legals que han estat refermats pels càrrecs electes que gestionen i pels que han gestionat prèviament l’administració. Si, durant dos o quatre mesos, Cala Agulla ha de ser la macrodiscoteca diària a Cala Rajada per a individus arribats d’arreu, potser hem de demanar que ens tornin els impostos que pagam per “manca de compliment de contracte”, amb les compensacions corresponents. Però que paguin els gestors de la seva butxaca, no de les arques municipals.

Potser hem de demanar que es faci un tancament de la platja, es posi preu a l’entrada (suficientment alt per a acumular uns doblers que serveixin per a la neteja impecable de l’àrea) i per tal de compensar el greuge que implica que els ciutadans que pagam impostos aquí no puguem fer un ús normal d’aquesta platja (sense escàndols humans).

No ens posarem a ponderar, ara i aquí, allò que tothom sap, com que Cala Agulla és un dels grans actius, si no el principal, del nostre municipi com a destinació turística. És el nostre reclam i la nostra carta de presentació a tots els mercats europeus. I és que si som una destinació de sol i platja, aleshores aquest és un as en el joc de l'oferta i la demanda, una basa guanyadora. Però, i convé recordar-ho ara que acabam de celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, aquesta platja és també – i primer de tot – un espai natural tan valuós com fràgil que, a més, està qualificat, com ja hem dit, com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) dins l'espai Cala Agulla-Cala Mesquida i considerada també LIC (Lloc d'Interès Comunitari). Aquests són arguments que ens haurien de moure a tenir-ne especial esment, cuidant-la amb insistent devoció, però ens trobam, des de sempre, any rere any, davant la manca d'actuacions contundents i decidides adreçades a la seva preservació. És més, com és el cas d’enguany, la situació es pot veure agreujada puntualment per la manca d’efectius policials, cosa que redueix el control d’accés a la platja.

El passat cap de setmana, la zona va patir una d’aquestes ocupacions sense control, cosa que motivà la indignació d’altres usuaris de la platja i, quan s'ha sabut, la de tots nosaltres. A Facebook es difongueren algunes imatges que ens mostraven conductes altament incíviques a la platja. Després, un vídeo difós el dissabte per una jove gabellina i compartit per Terraferida va aconseguir més de 70.000 reproduccions i multitud de comentaris. A partir d’aquí, la premsa i la televisió d’àmbit autonòmic se n’han fet ressò, amb un alt cost per a la imatge del nostre municipi.

Des de Cap Vermell fa anys que criticam aquest fenomen que es repeteix cada principi de temporada. Pensam que la solució no és fàcil, però si aquesta realment es vol reconduir caldrà la implicació de tots els agents que s'hi troben implicats i que són responsables, en diferent mesura, d’haver convertit Cala Agulla en un gran discoteca de la pitjor estofa. Arribar a això suposaria que el mateix sector hoteler hagués pres consciència que estam jugant amb foc i que es posàs al capdavant d'un moviment destinat a regirar una situació que com a poc hem de qualificar de perversa. De la seva banda, les institucions, començant per l'Ajuntament, haurien de deixar de practicar la covarda política de qui dia passa any empeny.

Diguem, per acabar, que no som optimistes, l’experiència de ca vell ens diu que passaran unes setmanes, l’onada juvenil perdrà força i tal dia farà un any. Uns quants retrets, perquè la culpa és molt lletja i ningú la vol, declaracions que això no pot ser..., i què ha estat?, no res! Mentrestant, l'Agulla continuarà patint una pressió humana insuportable i una degradació a frec de col·lapse mediambiental definitiu, i els ciutadans que no abusen no en podran fer ús quan les hordes bàrbares facin les seves festes.