ECONOMIA LOCAL

El conseller Manera, que és el responsable dels doblers de la Comunitat Autònoma, ha deixat ben clar que la situació econòmica de les Illes “és calamitosa”. No hi ha més que deutes. Des de Madrid, el senyor Solbes també avisa que la caixa va magra i que d’euros es disposa dels que disposa, ni un més.
 
I nosaltres, per Capdepera, quan aquí comanda un socialista, i a Palma un altre socialista, i a Madrid un altre, i ja vèiem la Seu plena d’ous, és a dir inversions a balquena, ara sabem que, una legislatura més, estarem a pa i aigua.
L’equip de govern, que ha intuït clarament que no hem d’esperar ni un velló de més amunt, i que aquí hi ha moltes necessitats, ha decidit envestir pel seu compte un gruix important d’inversions, tot i que això suposi un endeutament considerable que haurem de pagar fins més enllà de la jubilació. Com les hipoteques.

És el nostre destí: si hi ha doblers, no comanden els nostres, i si comanden els nostres, no hi ha doblers. Ja veis quina desgràcia.

Pel que fa a la doblerada que el nostre Ajuntament sembla decidit a gastar, sense tenir-la, això és, manllevant aquí i allà, seria discutible la finalitat de cadascuna de les partides, com passa sempre. Hi ha partides que no es poden obviar (el personal de la casa, fer net, la factura del llum...), això que en diuen despesa corrent, i encara que se’n puguin matisar els detalls, hom acaba acceptant-les. Però les inversions sempre són discutibles, com les alineacions dels equips de futbol. Cada aficionat posaria aquest o aquell altre jugador, i cada ciutadà gastaria els doblers en això o en allò altre, depenent de prioritats que molt sovint s’han d’associar a gusts personals.

Respondre a peguntes com per què s’han d’escometre dos projectes d’embelliment de Capdepera, simultàniament, i en canvi s’ha de deixar aparcada la remodelació del passeig de Son Moll a Cala Rajada, suposa establir preferències i definir polítiques determinades. Respectables, però discutibles.

Ens agrada l’empenta i el coratge dels polítics que avui regeixen els destins del nostre poble. Són agosarats i això és el que els demanàvem, mesos enrere, des d’aquesta mateixa secció: valentia. I ara no serem nosaltres que els direm que fan massa via. Estam segurs que el municipi, al final de la legislatura, farà una altra cara. Però, servituds de la política, han de comptar que hi haurà veïns que criticaran la seva actuació, perquè és criticable. Naturalment.

Des de la premissa que han de governar per a tothom, fins i tot per a aquells que els critiquen, l’equip de govern ha de multiplicar els seus esforços per a explicar molt clarament el que fa i per què ho fa. I, a més de valentia, ha de posar grans dosis d’humilitat en el seu quefer. Una cosa no està barallada amb l’altra.

Concitar unanimitats, en política, no seria ni saludable, però llimar arestes és imprescindible.