El PSOE, l’únic partit que s’ha presentat ininterrompudament al llarg de les deu convocatòries electorals, ha aconseguit el seu millor resultat i, a més, ser el partit que al llarg d’aquesta etapa ha obtingut el màxim recolzament a les urnes, un 35,4 %. El premi ha estat l’obtenció de set regidors i la responsabilitat de governar des de l’Ajuntament. També MÉS, capitanejat pel PSM, ha sortit victoriós de l’envit aconseguint el 20% dels vots i quatre regidors, deixant enrere el paper d’actor secundari. GUANYEM, hereu de la tradició comunista local, torna al consistori amb un regidor, sumant el 6,1 % dels sufragis. I, per últim, un nou vingut, el PI, ha resquitllat el regidor i el 5 % dels vots. ES GRUP repeteix els resultats de l’anterior convocatòria i manté un regidor. El PP ha baixat lleugerament en relació als comicis del 2011, potser llastrat per la desafecció soferta pels governs autònom i estatal, així i tot conserva quatre regidors.

En aquesta ocasió, el tòpic que tots guanyen es compleix pel repartiment de les 906 paperetes i quatre regidors fins ara d’UCAP. El que els números diuen és que els vots d’UCAP i els del PP i ES GRUP són com l’aigua i l’oli, que no es mesclen. El principal beneficiat ha estat el PSOE, que n’ha arreplegat al voltant de la meitat, i també MES i el PI, que s’han repartit bona part de la resta.

Molt s’ha parlat, i es continua fent, sobre el canvi en les formes de fer política i maneres de governar. Traduït a números, a les locals, un de cada quatre electors s’han decidit pels partits que clarament apostaven per la renovació, i si ens fitxam en els resultats al parlament autonòmic, un de cada tres. Queda la incògnita de si el PSOE accepta el repte o prefereix esser el líder de la vella política.

Per concloure el recorregut electoral, queda pendent l'elecció de batle i els pactes, o no, que es puguin produir. Les maneres com aquests es materialitzin, amb més o menys transparència, si es rifen les regidories o es discuteix sobre programes, si introdueixen accions de govern a llarg termini, com algunes formacions han vingut demanant al seus programes, o fan prevaler interessos personals i partidistes supralocals, per sobre de l’interès general; tot això dirà molt del que pot donar de si la legislatura 2015 – 2019.